far

far

dijous, 22 de març de 2012

fustes d'un naufragi


"Els somnis, tants de sols violetes, la veu
transparent de la mare són fustes d'un naufragi."

versos finals de EPITAFI

del poemari GEBRE ALS VIDRES. Antoni Vidal Ferrando




dijous, 15 de març de 2012

evoque un temps


"Capbussat en el pou de les paraules
de la casa dels avis,
amerat d'una aigua adormida,
evoque un temps... "

de EL POU, primer poema de RECONSTRUCCIÓ. Antoni Espí Cardona

dissabte, 10 de març de 2012

ara ho sé


SORT, ESTIGUES QUIETA

Amor,
jo em pensava que t’estimava.
I com que només m’ho pensava,
ho proclamava a tot hora als quatre vents.

D’això, fa molt de temps.
Ara, no m’ho penso:
                                ara, ho sé.
I com que ho sé, que t’estimo,
que segurament ja no et podré deixar d’estimar mai,
servo cadascun dels teus gestos,
mirades
i paraules,
amb un recel immens a dintre meu.
I no dic res.
I no em vanto de res.
I no faig res que no sigui
serrar les dents o aclucar els ulls
ben fort,
perquè la sort,
aquesta bèstia roïna i capritxosa,
no es bellugui d’allà on és.



Teresa Bosch i Vilardell





divendres, 9 de març de 2012

camí de l'enyor




"Pel camí solitari de l`enyor
l`aquarel·la dels faigs m`arrenca el plor."

fragment del poemari 'Els rossinyols insomnes'. Pilar Cabot



dimecres, 7 de març de 2012

8 de març de 2012


"Tot és una llarga nit
sense respostes. Tota la vida
un desert fet de paraules
no dites, de silenci amenaçant.
La negació, com una xarxa de
filferro, punxant-nos sempre,
rebutjant els idealistes.
¿Qui va occir la veritat de l'home,
la veritat que jo pregue a tots?
Però ara cal que soterre
esta angoixa sota un mur blanc,
amb una creu de guix damunt
per no oblidar on jau la meua fe.
El plor del món és un engany,
i la joia i el cant de la vida
moriran fent equilibris
a qualsevol circ de la terra,
tots plegats amb el silenci."

"Tot és una llarga nit", del llibre UN MÓN REBEL. Carmelina Sànchez-Cutillas


dimarts, 6 de març de 2012

al mig, tu



Diuen: la mar és trista. Quin trepig
fa cada onada, quan s'esberla!
I veig una mar trista, però, al mig,
tu, com una perla.
Diuen: la terra és trista. Quin trepig
fa cada fulla! Mig no gosa.
I veig la terra trista, però, al mig,
tu, com una rosa.

MARIÀ MANENT

diumenge, 4 de març de 2012

ara tanque els ulls



"... I ara tanque els ulls, i el teu cos és el negatiu de la imatge que he resseguit amb imprudència estudiada. El record ombrívol que resta de transitar el dia amagant plaers sota la taula. El detall imperfecte de la meua tímida gosadia."


fragment final de EL QUE QUEDA DEL DIA


de EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU. Josep Manel Vidal

la lentitud




Tota la pols dels anys
i tota la bellesa.
No ens avindrem a cap
tracte brut per malvendre'ns
la lentitud del temps,
l'or vell de l'esperança.
Si créixer és jugar a acuit
amb l'ombra i perdre sempre,
serem flama només
o bé només sageta.
Després, algú hi haurà
que escrigui amb la mirada
noms i més noms al mur
que cap vent no enderroca,
i escarpeixi els cabells
encrespats del capvespre. 


poema 41, de PRIMER LLIBRE DE BLOOMSBURY.  MMP





dissabte, 3 de març de 2012

fins que em siguis tornada



TRO VOS MI SIATZ RENDUDA
Tantes parets entre tu i jo. L’enyor,
exhaust, no arriba fins a tu. No veu com se’t van fent
vida, en indrets i en moments que són veritat aguda
no desfets com el seu desesper. Gos
pròdig d’esverament brutal, es llança a rebolcar-se
per la pols d’un estiu sense remei.
Oh, per la set massa confusa, un sol
fil d’aigua, un sol record teu a cada instant,
fins que em siguis tornada.


de LES DONES I ELS DIES. Gabriel Ferrater



divendres, 2 de març de 2012

nua i salvatge


EIXIDA D'EMERGÈNCIA


Iquan ja no puga més,
tancaré els ulls i et veuré:
nua i salvatge.


del poemari LA SANG DELS DIES. Vicent Nàcher





dijous, 1 de març de 2012

navili del nervi del sol



sense la guerra, navili del nervi del sol,
amb el senyal que dóna als rostres metall
i sempre pel temps, per un interval
que dóna als extractors el motiu de l'eixida de gas
la filtració dels oratges densos xapats de benzina
....., entrenant-se en els sexes químics
combinatòria intrusiva. Furta als cabells
la necessitat d'onar-se. Furta la corba.

Josep Manuel Esteve

de la revista L'horabaixa. Retalls literaris, núm 1