far

far

diumenge, 29 de novembre de 2015

poema NO VOL SER UN SIRVENTÉS


NO VOL SER UN SIRVENTÉS

no vol ser aquest poema com un àcid sirventés
que no respira burla, ni escarni, no vol odi, ni revenja
vol ser una cançó d'amor a tots els germans del món
i en especial als veïns de la nostra geografia
fills de la mateixa mare, la vella llengua llatina

vull cantar els italians, romanesos, francesos i castellans
gallecs i portuguesos, a tots com germans iguals
peró si a algú més me l'estime, que a ningú li sàpia mal
els meus germans occitans, catalans i valencians

i els pobladors de Menorca, Mallorca, i les Pitiüses
i els de l'illa de Sardenya, de la vila de l'Alguer
del Rosselló i d'Aragó, són vers catalans del món
i si bé tots sóm germans, aquests són germans bessons

no és anar contracorrent demanar un tracte igual
si un germà se'n vol anar perquè el gran l'ha maltractat
ben merescut que t'ho tens, per tant d'odi secular
ara no vulgues romanços, sempre l'has esbatussat

i de germà és alegrar-se, de ben nascut i cabal
si el petit ja vol anar-se'n perquè tot sol vol viatjar
cal que acaben ben aviat temps passats ignominiosos
posar fi d'una vegada a certes ments colonials

ja no acceptem lingüicidis, supremacismes banals
n'estem cansats de discursos més aviat irracionals
diuen que millor bilingües, però ells no ho han estat mai
és hora ja que ens respecten i ens deixen d'assimilar

també vol aquesta cançó mostrar estima a l'estrany ?
antics que poblaren la terra que hui és nostra casa pairal
ibers, fenicis, púnics, germànics i àrabs germans
durant segles hi habitaren i enriquiren nostra llar

nostra i de tots és la terra, no s'hi valen propietats
que si tu l'habites ara, ells hi visqueren abans
terra i mar, horta i muntanya, aiguamolls i rius i estanys
no t'ho cregues tampoc massa, que ací tots estem de pas


Miquel Català

29 nov. 2015



dijous, 19 de novembre de 2015

LA GUERRA, L'HORROR



LA GUERRA, L'HORROR


quan el món embogeix i ulls d'infants miren espantats
quan les religions prediquen l'odi entre els humans
quan els senyors de la guerra engreixen com malalts
quan la paleta de colors és tota negra i no entra llum
quan una dona esquarterada és abraçada al seu fill mort
quan els qui sembren la discòrdia mai no en tenen bastant
quan la mirada assassina plena d'odi prem el gallet
quan l'alta política la fan titelles, corruptes i vividors
quan una legió de pseudoperiodistes a sou desinforma
quan els daus estan trucats i ja sabem l'escena final
quan al poble sols li queda molta ràbia i impotència

l'horror solament engendra més horror

volem canviar les mortíferes bombes per coloms ben blancs
volem allargar la mà als nostres semblants, que no enemics
volem demanar amb veu molt alta que aturen la matança
volem denunciar els interessos econòmics dels oligarques
volem que els països rics deixen de vendre armament
volem que els infants del món puguen sempre somriure
volem abraçar aquells que ens diuen que són estranys
volem que acabe l'horror i el llenguatge eufemístic
volem viure a un món en pau, llibertat, amor i solidaritat



Miquel Català. 19 nov. 2015




dimarts, 3 de novembre de 2015

Recital a Guadassuar, 11 desembre



PRESENTACIÓ A GUADASSUAR

RECITAL DEL POEMES

CAVALLET DE MAR

Miquel Català

Dia: Divendres, 11 de desembre de 2015.
Lloc: Centre Cultural, Placeta de les Monges.
Hora: 19:30

Presenta

Joan Pau Cimarro, filòsof, prologuista del llibre.

RECITAL

RAPSODES

Mila P. Montaud
Mariangeles Castelló
Txin J. Ruiz
Àngels G. Puig
Patricia De Oca
Vicenta Mateu Bonafé
Joan Femenia

Salomé Villalonga, mezzosoprano

Àlvar Carpi, guitarra i veu