DUNA
Miquel
Català.
Neopàtria, setembre 2021
Conta
Antonio Gamoneda en les seues memòries que, a
l'
edat de 14 anys, va sentir parlar d’un llibre, Segunda
Antología Poètica, de
Juan Ramón i, quan va aconseguir reunir les cinc pessetes que valia,
se'n va anar a una llibreria de León a buscar-lo. El llibreter l’hi
va marmolar. Per a què vols tu
llegir poesia? I
li recomanava un llibre sobre la castedat. El xiquet isqué corrent
espantat a buscar una altra llibreria. El nou llibreter li donà el
llibre i li demanà que l’obriguera i el llegira en veu alta. Ho va
fer. El poema parlava d’una posta de sol i acabava: ¡Oh
dulzura de oro, campo verde, / corazón con esquirlas, humo en calma!
/ no hay en la vida nada que recuerde / estos dulces ocasos de mi
alma. El
llibreter li va regalar el llibre i conta l'ancià que escriu les
memòries que per a ell va ser una sublime revelació: era la primera
vegada que s’escoltava a si mateix llegir versos i va percebre
físicament el cos de la poesia, la seua musicalitat, el ritme, les
imatges que proporcionen un sentit i, fins i tot, un significat a
les paraules.
No ens pot sorprende
que Gamoneda haja sostingut que la poesia no és literatura. És molt
més.
Quan llegia aquesta
anècdota de Gamoneda, em venia al cap Miquel Català. Potser el
poeta d’Algemesí haja tingut també experiència del cos físic de
la poesia, de la seua musicalitat i del seu ritme. I, probablement,
eixa siga la raó de la posada en escena de totes les presentacions
dels seus llibres: sempre convoca a músics i gent molt variada a dir
i cantar els seus poemes. Espere que avui no siga una excepció.
Perquè
Duna
no és una excepció en la seua producció poètica. Des del primer
poemari Català ha exhibit una extraordinària habilitat per a dotar
els poemes d’un ritme sonor que enlluerna el lector. El seu talent
per a fer servir la varietat de recursos de la creació poètica és
cada vegada més sublim.
En
Duna
trobem diferents tipus de composició dels poemes. Hi ha versos
curts, molt lleugers i amb ritme frenètic. Hi ha versos trencats,
més pausats. I hi ha molts poemes fets en prosa, també dotats de
meravellosa musicalitat. El lletraferit d’Algemesí és un mestre
per a jugar amb les paraules dotant-les de musicalitat. És un
assoliment de l’art poètic que el poeta invoca:
Oh
musa del vell art poètic, / deessa del cant.
Però el ritme i la
musicalitat no ho són tot. En l'art poètic encara hi ha quelcom més
misteriós i màgic: com les imatges proporcionen sentit i, fins i
tot, significat a les paraules. Els poetes forcen les paraules per a
fer-les dir coses insospitades. Així és la força de les imatges,
de les metàfores. En la poesia tot és possible.
Duna
està ple d'imatges suggerents. El procés mitjançant el qual s’ha
arribat ací l'explica molt bé María Zambrano en Filosofía
y poesía:
El poeta no
renunciaba ni apenas buscaba, porque tenía. Tenía por lo pronto lo
que ante sí, ante sus ojos, oídos y tacto, aparecía; tenía lo que
miraba y escuchaba, lo que tocaba, però también lo que aparecía en
sus sueños, y sus propios fantasmas interiores mezclados con los
otros, con los que vagaban fuera, que juntos formaban un mundo
abierto donde todo era possible.
Això
que diu Zambrano passa en tots els poemaris de Català. Però
especialment en Duna,
l’últim, perquè ell ha anat creixent, s’ha fet un poeta més
gran. Tan sols anomenarem tres exemples.
Paisatges, caminar,
pluja són imatges molt presents al llibre. Totes tres són molt
sensuals
El
falcó ha volat alt, tot fugint de la densa nuvolada.26
El
baladre encara hiverna mentre riu, matiner, l’ametler en flor.
Era
tan llarg el camí i em quedaven tan poques forces. 45
Plou
de nou sobre l’eixuta, eixorca / terra de la vall entre llomes.21
I ací es produeix
el miracle, el salt màgic que tan sols la poesia pot fer. Allò que
el poeta veu, escolta, olora o palpa, dona entrada als seus somnis i
fantasmes. Paisatge, caminada o pluja esdevenen de sobte en la
recerca d'un mateix, l’enyorança de la infantesa o, fins i tot, en
la força irresistible de l’amor
Redescobrir
la vida passada que et va veure créixer. L’infant que fores i
encara t’acompanya. / La vida com un llamp.
I
resseguir en tu, com en els bells camins, el rastre de la vida i de
l’estima.37
I per si algú dubta
que ja no hi som en allò sensible, diu
Paisatges
increïbles que mai hem visitat.
L’art poètic es
fa càrrec de tot. Sí, de la mort també
Eixuta,
petita, l’àvia deixà anar / la vida en tretze dies llargs /
Tristament feliç va marxar / lleugera com un ésser volàtil.
I també la pluja
pot simbolitzar la mort.
La
pluja ens banya a tots per igual. Fills de la mare terra, orfes
d’estima i algues marines. / Sonen campanes de mort
No
podem acabar sense fer palés que el títol és la mostra suprema al
llibre del que pot fer la recreació poètica. Per descomptat, és
quelcom sensual. La pròpia portada ens ho fa vore. Però aviat, des
del primer poema, que, per cert, és un dels que mostren la
preocupació social del poeta i on denuncia les barbaritats que els
éssers humans han fet durant mil·lennis, Duna,
la dona duna, es converteix en el símbol d’eixe somni o fantasma
de l'autor, el món evocat amb tanta bellesa i on tot és possible.
La
història violenta de la humanitat.
Mons
a part
La
dona duna il·lumina un desert novell
Efectivament,
són mons a part. En tots els poemaris de Català ens trobem una dona
que sintetitza els anhels de l’autor i dona sentit al seu pas per
la vida. En Duna
tot el vagarejar per l’Àfrica des de Somàlia a Namíbia, totes
les meravelloses descripcions del desert, les imatges tan sensuals
emprades, tenen una direcció: el nou desert que la dona duna
il·lumina que no és altre que l’amor.
El poeta sap llegir
el vol de l’òbila, amb mirada encuriosida descobreix les
papallones blaves, es declara addicte del bes i arriba un moment que
ja no pot renunciar a res.
Tot
és tot. Res es res. Entre tot i res, ho vull tot sense enveja. Vull
la mar, vull l’amor, l’abraçada i el bes. Vull el cel, vull la
mà, la mirada, els cabells. Vull el vent en la cara, el sol en la
pell. Ses paraules, la calma, el noguer. Lent passeig agafats de la
cintura. Sempre lent.
Rafael Cuesta.
València, desembre 2021*
*Aquest text el va fer servir en les presentacions de DUNA a València, en desembre de 2021, i a Dénia, en juny de 2022.Bon estiu, Rafa, i gràcies pel teu temps!
L'amistat no té preu.