far

far

diumenge, 21 d’octubre de 2012

poema que put



POEMA QUE PUT

aquest món és ple de malparits
petits dictadors insulsos
copiamones barats, aprofitosos
que amb aires de superioritat
trepitgen per tot i a tots
oligofrènics de pedestal
vanitosos de merda
menyspreen a tot lo món
es creuen petits déus
i no valen un excrement de mosca

això sí, ensabonen 
i adulen fins a la sacietat
la gallina de dalt
i unes gallines a altres
van omplint-se totes d'excrecions
car com és sabut
la gallina de dalt
caga la de baix

gallines, covards que invoqueu
mà dura, jerarquia, jerarquia
llepons de miserable existència
en acabant l'amo no us vol
ni perquè li torqueu el cul

i ara si voleu
proveu d'analitzar 
les isotopies del poema
una bella flor
que fa pudor


Miquel Català