far

far

dijous, 18 de febrer de 2016

MARGOT. Conte-poema

MARGOT

Conte-poema.

Això era i no era una nina imaginària que sols vivia al pensament de Màriam.
Màriam era una nena vinguda del Sàhara per passar unes vacances a València.
Quan arribà Màriam solament duia una bosseta amb una vareta i un raspall.
La vara acabava en forqueta per netejar-se les dents, sense pasta dentífrica.
El raspall dels temps de maricastanya ple de cabells enrotllats fets un nuc.
Màriam tenia cabells negres, i uns ulls de desert ben redons, oberts com plats.

Màriam arribava sense maleta i sense roba, pobra de béns però rica de ment.
Acostumada a dormir en terra, no volia fer-ho en llit, per por de caure.
Quan somiava girava al seu voltant tot el cel del desert i la llum d'un far llunyà.
Era Margot, la nina dels seus somnis, i la llum d'un flexo vell que il·luminava la nit.
Cada nit, a l'hora prevista, Margot encenia el llum per llegir un conte del desert.
Pepo, el vell nino de drap amb cara de monstre bo, l'esperava amb impaciència.

Feia anys que Carolina, la jove de la casa, no jugava amb el seu nino de drap.
Des que vingué Màriam, a l'hora de somiar, Pepo eixia del bagul i esperava Margot.
Àvid d'històries i aventures, escoltava Margot bocabadat, transportat a països llunyans.
Pel sostre de la cambra giraven estels i astres impossibles, i brillava la llum del far.
Deserts, palmeres, oasis, caravanes de camells, ulls infinits dels nòmades tuaregs.
Ballarines orientals, el tresor del Califa, voladores catifes, impensables collars.

Poc a poc els somnis encisadors de Màriam transformaren els habitants de la casa.
Margot i Pepo, sols al principi, aviat reberen visites que venien a escoltar els contes.
Ratolins, pardalets, gats, i alguns gossos del veïnat, el sereno de la vila i un gegant.
Els cavallets de la fira, el tio Canya, el Butoni, l'Home del sac, anguiles de l'Albufera.
Tots entraven espaiet per no despertar Màriam, feien rogle al seu voltant i callaven.
Sssss, que es veu la llum, ve Margot, i a la cambra hi havia més gent que al cinema.

Un dia Màriam hagué de marxar a la no-terra dels seus, on tenen cabres i llet.
Mengen dàtils i productes de l'ajuda humanitària, enmig de la terra de ningú. Pur desert.
Viuen oblidats del món, són més pobres que les rates, però tenen dignitat i orgull.
Ens va deixar molt més que li vam donar, tot i que res portava en la seua no-maleta.
Margot i els contes, i Pepo, el nino de drap, el seu somriure, i el seu gest clar.
Per sempre serà amb nosaltres, Màriam, els seus somnis, els seus ulls redons com plats.


Miquel Català

2 de gener de 2016

Aquest conte ha estat escrit per a la falla La Marina, de Sagunt, a petició d'Antoni Rovira. 

Ha estat escollit finalista en els premis de la Falla Santa Anna de Sagunt 2016. Finalment, la cosa se n'ha anat d'un punt, segons ens han informat. Des d'ací, la nostra sincera enhorabona als guanyadors !!!!


Publicat a EL CONTE DEL DIUMENGE, l'1 de maig de 2016.

MARGOT




dilluns, 1 de febrer de 2016

poema SOMNI CÀTAR



SOMNI CÀTAR

a Antoni Rovira
per haver escrit "La profecia del llorer'



sé que no té base etmològica, ni històrica
però m'agrada la idea que el mot Catalònia
procedeix de Catarònia
país de càtars, els bons hòmens
del vell país occità
de la bella llengua d'oc, terra de trobadors


com ells, rebujarem la violència
practicarem la religió de l'amor
eren persones lliures
els hippies del segle XII
creien en el Crist de la pobresa
no en l'església opulenta de les croades
no reconeixien el símbol de la creu


perseguits i massacrats
per la corona francesa
i l'església catòlica de Roma
foren acusats d'heretgia
per la Santa Inquisició


els bons homes saltaven al buit
abans que abjurar de la seua fe
gens temerosos de la mort de la carn
altres fugiren cap a terres del sud
per tota Catarònia
Morella, Sant Mateu i Montesa


m'agrada pensar que som descendents dels antics càtars
que el seu país no ha mort
que els esperits dels Trencavell
i Esclermonda, perfecta càtara
deambulen i vigilen, des del Pirineu a Montserrat
del Penyagolosa al Montgó
tot esperant una nova renaixença


amb el seu ajut vencerem totes les forces del mal
triomfarà l'amor, la llengua, el país
dels vells pares occitans
països càtars
ni francesos, ni castellans
països catarans



Miquel Català, poema inèdit
juny de 2014