far

far

dimecres, 16 de juliol de 2014

SENSE LA GUERRA




SENSE LA GUERRA



                                                                     "sense la guerra, navili del nervi del sol!
                                                                        Josep M. Esteve


bombes sobre població civil
insultants governs assassins
braç executor cobert d'honors i estrelles
bombes i més negres bombes
entre els cadàvers romputs, dones, infants

quina injustícia la guerra
quanta crueltat innecessària

una sola gota de sang vessada 
val més que tota la vostra estirp 
de falsos amos del món

ignorants i mancats d'humanitat
doneu ordres de matar massivament innocents
mentre assaboriu bons àpats i begudes cares
mentre forniqueu prostitutes esclaves
i gaudiu de luxes inconfesables

quina injustícia la guerra
quanta crueltat innecessària

fiils de la gran meuca
amos dels pobles de la terra
amos de l'economia mundial
amos de  fronteres i territoris
usurpadors de vides i amors
fills de la gran meuca

mentre els fills de papà juguen al monopoli
s'emborratgen i es col·loquen amb drogues de disseny
evadeixen capital a paradisos fiscals
els fills dels pàries de la terra
els desheretats de la vida
moren sota foc de metralla

quina injustícia la guerra
quanta crueltat innecessària


Miquel Català





dimarts, 15 de juliol de 2014

Presentació exposició fotopoemes JMEsteve




Exposició de fotopoemes

de JM Esteve

Memòria 9/68



Text de la presentació a càrrec de Miquel Català


Reflexions sobre fusions, fronteres i la poesia com a resistència.


Josep M. Esteve és una persona excepcional. He vingut a donar-ne testimoni.

Excepcional vol dir no comú, fora d'allò que es considera normal. I com que es tracta d'una persona excepcional, que a més a més atén poc el que anomenem costums socials establerts, no vull fer una presentació normal.

Quan dic que Josep és excepcional, ho dic amb coneixement de causa, perquè el conec des de petit. I ho és com a persona, com a professor, com a poeta, com a sindicalista, com a creador, com a amic. I en tots aquests aspectes, i potser en alguns altres.

Mireu el que deia a la revista L'horabaixa núm 1, allà pel 1986

“El que espera és un home, i odia les roses dels llibres blancs, les pàgines sensuades. Com el temps, s'ha fet un animal d'espera i és ara junt a la brutícia de tot el que es rovella, deteriora o descrostra.”

i també

“sense la guerra, navili del nervi del sol,
amb el senyal que dóna als rostres metall
i sempre pel temps, per un interval...”

Tranquils, no llegiré massa. Si he portat aquests breus fragments, era per mostrar-vos el poeta jove que fou, ja amb unes intencions clarament marcades, amb versos de contundència, d'excepcionalitat. Com a manera de pròleg, en la mateixa revista, però al núm 7, del 1993, diu del seu recull de versos Registre de teixits acrílics: “La poesia esdevé la resistència a ser engolit per un món que dissimula la seua pròpia corrosivitat”. Tota una declaració, la poesia com a resistència.

Diu en un d'aquests poemes:

“saps que no hi ha oceà però ignores
què fan els nens quan ix la llagosta
dels rellotges afonats i es crema
la previsió dels diaris. És l'hora
dels somnàmbuls...”

I és Josep un resistent, com ho som tants de nosaltres. És un home que pensa, que es rebel·la contra una modernitat mal entesa, que no està disposat a deixar-se dur par la irracionalitat, que lluita per despertar i fer despertar els somnàmbuls conformats. Cal lluitar per no sucumbir.


I Josep lluita com a poeta, com a creador, com a docent, com a persona, cada dia de la seua vida.

No diré quants poemaris té escrits i publicats ni els títols, ni quants premis ha guanyat. Ni vull classificar-lo com a formalista, ni avantguardista, ni surrealista..., a mi, com a ell, no ens agraden les etiquetes. Solament diré, us diré, que la seua poesia no deixa indiferents.

A Contraindicacions (1994) ens diu:

“dESPRÉS de l'intermitent queda tota la realitat amagada. Des de l'activitat dels ports i observant com enterboleixen el cel les grues, s'arriba a emplenar tota una habitació amb l'aigua de l'oceà, perquè hi ha llocs on la densitat replega els sentiments”

A Inventari d'exilis (1998) diu:

“Faig inventari de somriures
i també d'ingènues revolucions
i em batege a l'alba dels darrers dies”

A L'entretemps perdut (2007):

“A l'interior del camí sembla que s'acaba la vida, però el decurs no és fàcil, l'aigua no flueix dues vegades en el mateix lloc. Fa por repetir els signes, els traços, tanmateix cal intentar-ho, de nou; conéixer cada flor i cada solc de temps diferent, irrepetible.”


Josep, a més, ha escrit i ha teoritzat sobre literatura, sobre el fet literari, sobre el fet poètic. Solament dir-vos el meu enorme agraïment a la persona que ha fet els pròlegs dels dos poemaris meus publicats, a més d'exercir de presentador, burgés?,  en tres o quatre ocasions.

Fa pocs dies tinguérem un conversació privada, telefònica, en la qual Josep em deia que la poesia ha de ser paraula nua, sense música, sense res; no com acostumem alguns de fer els recitals poètics. També em deia que si la poesia burgesa, que si tal que si qual...

No li dic ni que sí, ni que no, però jo pense que la poesia també té una gran musicalitat; ja els trobadors entenien la poesia feta per ser cantada. No vull fer d'això cap debat. M'agrada la fusió. M'agrada fusionar elements, m'agrada la mescla, la barreja, la simbiosi, la interacció. Què és sinó aquesta exposició que ara inaugurem: fotopoemes.
Què era sinó l'altra exposició de fotopoemes que vaig tenir el plaer de veure al nostre poble, Algemesí, que duia per títol Alice in crisis, allà pel 2011 ?

Imatge i paraula.

On són els límits, les fronteres entre paraula, cançó, música, rapsòdia, interpretació teatral, imatge... I és que tampoc m'agraden les fronteres.


Josep, l'enhorabona !!

Ens trobarem sempre. En la lluita, en la resistència, en la poesia, o travessant qualsevol frontera.





dimecres, 9 de juliol de 2014

PRESENTARÉ L'AMIC JOSEP M. ESTEVE



AQUESTA VESPRADA PRESENTARÉ L'AMIC JOSEP M. ESTEVE



Esteu convidats a la inauguració de l’exposició de fotopoemes  de Josep M. ESTEVE

MEMÒRIA 9/68

 que tindrà lloc al Casal Obrer i Popular de l’Olivereta, (c/Salvador Ferrandis, 42b, València)

Avui, dimecres 9 de juliol a les 20h

*
Hi intervindrà Miquel Català (professor i poeta)

Hi haurà vinet blanc i poemes combatius

(podeu participar-hi amb poemes sobre la (des)memòria històrica)

*
S'hi podrà visitar els dilluns de 7:30 a 9:30 pm






dilluns, 7 de juliol de 2014

Crònica breu recital Dénia. juny 2014



Memorable vesprada poètica al Port de Dénia

La Casa de la Paraula, Baleària

divendres, 27 de juny de 2014



Breu crònica del recital i agraïments

Després de vuit mesos que presentà el seu primer poemari, Miquel Català ha tornat a Dénia, amb el seu segon llibre “Poemes de la nina mandarina”.

Entre cinquanta i seixanta persones acudiren a presenciar el recital de poemes, en una sala plena però còmoda, en un paisatge màgicament evocador, al bell mig de la mar i els vaixells al port, i el Montgó coronant l'espectacle. Perquè fou tot un espectacle. Un dels millors recitals de l'autor. Digne de ser recordat, memorable! Malgrat el directe i els imprevistos.

I això fou possible gràcies a les amigues i amics col·laboradores, entre ells/es


-el presentador, Rafa Cuesta, filòsof i amic personal de l'autor (v. entrada anterior)


-els responsables de la rapsòdia



Txin J. Ruiz, artista plàstic multidisciplinar




Vicent Balaguer, treballador incansable de la cultura i el teatre




Mercè Payà, escriptora, vinguda des de Muro




Mario Garcia Montalbàn, escriptor




Àngels Jo, rapsoda de nines per segona vegada; habitant del Montgó




Imma Campos, filòloga i professora a l'IES Maria Ibars




Francis Sala, professor a l'IES Roc Chabàs




Asensi Garcia Machí, metge, vingut des d'Algemesí




Joan Femenia, rapsoda de luxe, inacabable, per tot el país i tots els poetes; de Pego




Carmen López, escriptora a estones, dona galàctica, rapsoda als núvols dalt la serra




Miquel Català, o siga, el propi joguinaire (fabricant de nines) i juganer autor


-músics i cantants



Mar Mararia, professora de viola de Conservatori, habitant de la mar




Àlvar Carpi, guitarrista i darrerament cantautor, habitant de les estreles




Salomé Villalonga, cantant mezzosoprano, habitant del pentagrama


Alguns moments del recital, ja des del principi deixaven entreveure el que allí anava a succeir. Un excel·lent “maridatge” entre poesia i notes musicals, entre músics i rapsodes, entre el públic i els actors. Perquè ningú no negarà que el que allí es presencià foren autèntiques actuacions, a mig camí entre la rapsòdia i el teatre, entre la paraula i el gest, entre la recitació i la cançó. Fusió d'elements perfectament acoblats. Fusió. Poesia, cançó, música, rapsòdia, interpretació...

El públic escoltà amb delectació cada poema, cada peça musical que l'acompanyava, i seguí amb els cinc sentits cada gest, cada paraula, cada mirada, cada cançó. Gairebé tots els poemes recitats i cantats pertanyien al nou poemari, si bé en alguns casos es tractava de poemes inèdits.

Entre el públic assistent, és de destacar la presència de molts membres del grup Poesia Marina Alta, així com de les escriptores alcoianes Adela Payà i Mercè Climent, i de l'escriptor saforenc Juli Capilla.



En acabar el recital i les dedicatòries de llibres, l'equip de rapsòdia, els músics, la cantant i altres amigues i amics anaren a sopar al casc antic de Dénia, a la Taperia Depepo, de la mà de qui realment ha estat més amfitrió que ningú, i se n'ha ocupat de mil detalls, l'amic basc i pintor denier Txin Javier Ruiz.


Dénia, 27 de juny de 2014




Breu perfil de l'autor

Miquel Català és el pseudònim literari de Miquel Llàtzer (Algemesí 1961) per a la creació poètica. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, ha exercit la docència des del curs 1986-87.

Ha publicat en editorial Germania “Poemes de la nina libèl·lula” (2012), “Poemes de la nina mandarina” (2014), i ha estat antologat a “Estels de paper”.Vint-i-un poetes per al segle XXI, a cura de Manel Alonso.

També ha estat antologat a La Poesia, una sola veu, I trobada a Vinaròs, de la Fundació Caixa Vinaròs.

Ha participat en nombrosos recitals poètics en grup i en solitari, tot portant la seua poesia a qualsevol indret de l'àmbit lingüístic.

En els darrers temps ha compartit poemes propis i fragments de poesia de diversos autors en llengua catalana al seu bloc personal Lletres en xarxa.