far

far

dissabte, 17 de novembre de 2012

un any de bloc



tot just ha fet UN ANY i tres dies que vaig iniciar el bloc LLETRES EN XARXA. Miquel Català, i vull compartir amb tots i totes vosaltres que ja té 16.089 visites, sense comptar les visites pròpies; val a dir que els primers mesos penjava el poema sencer al face, i aleshores no hi calia entrar; ara, però, ja tinc un indicador més fiable; 

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS !!!!




diumenge, 11 de novembre de 2012

Petita crònica de la presentació i recital



Petita crònica de la presentació i recital de 

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA

de Miquel Català

Més de cent cinquanta persones assistiren ahir divendres, 9 de novembre de 2012, a l'acte de presentació del poemari de l'autor riberenc d'Algemes

í, i al posterior recital de poesia amb acompanyament musical, celebrat a la sala la Cotonera, d'Alzira. Després, més de cent persones s'hi van quedar a sopar, entre familiars, amics i públic assistent.

-Obrí la sessió el propi autor de l'obra, tot narrant el camí recorregut des de la intimitat de bastants anys d'escriptura, passant per les xarxes socials de difusió a internet, fins arribar a la publicació en paper, cosa que l'autor assegura haver-se trobat.

-Després donà pas al presentador de l'obra, el professor i poeta Josep Manuel Esteve, qui exposà al públic de manera clara una bona anàlisi de les característiques de l'autor i del poemari.

Començà dient de l'autor :

“Parlar de Miquel Català és parlar de l’inici d’una veu poètica, d’una eclosió que només té l’aparença de tardana. El Miquel, lector, cercador de paraules, ocurrent en la conversa, és també un divulgador de lletres i de poetes en la xarxa. Hi ha, per tant, un Miquel format en la seua experiència vital, pedagog hàbil i juganer, preexistent abans de la producció de la seua “nina libèl·lula”.

I continua parlant del poemari:

“Els Poemes de la nina libèl·lula ens poden semblar en una primera ullada, senzills, nus, desproveïts de complexitat o massa breus. Escriure poemes sobre l’amor i el pas o la permanència del temps, pot semblar recurrent quan ja tants hi han insistit. És ací, precisament, on rau l’envit, l’aposta personal d’aquest autor que camina per un llenguatge situat entre l’expressió popular, a vegades el joc infantil, i els símbols propis entorn dels quals bastix el seu particular i suggerent “petit món”.

Tota una declaració d’intencions que no pretén assentar càtedra ni descobrir-nos una realitat que puga semblar massa transcendent o una experiència allunyada del dia a dia. És, tanmateix, una poesia onírica del somiar despert que el condueix a l’ofici de l’escriptura, guiat per una constant, en tot el seu poemari, l’Illa del desig.

La dona és receptora, en un diàleg continuat, d’un discurs que juga amb la seua presència subtil o l’absència dolorosa.

És la fugacitat d’aquesta libèl·lula, utilitzant el seu símbol, Campaneta, de qui diu: “te’m fas present per uns moments”, i, a qui apostrofa dient: “és l’hora de Peter Pan”, símbol de la detenció del temps i del desig.

Aquest joc simbòlic permet a Miquel descobrir-nos l’altra reflexió universal que acompanya els seus versos, la reflexió entorn al temps esmunyedís que fluïx imparable, però que pretén aconseguir fixar a través de l’escriptura.

El poema ens fa sentir l’escriptor que es pot aturar en un punt del temps i fer una instantània de la “nina” que alça el vol, i és en aquest punt on vol preservar el temps o reconstruir-lo.

A vegades, descobrim un to elegíac, quasi una lamentació pel paradís perdut de la infantesa on “de petit volava”, d’altres, un centrament en l’experiència de l’adult: “he comprés que el temps no cura les misèries”.

Aquest home ... es despulla a través dels poemes.

La modernitat en la poesia de Miquel Català, naix de combinar un transfons popular i la seua reflexió particular sobre temes universals. El lector gaudirà d’una lectura agradable, entenedora i global si s’acosta al llibre en la unitat que suggerixen les tres parts en què s’estructura.”

Per acabar dient:

“Somnis i desitjos és el començament que posa en marxa “la màquina de tren/l’espiral del temps” en què converteix la seua “nina libèl·lula”. A continuació, L’home de la terra, la segona part que es pot llegir també com un poema unitari amb l’al·literació que ja es desprén dels quatre títols, els quatre aspectes d’un “jo” poètic que pot ser alhora L’home més trist de la terra, L’home més feliç de la terra, L’home més covard de la terra i L’home més tranquil de la terra. I per acabar aquest viatge poètic, la darrera part, De l’amor i del temps on prenen forma els elements abans esmentats: “l’illa del desig” que ha trobat en l’escriptura, el “vol” des de la infantesa a la maduresa sòlida de L’home més tranquil de la terra que diu:

tot ho pense
assegut
al jardí del temps


-Acabada la presentació, començà el recital de poemes, dividit en dues parts.

A la primera part vuit xiquets i xiquetes féren de rapsodes, acompanyats a la trompeta pels estudiants de Conservatori Professional Miquel Llàcer i Francesc Tello, tot recitant els poemes de referència al món de la infantesa.

La segona part, la dels rapsodes adults, fou acompanyada al violí per Josep Ribes, Xaua, a la guitarra per Àlvar Carpi, i a la trompeta per Rubén Marqués, tres músics excel·lents.

Tot el recital tingué molts aplaudiments, però sens dubte causà sensació la part dels infants, que en acabar pujaren dalt l'escenari per rebre una gran ovació.

També alguns poemes posaren la part més aplaudida i emotiva del recital, sobretot el poema MARE, llegit per la germana de l'autor, la qual el volgué recitar, tot i no formar del llibre.

-En acabar el recital, el públic assistent pogué demanar a l'autor una dedicatòria i signatura del poemari.

Finalment, al sopar assistiren més de cent persones, vingudes de diferents poblacions i comarques, principalment familiars, amics i amigues de l'autor, i companys i companyes de treball, a més de representants de l'Editorial Germania, entitat que publica la col·lecció Mil poetes i un país , dins la qual apareix “Poemes de la nina libèl·lula.”

Alzira, 10 de novembre de 2012


algunes fotos
https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=miquel.wonder&target=ALBUM&id=5809246011281265585&authkey=Gv1sRgCILYmdqNkvrdRw&feat=email

dimarts, 6 de novembre de 2012

cartell presentació i recital


M'agradaria molt poder comptar amb la vostra presència i, us avance que, després de la presentació, un grup d'amics i amigues ens hi quedarem a sopar. És la vesprada-nit del proper divendres 9 de novembre. 

Si algú de vosaltres pot i vol, es pot quedar a sopar amb nosaltres amb un menú per adult de 20 euros, amb l'IVA inclòs, en la mateixa sala de la Cotonera, a Alzira. També hi haurà un menú per a xiquets, per 10 euros, per si voleu fer-ne ús. 

En cas de quedar-vos al sopar, cal fer la reserva corresponent abans de dimecres 7 de nov. (mail específic redolinsdepluja@yahoo.com).



Salutacions

Miquel

dijous, 1 de novembre de 2012

tots sants



TOTS SANTS

culte a la mort
diuen que avui toca
ritual ancestral

no aniré a veure cap mort
si tampoc hi anava en vida
potser hi ha una mica massa
d'oficial hipocresia

a qui estimava de veres
sempre el tinc en el record
de cor i de pensament 
no em caldrà d'anar-hi un dia

quins costums mana l'església
que ningú gosa canviar
doncs així fem pont i festa
i els diners que van rodant

i per rematar-ho tot
importem costums? aliens
diuen halloween els joves
i la por alimentem

no sé el mestre Umberto Eco
què pot pensar del ritual
però a Il nome della rosa
deixà un missatge molt clar


Miquel Català

imatge: cementeri de Carcassona