far

far

diumenge, 30 de juny de 2013

Ciutadella




CIUTADELLA


preludi de sa festa de sant Joan
calma que precedeix la tempesta
els gats encara dormen la sesta
el carrer de Curniola

són les sis del vespre
de nou el toc de fabiol
l'olor dels cavalls, nerviosos
suor i pols dels carrers
sa llimonada
el carrer de santa Clara
el convent de les monges

deliri pels cavalls que renillen
cavalquen i s'empinen
el carrer de Ses Andrones
la Junta de Caixers
el carrer de sant Cristòfol, empedrat

els jocs a la rambla d'Es Pla
ensortillar l'anella
amb medieval llança
sa llimonada amb gin
els músics tocant amb frenesia

el carrer de Ses Voltes
la multitud i la pols de la terra
amnèsia col·lectiva
el carrer del Roser

sobrasada i embotits casolans
el carrer de la Lluna
els Amics des cavall vermei
la plaça des Born
ball i caragols dels cavalls

retalls de la història petita
dels carrers estrets i amargs
i la joia de viure


Miquel Català

imatges de l'autor





dissabte, 29 de juny de 2013

pròxims recitals a Barcelona i Canet de Mar




Xelo Llopis i Miquel Català 

divendres, 12 de juliol, a Barcelona 




dissabte, 13 de juliol, a Canet de Mar




la nina libèl·lula vola per l'Argentina



em comunica el poeta oriolà Manuel García Pérez:

Miquel, tengo una sorpresa para ti. Poemes de la ni.na libélula en Argentina. Mi reseña ha sido publicada en Milinviernos, revista argentina con la que colaboro y de gran difusión. Un abrazo y compártelo por favor.


http://milinviernos.com/2013/06/28/poemes-de-la-nina-libel-lula-de-miquel-catala/

Moltíssimes gràcies, Manuel, la libèl·lula viatgera a l'altra part del món !!!!
El meu petit món és tan petit !!





dimecres, 26 de juny de 2013

recital a Ciutadella, MENORCA




Breu crònica de la presentació i recital de “Poemes de la nina libèl·lula” a Ciutadella

Menorca, dissabte, 22 de juny de 2013

Més de quaranta persones acudiren el passat dissabte al local cultural de Ciutadella antiga, al carrer de santa Clara, a l'antiga església de sant Josep.

Començà l'acte a les 12:30 del migdia, en un ambient que respirava espera de la festa grossa de sant Joan. Exercí d'amfitrió en Vicent Garcia Taltavull, músic i veí de Ciutadella, responsable de la visita del poeta en aquesta illa.


Tot seguit intervingué com a presentador de la part literària el periodista i escriptor Bep Joan Casasnovas, també veí de Ciutadella, qui, entre altres coses destacà els lligams de llengua i cultura entre totes les terres de llengua catalana, i la funció que acompleix la poesia de refermar aquests lligams. Després comentà algunes de les característiques de l'obra de Català, tot centrant-se en les tres parts en què està dividit el poemari. (v. entrada anterior)

A continuació intervingué el propi autor, breument, per expressar agraïment al públic assistent i fer algunes cites d'escriptors valencians de la talla d'en Martí Domínguez i en Manuel Sanchis Guarner, en la línia de la necessitat de conservar i mantenir ben viu el nostre patrimoni lingüístic i literari.

Començà el recital amb la rapsoda més petita, na Clàudia, “sa fieta” dels nostres amics amfitrions, qui recità el poema “El meu petit món”, amb la naturalitat i tendresa que solament tenen les nines petites.



La segona intervenció a càrrec d'en Vicent Garcia Taltavull, amic menorquí i responsable del recital i tots els preparatius, qui recità els poemes “Nit oceànica” i “Dolça aurora”.


La tercera rapsoda fou na Maria Àngels Pons Pons, amiga ciutadallenca, amb els poemes “Pols de lletres” i “Amor lingüístic”.


El quart rapsode fou el propi presentador, també poeta, veí de Ciutadella, en Bep Joan Casasnovas Mascaró, a càrrec dels poemes que ell mateix escollí, “Illa del desig” i “M'agrada passejar amb tu”.


La cinquena veu en recitar, na Maria Villalba Colomer, valenciana vinguda a festes de sant Joan i amiga personal de l'autor, amb els poemes “Colom del paradís” i “Nina libèl·lula”.


En acabant fou el propi autor, Miquel Català, qui tancà el recital, amb “Nàufrag”, dedicat a Maria del Mar Bonet, “Foc i aigua marina”, “L'home més covard de la terra” i un poema adaptat, “Tinc una nina a Menorca”, versió d'un poema dedicat a Vicent Andrés Estellés, amb una referència clara a uns versos seus del poemari Antibes: “totes les illes de la mar, s'agafen de la mà” i canten a Menorca.


Entre el públic assistent, cal destacar la presència del poeta d'Alaior, en Pere Gomila, i el poeta de Ciutadella, en Joan López Casasnovas. També és de destacar la presència del Fabioler major de ses festes de sant Joan, en Sebastià Salort Bagur.

amb el poeta en Pere Gomila

En acabar el recital, mentre l'autor dedicava exemplars del poemari, el públic pugué fer petar sa xerrada i degustar sa llimonada i unes pastes.

Ciutadella, Menorca, 22 de juny de 2013



*Agraïm les imatges d'en Silver, del "Centre d'imatge digital" Hernando, de Ciutadella, al carrer Ses Voltes, 21.







dimarts, 25 de juny de 2013

Presentació de "Poemes de la nina libèl·lula" a Ciutadella



dissabte 22 de juny de 2013


Presentació de "Poemes de la nina libèl·lula" a Ciutadella

Bep Joan Casasnovas Mascaró

Bon dia amics i amigues.

Avui, a les portes d’encetar un nou esclat de la Festa de Sant Joan a Ciutadella, presentam aquest poemari de Miquel Català, el nom del qual és el segell personal amb el que signa la seua creació poètica l’amic Miquel Llàtzer (Algemesí, 1961), professor, filòleg i poeta valencià.


Presentam, amb la seua grata presència, aquí a Menorca, el llibre “Poemes de la nina libèl·lula”, un aplec que té una molt bona acollida pels pobles i ciutats on és presentat arreu dels diversos indrets de la geografia de parla catalana. I és per açò que li hem d’agrair que s’hagi esforçat per fer-lo arribar aquí, a la nostra illa, perquè a més de ser un plaer, la seua voluntat referma els lligams existents entre territoris físicament distants, però que mantenen -i mai ho hauríem d’oblidar- la mateixa pertinença cultural, forjada per una llengua comuna que ens uneix i ens fa llucar, dia a dia, com un gest de resistència davant les accions dels qui ens voldrien fer desaparèixer com a poble. I és la poesia un dels gèneres que identifica la pertinença. Què en seria dels pobles i llurs cultures sense els seus poetes?



“Poemes de la nina lebèl·lula” és un llibret que vos arribarà lent com un lleuger oratjol que vos acaricia. Fins i tot, en la concentrada i silenciosa lectura, vos acompanyarà, suau, una música de fons que fa dringar els seus versos.

El llibre conté tres parts. En la primera, “De somnis i desitjos”, l’autor enllaça poesia com un fet oníric, i amb el somni cerca el fet real i viu. És evident que Miquel Català levita sobre aquesta poesia, s’hi mou suspès. Ell mateix forma part d’un conjunt que se sobreposa a l’erosió del temps:

“L’amor / sempre / perdura / i sura / per damunt / de tot”

I ho fa des de les imatges que capta en el seu vol assossegat:

“avui
 les basses d’arròs
eren daurades”
(...)
Ocre lluent
olor a cendra”

Són desitjos d’enaltir la vida i enfortir la paraula, de comptar amb una despensa literària, d’un rebost per a la creació literària que l’ha de fer viure alhora:

“Tinc un calaix ple de lletres
un cabàs ple de remitjos
un caixó de pensaments
i una illa de desitjos”

... ens diu el poeta.


I és que en el llibre que ara presentam, trobam un autor conformat amb allò que té proper, a les mans, a l’abast de la mirada. Ens parla d’un espai simple on sempre hi troba un mar i una flor i una lluna, i en el que, sovint, disposa d’un “núvol blanc”  per convertir el firmament en un calidoscopi d’imatges i sensacions; que fa del seu “món petit” el seu univers infinit. Un món de fàula on també s’hi passegen Peter Pan i Campeneta, com a testiomonis fidels de la seua fantasia literària que cerca la veritat.

En el seus “Somnis i desitjos” hi ha un nina, una al·lota, un amor, perquè la poesia no pot defugir del gènere femení. I sí bé creu tenir un “jardí de somnis” o una “pluja d’estels”, també té clar que...

“la teua absència
 és un gran desert”

reclamant així, i de forma constant, la seua presència:

“Clou les palpebres
alena el blau immens de la mar
murmura un nom
obre els llavis”

Crec que tot açò ho resumeix molt bé el poema “Nit oceànica”.



A la segona part, “L’home de la terra”, Miquel Català es despulla, sincer amb quatre poemes. Quatre circumstàncies que creen l’estat poètic de l’autor: tristesa, felicitat, covardia i tranquil·litat. El nexe en totes elles és el fil amorós. Aquest amor que ho condiciona tot i que mostra la naturalesa de sentiments. Perquè en la tristesa o la felicitat s’hi troba el sentir poètic; perquè l’home no pot esdevenir ésser sentimental si no pateix de tristesa o de felicitat. L’una sense l’altra no existeixen:

“i trobe la calma
quan te’m fas present”

Però també podria ser:

“... l’home
més trist del món
si tu no estàs”

“Per covardia
no t’he dit que t’estime
solament abraça’m
fes-me oblidar aquest món”

 ... escriu el poeta arrecerat en els temors del patiment, de la pèrdua, del buit; allunyat de tactes i presències. Però també sap, com deia el poeta Antonio Gala, que “la felicitat és adonar-se’n que res és massa important”.

I la vida calmada li vindrà en aconseguir ser “L’home més tranquil de món”. Paradigme de l’estabilitat reflexiva i complaent; conscient que la presència estimada relaxa:

“tot ho pense
assegut
al jardí del temps”

És la tranquil·litat que ens farà feliços si som capaços de valorar allò viscut en la seva justa mesura, sense obsessions. “Arribarà un dia que els nostres records seran la nostra riquesa”, va escriure Paul Géraldy.




La tercera i última part, “De l’amor i del temps” Miquel Català comença amb una referència a la poesia social i gosa aixecar la paraula contra ordres morals pretèrits establerts pels poderosos, que es perllonguen i perduren i “que campen impunes / en la nit tant llarga”. Al mateix temps, i des de l’esperança (“és l’hora (...) d’eixir de la boira”, diu) contraposa, evoca i reinvindica l’amor diàfan, transparent, desplegat amb la naturalitat més viva. I ho fa sota l’influx de revolucionari pacífic i pacifista, talment aquell cantant que pregonà sempre per la pau, del qual encapçala un dels seus poemes:

“Oh Lennon!
quanta raó tenies
ens amaguem
per fer l’amor”

La “nina libèl·lula” de Miquel Català traspua, en aquest darrer apartat del poemari, tots els vessant del seu ésser i amalgama tot allò que porta a dintre; des de la visió modelada del paisatge fins a retre homenatge a la seua dedicació lingüística, tant en la seva vocació de docent, com en la d’amant de la seua convençuda pertinença:

“has sembrat en mi
tots els colors
del capvespre”

Amor a la llengua, a la terra, al paisatge, a la dignitat, a la utopia i a la lluita justa. La mirada romàntica i filantròpica del món li brollen en forma de passió poètica. Perquè com bé sabreu, en poesia tot és possible. I ell ho sap. I així ho escriu.

En un recorregut lleuger d’ales, a Miquel Català li somriuen nimfes i sirenes entre boscos de lluna i perfums encisadors. És un viatge del temps que entra i surt del creador, un temps gairebé insignificant, perquè aquí és només testimoni de versos d’encanteri:

“per art de màgia
fes-te real
nina evanescent
visió meravellosa
alça el vol
petita nina libèl·lula
fes-li una abraçada
al nigul de cotó dolç”

En definitiva, és la força transformadora de la poesia que avui vos presentam, l’aplec d’un llibret on ragen poemes curts, però suggerents, amb un llenguatge planer i volàtil, però amb missatges que ens podem fer ben nostres. Un doll de versos lliures, amb alguna excepció, on també hi trobarem el metre i la rima.

I bé, no em vull estendre més, tot i que encara ens quedarien coses per comentar d’aquest llibre de“Poemes de la nina libèl·lula”. Pens que correspon donar ja la paraula a en Miquel perquè segur que té més coses a dir-vos i segur que molt millors que les que, modestament, vos ha dit un servidor.

Gràcies Miquel per ser aquí i per portar la teua poesia a la nostra illa.


Ciutadella de Menorca, 22 juny 2013












dijous, 20 de juny de 2013

recita Mari Rosa Diranzo



Mari Rosa Diranzo recita "Poemes de la nina libèl·lula"

Catadau, 25 d'abril de 2013

https://www.youtube.com/watch?v=H-CbTv1nvAE



dimecres, 19 de juny de 2013

Vicent Climent recita




Vicent Climent recita



recital Catadau, 25 d'abril de 2013

Poemes de la nina libèl·lula


https://www.youtube.com/watch?v=ZQkMxfUumwU



dilluns, 17 de juny de 2013

diumenge, 16 de juny de 2013

breu crònica del recital d'Almussafes




Presentació de “Poemes de la nina libèl·lula” a Almussafes

El passat divendres, 14 de juny de 2013 es presentà a Almussafes, comarca de la Ribera, a la Cafeteria Les Delícies, el llibre “Poemes de la nina libèl·lula” de Miquel Català.

Una vintena llarga de persones acudiren a escoltar la presentació que en féu Xelo Llopis, poetessa de Xàtiva i companya de col·lecció de l'autor, i el posterior recital de versos del mateix llibre.

De la presentació ja us hem mostrat el text a l'anterior entrada del bloc, el text de la mirada de Xelo Llopis sobre els poemes de Miquel, tot subratllant la coneixença que té de l'autor i del significat de diverses paraules i conceptes que conformen el món del poemari.


Anna M. Vidal

Del posterior recital, ressaltar la presència i col·laboració d'algunes companyes i companys poetes, també de la col·lecció Mil poetes i un país, de l'Editorial Germania, així com la col·laboració de la pròpia amfitriona, Anna M. Vidal, qui començà amb els poemes Serenitat, Desig de benvolença i Un núvol entre mans.

Enric Sanç

A continuació el poeta Enric Sanç, de la Pobla de Vallbona, autor del poemari El plany de les lletres ferides, recità els poemes Nit oceànica i Dolça aurora. 

Alba Fluixà

Després fou el torn de la poetessa Alba Fluixà, d'Alzira, autora del llibre En el camí de l'alba, qui recità Nàufrag i Recordar-te no és possible

Salvador Lauder

Tot seguit intervingué el poeta Salvador Lauder, de Carcaixent, autor del poemari Obaga, al càrrec dels poemes Dona onírica i Pols de lletres, actuació que reblà amb el poema Anunci de collita, que recità a petició pròpia. 

Xelo Llopis

Continuà el recital la pròpia presentadora, la poetessa Xelo Llopis, autora del llibre de poemes Guarda'm el secret, amb els poemes Colom del paradís i Per pur atzar. 

Àlvar Carpi

Arribà el torn dels poemes cantats, i fou el propi guitarrista i cantautor Àlvar Carpi, d'Algemesí, autor del disc Carrer Passeig, qui cantà els poemes que estaven destinats a ser interpretats per Salomé Villalonga, qui no pugué acudir al recital. Amb un gran saber fer, Àlvar posà veu als poemes Illa del desig, Absència i Amor lingüístic, peces fetes per a ser cantades per una veu mezzo soprano.

Miquel

Per acabar, el propi autor posà veu als poemes Home despullat, L'home més tranquil de la terra i Capvespre a la mar. Conclós l'acte, féu l'oferiment de si algú volia recitar algun poema que li agradés especialment, i fou Enric Sanç qui volgué llegir, escollit per ell mateix, el poema La meua vida interior, que tancà el recital.

Per últim, l'autor dedicà i signà exemplars del poemari als assistents que així ho van sol·licitar, i es feren algunes fotos per al record.

amb Teresa Iborra

amb els amfitrions i Pilar Llàcer

amb Patricia de Oca

amb Mari Àngels Martí i la seua filla

amb l'amic Ximo Ferrer

Almussafes, 14 de juny de 2013



Xelo Llopis em presenta a Almussafes




Xelo Llopis presenta “Poemes de la nina libèl·lula”,
de Miquel Català, a Almussafes

Bona vesprada a tots i totes.... gràcies per la vostra companyia

No voldria estendre'm massa, ací i ara el protagonista indiscutible és Miquel i la seua encisadora poesia.

ANTONIO SKARMETA escriptor xilè va dir “La poesia no és de qui l'escriu, sinó de qui la necessita” i pel que veig almenys als que estem ací se'ns fa necessària.

Pels que no sabíem de la seua existència, Miquel va irrompre en les nostres vides a través de la xarxa, a mi en particular, em va arribar en la seua etapa més reivindicativa i critica al model de societat actual, … sempre amb el puny en alt i ple missatges fortament carregats, des de la seua vessant més lluitadora, … de tant en tant, però, el puny es tornava mà, però no una mà qualsevol, una mà càlida i dolça, que volia compartir amb tots nosaltres un bocinet de tendresa vestida de poesia, primer era la d'uns altres, a poc a poc, al final de cada poema apareixia el seu nom (l'artístic), així …. quasi a diari, de manera que ens ha mal acostumat, perquè llegir la poesia de Miquel, és una de les millors addiccions que un pot tenir.

Cada poema de Miquel és un pessic als sentits, ens sacseja l'ànima i d’una manera subtil , ens convida al somni, i també a la reflexió.

Res li és aliè i, vers a vers, com puntes de coixí, va teixint una teranyina de la que no volem alliberar-nos.

La poesia d'aquest home ben arrelat a la seua terra, i als moments que per generació li ha tocat viure , ens fa viatjar per l'extensa geografia dels sentiments, de nord a sud: de la por al plaer, d'est a oest, des l'estima a la ràbia, passant pel desig i els somnis.



 Amb els seus versos , gaudim de l'aventura de l'exaltació dels sentits i sovint ens trobem amb el redós de la nostra intimitat.

 La imaginació de Miquel, com la seua nina libèl·lula, té ales i vola tan alt com pot, entre núvols de cotó, blancs o rojos, pel cel serè d'un capvespre plàcid de mar o de muntanya, però sobretot sap capbussar-se en el cor del seu món interior, i com ell diu … "el centra i desconcentra", i és ací, en el seu  inabastable món interior, on s'adquireixen els matisos més vius i l’esclat més intens , on les paraules deliciosament enfilades s'assemblen a una partitura musical.

En llegir els seus versos i conèixer-lo una poc com a persona, amb certa modèstia , m'atreviria a dir que Miquel és un lúcid sensual, que intenta i a més arriba a aconseguir-ho , lligar els instants que conformen cada moment viscut, o somiat, conscient com és de la qualitat efímera de tots els plaers.

Lluny de les disfresses, amb cada vers es desfà d'una peça de roba, deixant al descobert la seua ànima, per descobrir-nos  el seu món interior, rodó, gran o petit , les debilitats, les pors, l'implacabe pas del temps, amb els seus hiverns, primaveres, estius… i el seu ésser més íntim, reflexiu i potser més pausat, però no  quiet,  de la tardor, que és plena de llum i colors, però sobretot de vida.

Encara que ell si en sap més, els seus versos, com els d'aquella bellíssima cançó, són …."senzills i tendres"…. vénen embolicats com per a regal i farcits de simbolismes. És fàcil trobar als seus versos cercles, mons rodons, petits o grans, somnis, naufragis, atzars, fades, sirenes, palmeres i algun tango…. gotes de mar o de pluja.

Si la seua poesia tinguera olor o gust, podriem percebre la salabror del mar i l'aroma de romaní i timonet. Sens dubte, els paisatges que l'han acompanyat són ben presents en el poemari.


En el poema “GOTA DE MAR” apareixen alguns d'aquests simbolismes esmentats:

GOTA DE MAR

viatger errant
impenitent caminant
nàufrag oníric
entre la pluja d'estels i l'oceà
entre planetes redons
em segueix un rastre
de formes sinuoses
cercles de llum

que petit i que gran és el meu món
nina del somriure
i tu ets, vida meua
per atzar
la meua salvació

quin vent més fresc
em porta flaires
de timonet i romaní

i una gota de mar

Altres vegades es descorda poc a poc, amb molta subtilesa fins a quedar nu, posant al descobert la seua esencia, aquella que roman intacta, com mostra als seus poemes evocant la infantesa.

La poesia de Miquel Català, ve sense prospecte, però és com alguns medicaments, té efectes secundaris, …. mai et deixa indiferent.

No us sorprengueu si, en obrir el poemari que ara presentem per qualsevol de les seues pàgines, escolteu algun so, ja us he dit abans que aquests versos tenen alada la musicalitat, i és posible escoltar els batecs del seu autor, que ha posat el sentiment més tendre en cada vers, perquè ens arribe en forma de carícia.

A aquesta Nina que ens té corpresos li desitge llarga vida  com a font d'inspiració del seu autor, ja que per a tots nosaltres és un goig per als sentits llegir els versos que d'ella brollen.

Moltes gràcies i enhorabona, Miquel !!

Almussafes, 14 de juny de 2013






dimarts, 11 de juny de 2013

Trini Polo recita 1



Trini Polo recita (1)

Poemes de la nina libèl·lula

recital Catadau, 25 d'abril de 2013
https://www.youtube.com/watch?v=FpBkMd3PsEI


dimarts, 4 de juny de 2013

CALENDARI DE RECITALS


CALENDARI DE PRÒXIMS RECITALS de


Les pròximes setmanes venen carregades d'esdeveniments al calendari poètic. És per això que vull fer-vos un petit calendari perquè sapiau on em podreu trobar. Alguns recitals són en solitari, i altres en grup o amb una altra persona.


-DISSABTE, 8 de juny, a Carcaixent, Festival de poesia INV3RS, amb altres 9 poetes.
-DIVENDRES, 14 de juny, a ALMUSSAFES
-DISSABTE, 22 de juny, a CIUTADELLA, MENORCA
-DIVENDRES, 12 de juliol, a BARCELONA, junt a Xelo Llopis
-DISSABTE, 13 de juliol, a CANET DE MAR, junt a Xelo Llopis 


Si punxeu damunt dels cartells els podreu veure amb detall !!

DISSABTE, 8 de juny, a Carcaixent, Festival de poesia INV3RS



DIVENDRES, 14 de juny, a ALMUSSAFES


DISSABTE, 22 de juny, a CIUTADELLA, MENORCA

DIVENDRES, 12 de juliol, a BARCELONA, junt a Xelo Llopis

DISSABTE, 13 de juny, a CANET DE MAR, junt a Xelo Llopis

Vos esperem !!!!