far

far

diumenge, 25 de desembre de 2016

Text de Cavallet de mar a Xàtiva


Presentació del recital de Cavallet de mar de Miquel Català.


Casa de la cultura de Xàtiva. 23 de desembre de 2016.

La idea d’Amor a Cavallet de mar, de Miquel Català”.

Per Joan Pau Cimarro.

Voldria ser agosarat i intentar un pont poètico-filosòfic entre la poesia de Miquel Català i diferents concepcions filosòfiques sobre l’Amor. Des de la poesia, sembla ben fàcil. Poetes de totes les èpoques, amb la fita referent de la poesia trobadoresca en els nostres clàssics, han parlat de l’amor, de l’estimada, com un consol, fent ús de la poesia com a vehicle adient per expressar sentiments i emocions transitades per l’experiència, o la imaginació, del poeta. Des de la Filosofia...no hi ha hagut un interès històric, malgrat Plató, per conceptualitzar el sentiment amorós, amb algunes excepcions. L’Amor per als filòsofs sembla quelcom pertanyent a les coses terrenals...venen aci al cas perfectament les paraules adreçades per Plató a l’escena de l’esclava que riu perquè el filòsof cau de bocaterrosa per mirar massa bocabadat els estels a l’horitzó. De fet està molt arrelada la idea que la Filosofia no s’ocupa de les qüestions humanes capficada en les metafísiques de l’esfera divina. I, és clar que el treball del concepte, amb Hegel, sembla enllestit per a ments poc arrelades amb els peus a terra, quan, pel contrari, la Filosofia s’ocupa, amb un vocabulari i una gramàtica especifica que sol esdevenir críptica, ja que els especialistes són afeccionats a eixamplar les fronteres entre sabers. Aquesta compartimentació entre sabers, que també afecta a la Filosofia, és una de les hipoteques més pesants sobre l’ensenyament, i sobre la ciència i l’organització dels coneixements a l’ensenyament, que sols poden ultrapassar-se amb rigor i amb l’esforç de prendre consciència d’una reforma a fons de l'organització dels coneixements. Com la proposada per Edgar Morin, per exemple. Tornem, però, al nostre propòsit inicial: quina idea d’Amor trobem a l’obra de Miquel Català que presentem avui?

Es pot entendre i percebre Cavallet de mar com un llibre d’Amor. L’Autor, el dedica, en primera instància a la seua mare, i en segona instància a “l’Amor etern”. Quina classe d’Amor és aquest? Es tracta d’un Amor romàntic, amb passió i fatal desenllaç? És un Amor compartit? És la recerca d’un Amor impossible? Segons Stendhal, referent d’una idea d’ Amor romàntic, arrelat a la societat, la idea d’Amor que es troba a la nostra cultura, en el propi procés d’enamorament es troba ja la llavor del futur desencontre, del desamor que abasta a tota persona enamorada d’un objecte que es troba configurat per la seua imaginació. En les fases de l’enamorament ja trobem, una sospita, una desconfiança subtil on en la sexta fase, que Stendhal anomena primera cristal·lització., fase que ve a continuació de les d’admiració, el plaer de les primeres besades, i la consciència del plaer obtingut, l’esperança, amb l’estudi de les perfeccions de l’estimada, amb el màxim dels plaers que s’obtenen, el naixement de l’amor, i la primera cristal·lització, concepte filosòfic en un novel.lista on en tot moment es van descobrint noves perfeccions en l’objecte d’estima, que són ridícules a ulls de la resta del món, i que seran, tard o d’hora, també vistes així per la persona enamorada que a hores d’ara sols hi veu bellesa, abans de la primera decepció, que tard o d’hora, apareixerà, de forma violenta amb frustració de l’ideal enmarcat en la imaginació.

Trobem que l’Amor que anomenem romàntic, o també fusió tindria els trets que al diàleg de Plató, El Banquet o Simposyum, reunió entre visions diferents, representa, entre els diferents convidats, la posició d’Aristòfanes: L’Amor sols és sencer quan s’ha restablert la unitat originària tallada que ens conta al mite de l’andrògin: la manca de la nostra mitja taronja, que satisfà una il.lussió d’estar per fi junts, d’ésser un únic cos, com sembla ésser la completesa del desig satisfet per l’atracció dels cossos a unir-se, per sempre de forma exclusiva, per sempre, que ens dóna felicitat eterna? La fusió d’una dualitat en un únic cos...Bé, tots sabem, i en el diàleg de Plató, el personatge que representa Sòcrates, ens presenta la posició platònica, que l’experiència ens desentén d’aquestes bastides de romanticisme...ni l’Amor dura sempre, tots hem viscut experiències d’extinció amorosa, ni ens dóna felicitat eterna, ni existeix cap fusió, per molts orgasmes simultanis que hi hagen, continuem essent dos cossos diferents, dues persones diferents, amb expectatives diferents...La posició d’Aristòfanes al banquet representa la posició irreal dels poetes, o de la sofística, posició odiosa i mentidera per Plató, ja que per l’Amor platònic, que sols hi ha relació amb l’expressió col.loquial per la traducció del platonisme al cristianisme, feta per Sant Agustí, hi ha un ideal que ens fa acostar-nos a la bellesa. Ací trobem que sols desitgem allò que ens manca i quan ja ho tenim, mitjançant la configuració d’una estabilitat mitjançant una parella, s’origina l’avorriment, perquè ja posseïm, o creguem posseír, allò que desitjàvem. La passió desapareix, segons aquest model de desig com a mancança.


Tornant, i no me n’he oblidat, en absolut, aquesta no és la idea d’Amor que ens presenta a Cavallet de Mar. El nostre autor, representa el model del gaudi de les petites coses, com al poema “Cada dia que em regales”. A la poesia de Cavallet de mar, amb paisatges i flaires que donen vida a una bellesa efímera que sap viure el present, “sense passat, sense futur” al poema una “Flor del desert” amb la llum de la lluna il·luminant l'única existència real: el poeta arriba a afirmar que “solament hi ha vida als besos dels amants” per la comdemna de la passió que ha de buscar refugi a la natura en vies d’extinció.

Hi ha un model diferent, i alternatiu, al de l’Amor romàntic, en la tradició filosòfica. Es tracta del model que va de Spinoza, passant per Nietzsche, d’Amor com a potència. Tenint clar que la filosofia no ha tractat l’Amor de forma suficient, tal com afirma Juan Cruz en un obra que reviu, de forma biogràfica i conceptual, les diferents històries d’amor de filòsofs i les seues respectives filosofies, que duu el suggerent títol, Amo, luego existo. L’Amor com a potència, significa el poder estimar amb la força dels sentits, estimar amb alegria, la qual cosa inclou l’amistat, sense sexualitat, l’estima pels fills, pels pares, l’estima que pot anomenar-se philia: aquesta pot incloure la passió però també l’alegra-se de l’existència del’altre. L’Amor, segons Spinoza, no demana res a canvi: “Lentament t’estimaré, que el nostre amor no vol presses”, afirma el poeta, “com el far que guia els navegants / i prepara l’inefable retorn”. Com ja es comenta amb major extensió al pròleg del llibre, el far és un referent simbòlic de primer ordre a l’obra, guia dins d’una societat, que és objecte de ràbia i critiques, per la indiferència de l’home estàndar, un dels poemes que fa esclatar el desassossec pel domini de l’home “normal”, rutinari. Al poemari també són presents la denúncia per un món injust, amb guerres i fanàtics brandant les espases. La idea d’Amor present a Cavallet de Mar, s’oposa a la violència patriarcal, esmentada de forma indirecta al poema Aguantar, ja que no pot ésser amor veritable, la violència contra la dona, que tenim present al poema Ulls d’oliva, amb els intents de suïcidi de l’assassí de la dona, que "no pot haver l'estimada".


Aquesta és, la idea d’Amor present al Cavallet de Mar, l’Amor per les petites coses, amor que ha de ser congruent amb la soledat buscada, i la recerca de la bellesa, fràgil com l’esguard de la Lluna taronja, en paraules del poeta, o com també al poema Les hores tranquil.les: ací Miquel Català mira i admira “el clar cel blau/ les aigües verd turquesa/la sorra fina i suau/ sembrada de petxines”. Amor com pensar en la vida, on no hi ha lloc per al desamor, punxada indefugible de l’amor romàntic. No és aquesta la idea d’amor present al poemari. Àdhuc la presència d’una altra idea d’Amor, és el referent d’Ausiàs March, al poema Jo sóc aquell, la identitat de l’autor de Cavallet de Mar, és ben diferent de la idea d’Amor del nostre autor més clàssic, idea d’Amor farcida de passions arrabassades sense control ni tendresa. Pot ser la poesia trobadoresca, present com un escenari, tanmateix que ja no és viu a la societat on hi escriu Ausiàs March, segons afirma Joan Fuster. La visió de l’Amor segons la critica fusteriana, pot representar, una mena de mestratge, d’un amant, incansable, d’una saviesa amatòria, que cal tenir agafat amb pinces. Discretament, no farem el mateix, amb Miquel Llàtzer Català, doncs la seua idea d’Amor, que simbolitza el mateix Cavallet de Mar, és un idea plena de troballes amb un nou ideal de masculinitat: la tendresa i l’estima dels fills, recordem com cria als seus fills el mascle del Cavallet de Mar, hi són en un model d’Amor com a potència, on els sentits hi són presents, però amb un sensualisme tranquil, ple de tendresa, i refugi i també, tanmateix, objecte de proclamació des d’un interior personal, cap a l’exterior, com en aquest recital, que tot just, encetem ara...


Joan Pau Cimarro. Desembre 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada