far

far

dimecres, 30 de novembre de 2011

el teu perfum



Acluco els ulls i aspiro el teu perfum
compacte i dens, tan ple de salabror.



part final del poema VIII

del poemari ESTIMADA MARTA. MMP


dimarts, 29 de novembre de 2011

salnitre


"la nit instal·lada als pulmons
d'una trompeta
juga a cartes d'amor amb un vell
assassí de poemes,
un rolls refredat estossega oboès,
i la lluna alena cançons
de poliol amb anís"



del poemari Èxode salnitrós.

Francesc Viadel




diumenge, 27 de novembre de 2011

Ja ho veus. Un món



"( ). Ja ho veus. Un món.
Un instant d'un capvespre, has vist els cossos
i les distàncies. Ara calcula
les masses, les libracions dels cors. "



del poema MECÀNICA TERRESTRE

de LES DONES I ELS DIES. Gabriel Ferrater






dissabte, 26 de novembre de 2011

Lorelei



Sé molt bé tot el que vol dir
que em trobe tan content.
Un instant d'un passat dia d'estiu
no se me'n va del pensament.
(    )
   La noia amb blue-jeans es proposa
tenir bondat per l'home incert.
No fuig de veure's en l'ull de boira
ni burla el pas que es perd.
   Ara le mena un seny d'ofrena:
li han dit sempre que l'ofegués.
I això, tota soleta,
la noia meva ho ha fet.

de LORELEI

del poemari Les dones i els dies. Gabriel Ferrater

divendres, 25 de novembre de 2011

la teua feblesa


La teva ànima sagna, avui, des del meu cos.
I és que la teva força cegava la ferida:
N'estroncà el doll i en taponà el clivell
-ungüents i benes, temps, secret, oblit.

Dóna'm a beure la teua feblesa
si vols, amor, que l'amor no em dessagni.





del poemari CONTRABAN DE LLUM

Maria Mercè Marçal




dijous, 24 de novembre de 2011

teniu la meva vida


"( )
Ai, donzella garrida,
quantes vides teniu vós?:
vós teniu la meva vida
i la vida de tots dos."

fragment del poema SOSPIRS.

Jeroni Rosselló (1827-1902). Mestre en Gai Saber el 1862




dimarts, 22 de novembre de 2011

tots els blats novells de la tarara


Tenia a punt, amor, totes les coses 
perquè sabia que vindries, ara, 
amb un escàndol de sonets i roses. 


Amor i més amor i més encara, 
i avemaries i vitralls i aloses, 
i tots els blats novells de la tarara. 


fragment de L'AMANT DE TOTA LA VIDA. 
Vicent Andrés Estellés
 

diumenge, 20 de novembre de 2011

sense certeses




M'obro a les coses
que vénen, pelegrines,
sense certeses.


poema 15 de HAIKÚS D'ARINSAL.

Agustí Bartra

divendres, 18 de novembre de 2011

Deixem el cos ben lliure

AIM
Deixem el cos ben lliure, que s'avingui
a deixar-se emportar per la bondat
maliciosa dels afectes, fem-lo
l'esclau amable de les passions,
que neixen i s'encenen justament
dins l'ànima mateixa; que esdevingui
obstinat i submís, com un amant
que ha gosat oblidar-se i simplement
desitja la bellesa d'altres cossos.

del poemari MAREES DEL DESIG. Salvador Oliva



dijous, 17 de novembre de 2011

les coses en filera vénen de cap a tu





‎"( )Són paraules només, 
Michelle, ben poca cosa 
si ara giram els ulls a tot el que hem viscut 
-dies assolellats i plens de joia-; 
però si he retrobat, en tu, la veu perduda 
i en tu torn a conèixer les coses pel seu nom,
ja no som jo només el qui t'estima.
Darrera el meu amor, les coses en filera
vénen de cap a tu, a rendir-te homenatge
a dins la meva veu, que s'arrela dins tu
perquè devora tu ha comprès el silenci. "

del poema 5 de POEMES A MICHELLE, versió de 1967

del poemari TOTA LA IRA DELS JUSTOS. Jaume Pomar

dimecres, 16 de novembre de 2011

resseguir un cos





‎"Feliç qui sap
resseguir un cos,
i recordar-lo
en el tacte, i dibuixar-lo en el somni. "

fragment del poema QUI TÉ POR DE T. S. ELIOT?

del poemari A favor meu, nostre (1981). Marta Pessarrodona

dimarts, 15 de novembre de 2011

el regne ennoblit de l'ofrena




"Tot ho veig des del regne ennoblit de l'ofrena
i axí abarque l'esvelta criatura que fores,
la pregona innocència del teu món de clarícia
que allumena i ressona dins al pou on jau l'ombra."

del poema II de CANÇÓ PER A UN ABSENT

del poemari ALTÍSSIM REGNE. Matilde Llòria

Amor i cendres

Amor i cendres. Montserrat Roig

La Maria no sabia que somniava fins que la Marta no li va explicar els seus
somnis. Mana era aixb que diuen «una dona feliç, és a dir, una dona amable.
I els seus somnis eren com les sargantanes que fan becaines, a l'estiu, sota les
pedres. La Marta observava la Maria i en sentia pietat, i no sabia com dir-li que
la ciutat era estreta i el món ample. Tots els estius, la Marta i el seu home viatjaven
cap a paisos de noms estranys. Tornaven carregats amb diapositives i els
diumenges a la tarda les ensenyaven als amics. La Marta convidava la Maria i
aquesta associava els capvespres amb el gust de la xocolata. (...)

Pero un dia tot canvià.

la plenitud eterna

‎"Nosaltres volem
només,
amb esperança
humil,
la plenitud eterna
de la rosa,..."

principi del darrer poema de LA PELL DE BRAU. Salvador Espriu

Tot és molt més senzill





‎"Tot és molt més senzill que no semblava.
No vull perdre't.
( ) Amb urc defensaré la intimitat
del cos que compartim,
i els secrets,
i els silencis.
( )
No vull perdre't;
ni perdre'm."

de L'HOSTE INSÒLIT. MMP

l'espai indecís





"Era tan trist l'amor a l'ombrosa vora encallada
dels records adormits, tan solitari en la nit
( )
Fins que ens ha pres una illa més verda enllà de les illes,
verda com si tot el que dins terra és impuls
dolç i obstinat de pujar per ser llum amb la llum contra l'ombra
triomfés allí ona per ona, en l'espai
indecís......"

del poema III, de ELEGIES DE BIERVILLE. Carles Riba

pura en la solitud i en l'hora lenta




"Pura en la solitud i en l'hora lenta, una dona
fa lliscà', amb moviment d'arbre o de crit amorós,
al llarg dolç dels braços alçats, la túnica.
( )
Ella somriu. La sang juvenil del món torna a córrer,
salta, brusca, amb el salt de la magnífica, i va
temps avall, cap a sols més madurs -i ella neda, oh ritme!
cap a l'estiu excessiu- ella i els déus i els meus ulls!"

del poema IV, de ELEGIES DE BIERVILLE. Carles Riba

hi ha mirades



Hi ha mirades
que no són ulls,
sinó albes.

Aquell tren
se m'ha endut
de sobte l'aire.

Cançó, del poemari L'ILLA AMB LLUNES. Marc Granell

sóc vianant




"Sovint perdent-me, 
sovint sabent-me, 
sovint callant,
present o eteri, 
pel teu misteri 
sóc vianant"

Inici del poema EVOCACIÓ DEL MEU POBLE

del poemari RETROBAMENT. Jaume Bru i Vidal

ignoraves el joc



‎"Potser tu mateix ignoraves el joc
que s’encetà als llindars de la teua boca
generosa i ara ets foc contumaç
al bordell dels teus llavis."

de CLAROR DE MIGDIA, dins D'ARS EPIGRAMÀTICA

del poemari LA TERRA PROMESA. Pere Bessó

The colour of spring







‎"Tota una vesprada i tota una vida, l'últim tros, escoltant The colour of spring"



part final de INTOXICACIÓ, dedicat a Francesc Viadel



del poemari CONTRAINDICACIONS. Josep Manuel Esteve





ara que tens el nom d'absència




"Ara que tens el nom d'absència
i la forma del buit,
i la paraula
glaçada en tu
es diu silenci,....."

fragment del poema 1 de TOCAR MARE

del poemari DESPRÉS DE SOTERRADA LA TENDRESA. Maria Beneyto

somreia

‎"Somreia.
Ella sempre somreia....
Sota uns núvols cendrosos, el seu record encara li somreia... Abraçat als fanals d'una tardor bruna, aquells anys no semblaven haver-se esborrat de la pell. ..."

principi del poema NÚVOLS, del poemari D'amors i altres constel·lacions. 
Josep-Lluís Abad Bueno

poema visual




Història de la cadira; cantada per Silvio Rodriguez

http://www.youtube.com/watch?v=Y1GX9LZCV3A

cel violeta




"............................................... Al mirall
de l'armari, entre el rosa i el blanc, es fa i desfà
un esquinçall de núvol en un cel violeta.
Aquest home ha desat, a la cambra deserta,
l'habitatge del vent, i al penjarobes mut,
l'absència d'un vestit. ....."

fragment del poema VII de L'ESPAI DESERT. Pere Gimferrer

i et sents lliure









Tornes al lleopard que t'allibera
desig i afany
i creus i vius
toques la pluja el blat
l'arrel dels ametlers
veus l'ull foll del crepuscle
el teulader que esquinça
la vella pell de l'alba
i gira el món amb tu
tot un sota les pedres.
Vens dels morts
i tornes a la vida
i rius i cantes
i et sents lliure.

L’ARREL QUE T’HABITA,

del poemari L'HEURA DEL DESIG. Jaume Perez Montaner

treva del temps

Com l'harmonia,
com una treva del temps,
la maduresa. 

del poemari PALAU DE CENDRA. Tomàs Llopis

desig de navegar



‎"Sempre hi ha el desig de navegar
molt més enllà del silenci i la mirada,
saber-se viu, únic senyor del temps
que ens resta encara per fundar. "

principi de HI HA EL DESIG

del poemari L'ESTEL FUGAÇ. Josep Antoni Fluixà

Encara tu

Encara tu rera el verd de les fulles
que ja taca algun groc incipient.

Tot envelleix i mor per renovar-se
i aquest inici de tardor confirma
la perfecta harmonia de les coses.

Encara tu, suau, acollidora,
i els teus ulls expectants que em descobreixen
un món d'inesperada esplendidesa.

ENCARA TU. Part I d' ELS BELLS CAMINS. MMP

sent que m'habites

"Ara sent que m'habites
cada hora que passa,
plena ja de sentit
puix que plena de tu."

de VERSOS PER A ANNA. Marc Granell

colors nous de desig damunt la pell adusta

"El temps és just, restitueix al gest
la dignitat perduda i el misteri,
dóna més claredat als silencis, i posa
colors nous de desig damunt la pell adusta."

del poema 5 del poemari PRIMER LLIBRE DE BLOOMSBURY. MMP

Sento que vindràs aviat

T'espero i sé que vindràs. 
Se'm fa l'hora cançonera, 
que qui espera, desespera! 
Enyoro el jou del teu braç 
on el meu cos troba força, 
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.


L'ESPERA, de Llum i gira-sols. Joana Raspall

em perdo amb tu per llocs inconeguts

‎"Marta, l'embruix de tu m'ha tant sotmès
que ja ni em dol la vida que no visc
i em perdo amb tu per llocs inconeguts
i no hi ha espai entre el teu cos i el meu."

fragment de ESTIMADA MARTA. MMP

Desperta, és un nou dia






"Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres."

Cançó d'albada, de CANÇONS DE LA RODA DEL TEMPS, part II de

EL CAMINANT I EL MUR. Salvador Espriu

La mar devastada per la mirada

‎"..He après que l'exili és amic
i els versos
mostren les nafres de l'ànima. 

L'impossible.
La mar devastada per la mirada."

del poema CONSTEL•LACIÓ

del poemari LA MAR. Josep Ballester

cantava l'aucell

‎"Cantava l’aucell en lo verger de l’Amat. Vénc l’amic, qui dix a l’aucell:
-Si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per amor,
car en lo teu cant se representa a mos ulls mon Amat."

versicle 27 del LLIBRE D'AMIC E AMAT. Ramon Lllull

tanca els ulls

‎"Tanca els ulls i mira.
Dóna'm la mà,
veuràs com el núvol es fa transparent
i darrere veus un estel solitari..."

fragment del poema FUGAÇ, del poemari INCONFORMABLE

de l'amic Tomàs Moreno Millan

he estimat una illa

‎"he estimat molt una illa
ella volia ésser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera"

de LES ILLES, part II del poemari ANTIBES. V.A.Estellés

tenim tot el temps

‎"...serem, com no, tot paisatge,
pells brillants necessitant-se.
Tenim tot el temps del món,
i, hem segrestat els rellotges."

part final del poema 4 del poemari UN ENTRE TANTS. 
Vicent Nàcher. 2010

faig inventari

‎"Faig inventari de somriures
i també d'ingènues revolucions
i em batege a l'alba dels darrers dies.
Acarone aquest vespre, ..........."

fragment del poema II de REVELACIÓ

del poemari INVENTARI D'EXILIS. Josep Manuel Esteve

cada matí li canvie l'aigua a la pena

‎"oh lluna lluna lluna
s'adorm el fill als braços de la mare
cada matí li canvie l'aigua a la pena"


de GÀBIA LLIURE DEL DIA

del poemari ANTIBES. Vicent Andrés Estellés

M'agrada acaronar-te quan absent

"M'agrada acaronar-te quan absent,
dorms i no em saps i el teu cos llunyà
com deixats entre llençols records de seda,
seda blava i fresca, memòria per al tacte,
es commou,..."

del poemari EL VENT I LA CASA TANCADA. Dolors Miquel

des del terrat de casa

"Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa."

part final del poema HE HERETAT L'ESPERANÇA. MMP

un gest

‎"..............................El signe,
el sol somni d'accés al nou Edén,
la flor suspesa a mercé de ventada
marcidora, la rosa, el clavell. Un gest.
I ella el féu."

fragment de POEMA D'AMOR EN DOS TEMPS. Joan Garí

atrapar l'instant

‎"..Ara només cal atrapar l'instant, 
fer-lo nostre aviat, sense recança: 
car bé sabem que aquest avui daurat 
que a penes broda onades a les fulles 
es fa passat 
com un llampec que mor entre tenebres..."


fragment del poema BANC VORA EL MOLL

del poemari SIS BRONZES. Margalida Pons

dilluns, 14 de novembre de 2011

invocar la tristesa

‎"..Fer l'amor és invocar
la tristesa. Nosaltres
vora la mar en la nit serena
tot sabent que acabarà...
que l'eternitat té fi
i és millor no pensar massa."

fragment del poema UN AMOR MEDITERRANI

de Teorema del somni. Bernat Nadal

voler l’impossible

‎"...Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig."

part final del poema CANÇÓ DE VESPRADA

de ELEGIES I PAISATGES. Marià Villangómez Llobet

immortals per un instant

‎"..I sobretot m’agrada
que de vegades es quedin callats
.................. Aleshores,
que es girin envers mi
i em facin una besada
d’aquestes que fan parar el temps
i ens fan sentir immortals
per un instant"

del poema ADONIS

de "El moll de l’os". Maria Antònia Massanet