far

far

divendres, 24 de juny de 2016

Crònica de Versos entre reixes

Miquel i Manuel a l'estació de Xàtiva



CRÒNICA BREU DEL RECITAL POÈTIC

VERSOS ENTRE REIXES


Picassent, 24 de juny de 2016.

Dijous, 23 de juny de 2016, hem estat al centre educatiu de la presó de Picassent per dur un poc de poesia als alumnes interns. El motiu de la visita ha estat per cloure la seua Setmana Cultural de la fi de curs acadèmic.

Hem llegit poemes de Luz de los escombros, del professor i escriptor oriolà Manuel García Pérez, de Cavallet de mar, tercer llibre publicat de Miquel Català, i una selecció de poetes en llengua catalana i castellana: Estellés, Martí i Pol, Pizarnic, Cernuda, Hernández i Neruda.

La rapsòdia ha anat a càrrec dels propis autors participants, Manuel García i Miquel Català, ajudats de Francesc Tello Ribes i Amparo García Escrivà, amb un total de quinze poemes, acompanyats musicalment pel professor de vent i clarinetista Víctor Estarelles Camarasa.

L'acollida al centre ha estat molt cordial, tant per part del personal que hi treballa com per part dels alumnes interns, que ens han ajudat a muntar l'escenari i s'han encarregat dels aparells de mescla i control de so del saló d'actes.

L'acte ha començat a les 11 del matí. En representació del centre ens han donat la benvinguda i hem procedit de fer les presentacions amb brevetat, conscients del que realment importava en aquesta jornada poètica i festiva.

El primer en recitar ha estat Francesc Tello, qui s'ha encarregat de dos poemes de Miquel Català, El poeta i Invocaré; un poema de Quaderns de la derrota, de Vicent A. Estellés, i un altre d'Alejandra Pizarnic, A la espera de la oscuridad. Tot seguit Amparo García Escrivà, professora del mateix centre ha procedit amb Quasi una oda a Barenboim, un al·legat en defensa de la pau, i L'home estàndar, tots dos de Miquel Català; el poema Te quiero, de Luís Cernuda i la Cançó de l'home parat al cantó, d'Estellés.

A continuació la intervenció de Manuel García, amb tres poemes seus de Luz de los escombros, el III, el VIII i el X, amb referències expresses al pare, a l'àvia, i al llaurador que el salvà de petit de morir ofegat, i el poema Nanas de la cebolla, de Miguel Hernández.Per últim, tanca el recital Miquel Català amb un poema seu, Finestra, inspirat en un vers de Miquel Martí i Pol que diu “Per la finestra m'entra tota la vida”, el Poema XX de Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Pablo Neruda, i per tornar a baixar al planeta Terra el seu poema Les hores tranquil·les, del poemari Cavallet de mar.

Tot l'equip de rapsòdia i el clarinetista quedaren summament agraïts a un públic lliurat que sabé escoltar en silenci, gaudir dels poemes i els expressà mostres d'afecte i felicitacions per la feina feta.


L'equip de rapsòdia.

Per les circumstàncies del recital, no hi ha cap imatge que puguem mostrar, per estar completament prohibit l'ús de càmeres a l'interior del recinte.





2 comentaris:

  1. Bon dia, no sé si ets en Miquel Català i Coït. Si és així, voldria poder contctar amb tu per mail. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia. No, Mireia, no sóc aquesta persona.
      Una abraçada !

      Elimina