far

far

dilluns, 31 de març de 2014

Notes de Joan Pau Cimarro a Poemes de la nina mandarina




Notes a una simbòlica antropològica del poemari de Miquel Català Poemes de la Nina Mandarina. Editorial Germania. Alzira 2014.
JOAN PAU CIMARRO
Al segon poemari de Miquel Català regola la calma dolça dels gallons de Mandarina, el tast dels besos a la lluna, la suavitat redona del desig dels somnis fets realitat a la nina que ens mira des de la seua illa.
Aquestos Poemes s’obrin amb l’aroma de la mandarina fresca i nítida que ens trasllada a la memòria records potser sommiats. I ara ens preguntem per què és tan necessària, la poesia de Miquel Català? Per què la seua veu s’aboca amb la tendresa que cal en un món d’amenaces i incerteses com el nostre? Com s’acosten els símbols de la seua poesia a les nostres ànimes? Per què s’ha fet tan necessària la poesia al nostre temps?
Un poema de l’escriptor alemany Durs Grünbein ens dona una clau suficient per obrir el pany: tracta del filòsof Descartes i les seues pors. Pors que la lógica no pot allunyar: Descartes està preocupat pels somnis. A la mateixa cabana on ha dissenyat les veritats clares i distintes, transparents com les coordenades de la lógica, ha caigut l’hivern . El fred ha cobert de neu el bosc fosc. La cabana ha estat envoltada per llops famolencs, bandolers i vilatans irats per les pors a les conseqüències del progrés. També Descartes té por. Pors que sols serán contingudes per l’acte d'escriure. Descartes escriurà poesia. I la poesia és humana, s’enfronta a les nostres pors, i simbólica.
L’ésser humà té una tendència innata a crear símbols, és un animal simbòlic (CASSIRER) la qual cosa vol dir que pensem i actuem mitjançant símbols, eixes petites unitats que tenen un alta càrrega significativa. Aquestes petites eines de pensament són arreu del nostre món, a la naturalesa i a la tradició cultural, al treball i a l’oci, en la comunicació social i als impulsos que identifiquen els moviments socials, la història i els mites.
Els símbols viatgen d’un context a altre, i travessen la història cap al futur en ser objecte d’interpretació, és a dir, en ser convergents en la seua funció de missatgers mitjançant canals culturals. Aquestos canals s’expressen mitjançant la tradició cultural de l’art, la literatura o les situacions oníriques (STEINER) . No anem a entrar a discutir si la persistència en la memòria onírica d’estructures i pautes simbòliques està connectada amb alguna forma de transmissió biosomàtica però en tot cas la tradició cultural continua emergint en la psique individual com molt bé coneixen els onironautes: la interpretació onírica és conscient quan s’associen els diversos continguts emotius de l’experiència humana.
Joan Pau Cimarro
Aquesta virtualitat enllaçaria amb l'etimología de la paraula símbol, etimologia que inspira la possibilitat d’unir excletxes: símbol, prové del grec syn (junt) y ballo (llançar) Aquesta unió transforma les opcions d’interpretació ja que el moment semàntic va seguit d’un moment no semàntic, moment que va més enllà de l’individu i la memòria compartida per la tradició (RICOEUR) En aquest sentit un símbol pot conectar la vivència personal i íntima d’un ésser humà amb l’imaginari col.lectiu, sempre de forma enriquidora.
Sabem que la percepció simbòlica és capaç d’unir un element cognitiu amb una part d’afectivitat. Aquesta unió d’emotivitat i coneixement esdevé un potencial d’interpretació que trascendeix un codi tancat, obrint-lo cap al futur i donant Nova Vida al símbols per instal·lar-se en la memòria col.lectiva. Pensem en la ritualitat simbòlica d’una manifestació, expressió clàssica dels moviments socials, on els cants i els colors donen identitat simbòlica a la diversitat d’individus que hi participen dibuixant un element d’acció política, els motius de la protesta, i unint-los amb elements d’afectivitat.
Aquesta ritualitat, que expressa emocions, amb lluites i conflictes té una ordenació simbòlica que dóna una cohesió comunitària i tribal, amb càrrega de símbols, com, altre exemple aquest Acte de presentació literària, ni que siga durant un temps concret. No esmentarem ara els succedanis de ritualitat d’iniciació. Tanmateix, si parlem de ritualitat, seria comparable la ritualitat simbòlica actual amb la ritualitat dels éssers humans anomenats “primitius”? Les emocions dels primitius són comparables a les de l’ésser humà modern.?
Són les mateixes, diria Carl JUNG.¿ És el poeta, com el xaman de la tribu, el conjurador d’una ritualitat que encara els nostres sommis i les nostres pors amb la poesia?
La simbòlica de M.CATALÀ va formant una textura, un teixit per on les paraules van pronuciant diferents sons articulats com un “camp de roselles” al poema Miratge o com “una nativa dansa envoltada de libèl.lules”, en clar lligam amb el primer i magnífic poemari (al poema IIla Violeta),i també un arxipèlag “d’illes que li canten a Estellés (al poema tinc una Nina a Mallorca) un teixit fet amb la tasca de saviesa tranquil.la feta amb el material dels nostres sonmis.
Josep M. Esteve
Segons l’imprescindible punt de vista de JOSEP M. ESTEVE, l’estructura de la Nina Mandarina és circular, i és el cercle un del simbols presents al poemari. amb una presència que gira, com la dansa dels dervitxes, en evolucions circulars com els planetes al voltant del sol donant la imatge de perfecció còsmica. Imatge dels cercles petits de les gotes de pluja sobre l’aigua, cercles dels ulls, de les sines de la dona estelada als poemes de Dies Blaus.
La imatge simbólica del poemari es canalitza amb els colors predominants, Blau, Blanc i Vermell, essent els símbols cromàtics missatgers de significats multiples.¿ Entre els esments no conscients trobarem ací a la Trilogia de Kieslowsky Tres Colors: Blau, Blanc, Roig?
La mar brama, el mariner udola
A la primera part Dies Blaus es pot considerar l’oposició Nu-Illa-Solitud-Tristessa. I sempre al rerafons del Blau (rememorem el Blues amb el significat de tristessa) conectant amb l’altre marge contrari: Alegria-Dansa-Joia-Amistat- Passió.

L’expressió del blau celest, amb la profunditat d’un cel que expressa pensament i reflexió espiritual (com el so de la làmpara blava de la nova vida de Juliette Binoche a Tres colors: Bleu?) també però connotació de les rivalitats cel-terra o de la possibilitat de travessar cap a una altra realitat.
Recordem ara el color blau de l’espill que travessà Alicia. Per cert que en la gestació de la història de Lewis Carroll el mateix autor conta com posà una taronja en la mà esquerra d’una amiga tot interrogant-la si era la mateixa mà esquerra la que és el reflex a l’espill. A més a més el que troba l’aventurera Alícia en travessar l’espill a la primera ocasió són els respectius reis d’escacs Blanc i Vermell.
Altres símbols que no podem deixar de banda són Illa, associada amb solitud i també però amb el refugi de l’assalt del mar (JUNG), com amenaça, encarament que procura la intenció conscient de la voluntat, refugi front a les amenaces de la societat, les illes dels benaurats, el paradís, la placenta materna, les illes on el nàufrag renaix amb una vida nova. La imaginació conscient també materialitza illa amb aillament, solitud, mort.
Encara que si existeix una illa ben real i mágica però, és l’Illa de Formentera (al poema Trip) on espera Calypso i tota la cohort de nimfes i herois enllestint les seues proves per superar els entrebancs disposats pels déus amb festa i disbauxa. Ací a més del blues de Johhny Winter, es cert que ressona Formentera Lady de King Crimson? un tema que amb la seua flauta dolça elluerna els sentits amb núvols, polseres i altres herbes.
També Illa pot significar utopia, i no cal oblidar que la nostra veritable pàtria és una Illa: l’Illa d’Ítaca.
La cartografia de les emocions, un apunt d’una nova eina de ciencia social fa personals llocs que, amb el context de la globalització no són més recognoscibles que els no-llocs, com els aeroports amb continguts tangibles com Formentera i el far de la Mola, foradada com els somnis de Julio Medem al film De Lucia i el Sexo, on prop de les coves de la Mola s’omplin de fang els cossos per purificar-los d’una vida rutinària i esquifida.
ara ja no sé amb certesa,
si era un bell somni de nit o
si la nit era el dia
Quin és el rostre de Cara de Nina? Els seus adjectius, que com deia FUSTER són sempre subjectius, són trets de “pell fina”, amb el tast de la mel i la pluja, amb el color de l'albada al seu rostre Cara de Nina sota la pluja és pot ser Irene Jacob a la Trilogia de Kieslowsky? Nina és xiqueta, fada, nimfa. En tot cas el seu rostre és blanc amb perfum de romaní ( el poema el plor de la terra) i blanc, el color dels dervitxes giròvags. Són prou conegudes les seues reminiscències com puresa, virginitat, caritat i amor, inspirant també allò sobrenatural, de la iluminació mística (JUNG) i blanc és el color de la blanca lluna entre el quals ELÍADE esmenta el rostre pintat de blanc de les dones dansant a la llum de la lluna. I són els gallonets, les llunes múltiples, la mateixa i diferents però , les que composen la mandarina, l’altre eix simbòlic ( al poema Tinc una nina a Mallorca) El color de mandarina és el color de l’audàcia i fortuna, amb una llarga tradició a Orient la mandarina és signe de lluita i sort pel cap d’any. A la Xina els arbres de mandarina substitueixen els arbres de nadal. Blanc també es pot considerar en oposició al negre de la nit, de la germinació.
L’oposició binària blanc/negre també comporta una llarga oposició de seqüències conegudes com Vida/Mort i Llum/Foscor tant en el sentit material com cognitiu, i també en sentit evolutiu, evolució que, seguint Cirlot van cap al roig.
Miquel Català
I és essent Vermell l’última part del poemari amb la sèrie Maduixa-Aurora-Desig-Dona Drac- Volcà el roig esdevé un significat bàsic essent el color del perill, del risc, de la passió, de la sang, de la revolució, els sonmis colorejats de vermell esdevenen canals on s’expressen sentiments, com el del “foc del volcà”(al poema Una remor) capaç de transformar pel mestre la font d’energia espiritual que s’origina a les profunditats de la matèria en tensió.
Considerant les emocions arriscades de Dona drac, essent el drac un símbol universal, tant en les cultures primitives i orientals com en la clàssica, mutant la seua mitologia des d’adversari amb forces instintives ara colorejades de roig femení amb la possible virtualitat d’encendre el foc d’un volcà, fins potència ordenadora de garantia de prosperitat i fertilitat.
Més enllà de l’apariència literal del món de la vigilia, la creença que la imaginació, en visita en forma de somnis, és alliberadora front a un món ple de rutines sedentàries. La Nina mandarina esdevé un missatger de la imaginació humana fent tangible la nostra realitat interior i fent-la transparent a l’exterior, en paraules de Miquel Català:
Vermell
Com aurora austral
Encanteri vell
Preludi de la màgia
Tremolor de pell


A València, 28 de març de 2014.





dissabte, 29 de març de 2014

Crònica recital València. Poemes de la nina mandarina




Crònica de la presentació i recital de “Poemes de la nina mandarina”

Seu de la Intersindical Valenciana

divendres, 28 de març de 2014. València


La seu central de la Intersindical fou novament escenari d'un recital de poesia de Miquel Català, qui presentà fa poc més d'un any el seu primer llibre “Poemes de la nina libèl·lula”, i ara ha presentat el segon llibre “Poemes de la nina mandarina”.



Al voltant de cinquanta persones acudiren, entre amics, companys de treball sindical, i amants de la poesia, a un acte vespertí ple de sorpreses, en una setmana tranquil·la en haver passat les festes de falles a la ciutat.

Començà la presentació a càrrec de Josep M. Esteve, professor i poeta, col·lega de l'autor, i autor del pròleg del poemari, qui exposà algunes conjectures no explicitades al pròleg, sobre el propi fet poètic, i sobre les tres parts del llibre.

Tot seguit Joan Pau Cimarro, filòsof i company de l'autor féu unes Notes a una simbòlica antropològica del poemari de Miquel Català Poemes de la Nina Mandarina. Digué, entre altres coses:

Al segon poemari de Miquel Català regola la calma dolça dels gallons de Mandarina, el tast dels besos a la lluna, la suavitat redona del desig dels somnis fets realitat a la nina que ens mira des de la seua illa.”

La imatge simbólica del poemari es canalitza amb els colors predominants, Blau, Blanc i Vermell, essent els símbols cromàtics missatgers de significats múltiples.¿ Entre els esments no conscients trobarem ací la Trilogia de Kieslowsky Tres Colors: Blau, Blanc, Roig?”

La cartografia de les emocions, un apunt d’una nova eina de ciencia social fa personals llocs que, amb el context de la globalització no són més recognoscibles que els no-llocs, com els aeroports amb continguts tangibles com Formentera i el far de la Mola, foradada com els somnis de Julio Medem al film De Lucia i el Sexo...”

Acabades sengles intervencions, Miquel Català dirigí unes emotives paraules d'agraïment als companys i públic que novament el rebia, i procedí de llegir les cites que obren el poemari, autèntiques alimares en la costa llunyana.



Les sorpreses del recital vinguren de la part del guitarrista acompanyant, Miguel Alonso, qui mai havia actuat davant un públic, en substitució d'Àlvar Carpi, qui havia comunicat la impossibilitat de fer acte de presència per obligacions com a músic en diferents actes d'Escola Valenciana aquest cap de setmana. Com a conseqüència d'això tampoc pogué cantar Salomé Villalonga. Miguel Alonso acabà enduent-se una càlida ovació dels assistents.



L'altra sorpresa de la nit, a banda dels rapsodes que tanta voluntat hi posaren, fou la presència de Salvador Jàfer, qui no havia assegurat la seua participació, el qual desplegà una autèntica gràcia i saber fer en l'art de la recitació. No cal dir que Salvador és un autèntic referent per a les noves generacions de poetes des dels anys vuitanta.



Per ordre d'intervencions, inicià el recital Tomàs Moreno, seguit de Beatriu Cardona, Miquel Calatayud, Vicent Esteve, Patricia de Oca, Santiago Estanyan, Imma Coret, Elvira Carbonell, Joan Femenia, Carmen López, Salvador Jàfer i Miquel Català.



A continuació, l'autor dedicà i signà poemaris, mentre els assistents degustaven algunes coques, begudes variades i cava català. Per acabar la vetlada, un grup de col·laboradors, amigues i amics anaren de sopar i tertúlia distesa. Alguns riures es sentiren per tot el carrer.


València, 28 de març de 2014





dimarts, 18 de març de 2014

Elvira Carbonell recita a Algemesí




 Elvira Carbonell recita "Poemes de la nina libèl·lula"

divendres 18 d'octubre de 2013

recital a la Llibreria Samaruc, ALGEMESÍ

http://youtu.be/APCRZHdxUgQ

http://youtu.be/Gla_dYeJLMU


Gràcies, Elvira



dijous, 6 de març de 2014

Joan Femenia recita a Algemesí




Joan Femenia recita  "Poemes de la nina libèl·lula"

divendres 18 d'octubre de 2013

recital a la Llibreria Samaruc, ALGEMESÍ

1  http://youtu.be/JvdjXQ3aDH0

i 2  http://youtu.be/B1j63yLZ950


Gràcies, amic Joan, una abraçada !!!!