entre l'efímer i l'etern

Ara comprenc per què les riberes de tots els rius
no són exactament iguals a les davallades de la vida.
Són les vores d'un abisme, la ratlla obliqua dibuixada.
De riberes, n'hi ha tantes com etapes sobreviscudes
però no responen mai, de segur, a un desig incontenible.
La vida, en canvi, és enllà: en els corrents subaquàtics,
en la fràgil línia divisòria entre l'efímer i l'etern.

del poemari DESIG DE TERRA.  Vicent Penya

sobrava primavera

"Per alta serralada, 
ferida d'alta amança, 
restà la meua cérvola.

Restà la meua cérvola 

jaquida a l'alta serra. 
Sobrava primavera.

(  )

De tant en tant, el vent,
dolent, me la retorna.
El vol del vent. a voltes."

de CANÇÓ DE CÉRVOL

del poemari BAGATEL·LES. Antoni Ferrer Perales

en la foto Francesc Mompó i Antoni Ferrer

un cant on no hi cant

"(  )

Òlim, jacent, busque un cant on no hi ha cant,

on el sot de la vall ens fa ressò de claredat, (  )"

versos del poema III 

"(  ) entre la ploma i la dansa

la quietud i el silenci. LA PARAULA: beneït anyell d'edat infant."

versos del poema VI

del poemari MIRALL D'ALIACRANS. Vicent Soriano Tortajada

publicat a la revista L'horabaixa: retalls literaris, núm 6, nov. 1992

calaixos secrets

De petit va amagar totes les pedres verdes

que cercava amb amor per les platges ardents

als calaixos secrets de l'armari de l'avi

o al fons del safareig, com joies submarines.

Amagava en el llit el fred de les espines

i al trinxant amagava els llapis i els papers.

De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,

amb coses més selectes i amagatalls més dignes.

TÉ UN POEMA AMAGAT

del poemari MIRADOR. Eduard Sanahuja

flueix el temps

" (  ) Parlem, ara, asseguts
en la gran plaça del rellotge. Cauen 
campanades vermelles.


Aigua en el canal, 
flueix el temps."


part final del poema ELS HORTS 


del poemari A HORES PETITES. 1981 . Joan Vinyoli

l'avinença de l'encontre

"(  ) Mai no hi haurà una història com la nostra:
dos éssers enfrontats a l'avinença de l'encontre. "

part final del poema Der Himmel Über Berlin 

del poemari Lectures d'un segle. Xulio Ricardo Trigo

som esclaus del bes

"(  ) Ja no podem retirar-nos;

som esclaus del bes i d'altres imperatius."

part final del poema CONJUGUEM

del poemari DONA DE PLATA. Vicent Nàcher

publicat a la revista L'horabaixa, núm 7, nov.1993

La vida és un vaivé misteriós

TENDAL

Avesa't, cos, a aquesta llunyania.

Distanciat de tot, pot ser que tornis

a retrobar aquell ritme que ara enyores.

La vida és un vaivé misteriós,

i aquest gris de tardor que desdibuixa

i allunya els horitzons fa més precisos

els contorns de la pàl·lida figura

que tard o d'hora saps que emplenarà

la buidor desolada del paisatge.

del poemari TEMPS D'INTERLUNI. MMP

la llum era en mi font i mar

" (  )

Jo era l'arbre guardià del temple,
jo era l'arbre que sosté les voltes
i la llum era en mi font i mar.
Feia l'ofrena a poc a poc,
quasi sense sang, perquè tenia els astres,
i els ocells sortien volant del teu cos
omplint el vell temple de dibuixos."

de SAL LENTA. Josep Lluís Roig

pens que t'he de trobar

"(  )
Ara que diuen que no tornaràs, 
pens que t'he de trobar qualsevol dia, 
asseguda a les roques. "

del poema  La cala, setembre 03

de Poemes (març 2004). Maria Rosa Llabrés

que clars els teus ulls

" (  )

Que clars són els teus ulls i que acollidores les teues paraules."

del poema VIII de PRIMAVERA DE CAIXMIR

del llibre L'ENTRETEMPS PERDUT. Josep Manuel Esteve

estar en pau és bell solaç

"(  )

Estar en pau és bell solaç;

del poc que has content seràs.

Si tot ho vols tot ho perdràs,

romandràs safi. 

(  ) "

del LLIBRE DE BONS AMONESTAMENTS

Anselm Turmeda, finals del s. XIV

el capvespre etern

El cor s'endureix quan no brolles de l'espessor dels meus versos; i els meus ànims són una humitat ombrívola enganxada a la finestra minúscula dels meus ulls. La meua ànima fa la migdiada sota un sol d'estiu, en el capvespre etern de la teua absència.

EPÍLEG. 

del llibre EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU. Josep Manel Vidal

el cor ho sap

"(   )  Hi ha un averany
escrit en els arcans. I hi ha el senyal
obscur de la destral
a cada tall de fusta.
El cor ho sap, i ho oblida, o menteix
amb un gest piadós. Mentre el desig,
nadó d'abans d'ahir, estrena el món
peu nu o cofoi amb les sabates noves."

del poemari CONTRABAN DE LLUM.

Maria Mercè Marçal

que canta la mare

"La bona cançó, la de l'aigua clara,
la de l'oratjol entre el verd pinar, 
la del nin dormit que canta la mare, 
la bona cançó voldria cantar! (  )"

del poema LA BONA CANÇÓ. Cèlia Viñas

morir en pèlag d'amor

"(  ) Vull morir en pèlag d'amor.
Per ésser gran no n'hai paor
de mal príncep ne mal pastor.(  )"

de CANT DE RAMON.  Ramon Llull, s XIII.

que lenta la pena

"(  )Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. Digues, te'n recordaràs d'aquesta cambra?(  )" del poema CAMBRA DE LA TARDOR LES DONES I ELS DIES. Gabriel Ferrater

no plores petita

"(   )

No plores petita 
la mare te'n compra una altre de mil colors 
renta't la cara amb aigua ben fresca. (   )"

de Entre la distància exacta i la nit.

Begonya Mezquita

l'home més sol de l'univers

"Moriràs per amor. La vida no coneix la mort, però la vida mata. No hi ha ningú que ocupi el teu lloc, Isaac, ets l'home més sol de l'univers. (   )"

dins ARQUEOLOGIA DEL SABER

del poemari LA PAÜRA DELS CRANCS. Joan Navarro

senyals per al periple

"(   )
Vaig deixar vora el camí senyals per al periple.
Obriu-me laberints!
Quan necessitava algú que em conduís no hi accedí ningú.
I doncs! Vaig acceptar la batalla.
És el treball dels homes.
Vaig renunciar a l’èxit i a la caiguda.
És l'equilibri perfecte.
També he plorat damunt la terra! "


part final del poema 2 de LA FASCINACIÓ


del poemari ELS CAÇADORS SALVATGES. Salvador Jàfer

abril als teus ulls

* Hi ha més abril als teus ulls 
que en aquestes ribes dolces 
de la tarda.

"(  )

Tot se m'anuncia com una florida, 
com una sang tendra que em cenyís breument. 
I et tinc vora els llavis: què més és la vida? "

fragment del poema EL MATÍ I TU

Joan Fuster

tremoles

"(   )

Tot s'esdevé en aquesta illa, malgrat l'acer,
la por i l'espera continuada.
Envoltada de blaus tremoles, tant és l'horitzó
en què cerques la set i els núvols,
l'alegria"

del poemari UNA ILLA. Begonya Mezquita

el teu perfum

Acluco els ulls i aspiro el teu perfum
compacte i dens, tan ple de salabror.

part final del poema VIII

del poemari ESTIMADA MARTA. MMP

salnitre

"la nit instal·lada als pulmons
d'una trompeta
juga a cartes d'amor amb un vell
assassí de poemes,
un rolls refredat estossega oboès,
i la lluna alena cançons
de poliol amb anís"


del poemari Èxode salnitrós.

Francesc Viadel

Ja ho veus. Un món

‎"( ). Ja ho veus. Un món.
Un instant d'un capvespre, has vist els cossos
i les distàncies. Ara calcula
les masses, les libracions dels cors. "


del poema MECÀNICA TERRESTRE

de LES DONES I ELS DIES. Gabriel Ferrater

Lorelei

Sé molt bé tot el que vol dir
que em trobe tan content.
Un instant d'un passat dia d'estiu
no se me'n va del pensament.
(    )
   La noia amb blue-jeans es proposa
tenir bondat per l'home incert.
No fuig de veure's en l'ull de boira
ni burla el pas que es perd.
   Ara le mena un seny d'ofrena:
li han dit sempre que l'ofegués.
I això, tota soleta,
la noia meva ho ha fet.

de LORELEI

del poemari Les dones i els dies. Gabriel Ferrater

la teua feblesa

La teva ànima sagna, avui, des del meu cos.
I és que la teva força cegava la ferida:
N'estroncà el doll i en taponà el clivell
-ungüents i benes, temps, secret, oblit.

Dóna'm a beure la teua feblesa
si vols, amor, que l'amor no em dessagni.




del poemari CONTRABAN DE LLUM

Maria Mercè Marçal

teniu la meva vida

‎"( )
Ai, donzella garrida,
quantes vides teniu vós?:
vós teniu la meva vida
i la vida de tots dos."

fragment del poema SOSPIRS.

Jeroni Rosselló (1827-1902). Mestre en Gai Saber el 1862

tots els blats novells de la tarara

Tenia a punt, amor, totes les coses 
perquè sabia que vindries, ara, 
amb un escàndol de sonets i roses. 


Amor i més amor i més encara, 
i avemaries i vitralls i aloses, 
i tots els blats novells de la tarara. 

fragment de L'AMANT DE TOTA LA VIDA. 

Vicent Andrés Estellés

 

sense certeses

M'obro a les coses
que vénen, pelegrines,
sense certeses.


poema 15 de HAIKÚS D'ARINSAL.

Agustí Bartra

Deixem el cos ben lliure

AIM
Deixem el cos ben lliure, que s'avingui
a deixar-se emportar per la bondat
maliciosa dels afectes, fem-lo
l'esclau amable de les passions,
que neixen i s'encenen justament
dins l'ànima mateixa; que esdevingui
obstinat i submís, com un amant
que ha gosat oblidar-se i simplement
desitja la bellesa d'altres cossos.

del poemari MAREES DEL DESIG. Salvador Oliva

les coses en filera vénen de cap a tu

‎"( )Són paraules només, 
Michelle, ben poca cosa 
si ara giram els ulls a tot el que hem viscut 
-dies assolellats i plens de joia-; 
però si he retrobat, en tu, la veu perduda 
i en tu torn a conèixer les coses pel seu nom,
ja no som jo només el qui t'estima.
Darrera el meu amor, les coses en filera
vénen de cap a tu, a rendir-te homenatge
a dins la meva veu, que s'arrela dins tu
perquè devora tu ha comprès el silenci. "

del poema 5 de POEMES A MICHELLE, versió de 1967

del poemari TOTA LA IRA DELS JUSTOS. Jaume Pomar

resseguir un cos

‎"Feliç qui sap
resseguir un cos,
i recordar-lo
en el tacte, i dibuixar-lo en el somni. "

fragment del poema QUI TÉ POR DE T. S. ELIOT?

del poemari A favor meu, nostre (1981). Marta Pessarrodona

el regne ennoblit de l'ofrena

‎


"Tot ho veig des del regne ennoblit de l'ofrena
i axí abarque l'esvelta criatura que fores,
la pregona innocència del teu món de clarícia
que allumena i ressona dins al pou on jau l'ombra."

del poema II de CANÇÓ PER A UN ABSENT

del poemari ALTÍSSIM REGNE. Matilde Llòria

Amor i cendres

Amor i cendres. Montserrat Roig

La Maria no sabia que somniava fins que la Marta no li va explicar els seus
somnis. Mana era aixb que diuen «una dona feliç, és a dir, una dona amable.
I els seus somnis eren com les sargantanes que fan becaines, a l'estiu, sota les
pedres. La Marta observava la Maria i en sentia pietat, i no sabia com dir-li que
la ciutat era estreta i el món ample. Tots els estius, la Marta i el seu home viatjaven
cap a paisos de noms estranys. Tornaven carregats amb diapositives i els
diumenges a la tarda les ensenyaven als amics. La Marta convidava la Maria i
aquesta associava els capvespres amb el gust de la xocolata. (...)

Pero un dia tot canvià.

la plenitud eterna

‎"Nosaltres volem
només,
amb esperança
humil,
la plenitud eterna
de la rosa,..."

principi del darrer poema de LA PELL DE BRAU. Salvador Espriu

Tot és molt més senzill

‎"Tot és molt més senzill que no semblava.
No vull perdre't.
( ) Amb urc defensaré la intimitat
del cos que compartim,
i els secrets,
i els silencis.
( )
No vull perdre't;
ni perdre'm."

de L'HOSTE INSÒLIT. MMP

l'espai indecís

"Era tan trist l'amor a l'ombrosa vora encallada
dels records adormits, tan solitari en la nit
( )
Fins que ens ha pres una illa més verda enllà de les illes,
verda com si tot el que dins terra és impuls
dolç i obstinat de pujar per ser llum amb la llum contra l'ombra
triomfés allí ona per ona, en l'espai
indecís......"

del poema III, de ELEGIES DE BIERVILLE. Carles Riba

pura en la solitud i en l'hora lenta

‎


"Pura en la solitud i en l'hora lenta, una dona
fa lliscà', amb moviment d'arbre o de crit amorós,
al llarg dolç dels braços alçats, la túnica.
( )
Ella somriu. La sang juvenil del món torna a córrer,
salta, brusca, amb el salt de la magnífica, i va
temps avall, cap a sols més madurs -i ella neda, oh ritme!
cap a l'estiu excessiu- ella i els déus i els meus ulls!"

del poema IV, de ELEGIES DE BIERVILLE. Carles Riba

hi ha mirades

Hi ha mirades
que no són ulls,
sinó albes.

Aquell tren
se m'ha endut
de sobte l'aire.

Cançó, del poemari L'ILLA AMB LLUNES. Marc Granell

sóc vianant

‎


"Sovint perdent-me, 
sovint sabent-me, 
sovint callant,
present o eteri, 
pel teu misteri 
sóc vianant"

Inici del poema EVOCACIÓ DEL MEU POBLE

del poemari RETROBAMENT. Jaume Bru i Vidal

ignoraves el joc

‎"Potser tu mateix ignoraves el joc
que s’encetà als llindars de la teua boca
generosa i ara ets foc contumaç
al bordell dels teus llavis."

de CLAROR DE MIGDIA, dins D'ARS EPIGRAMÀTICA

del poemari LA TERRA PROMESA. Pere Bessó

The colour of spring

‎"Tota una vesprada i tota una vida, l'últim tros, escoltant The colour of spring"



part final de INTOXICACIÓ, dedicat a Francesc Viadel



del poemari CONTRAINDICACIONS. Josep Manuel Esteve

ara que tens el nom d'absència

‎


"Ara que tens el nom d'absència
i la forma del buit,
i la paraula
glaçada en tu
es diu silenci,....."

fragment del poema 1 de TOCAR MARE

del poemari DESPRÉS DE SOTERRADA LA TENDRESA. Maria Beneyto

somreia

‎"Somreia.
Ella sempre somreia....
Sota uns núvols cendrosos, el seu record encara li somreia... Abraçat als fanals d'una tardor bruna, aquells anys no semblaven haver-se esborrat de la pell. ..."

principi del poema NÚVOLS, del poemari D'amors i altres constel·lacions. 
Josep-Lluís Abad Bueno

poema visual

Història de la cadira; cantada per Silvio Rodriguez

http://www.youtube.com/watch?v=Y1GX9LZCV3A

cel violeta

‎


"............................................... Al mirall
de l'armari, entre el rosa i el blanc, es fa i desfà
un esquinçall de núvol en un cel violeta.
Aquest home ha desat, a la cambra deserta,
l'habitatge del vent, i al penjarobes mut,
l'absència d'un vestit. ....."

fragment del poema VII de L'ESPAI DESERT. Pere Gimferrer

i et sents lliure

Tornes al lleopard que t'allibera
desig i afany
i creus i vius
toques la pluja el blat
l'arrel dels ametlers
veus l'ull foll del crepuscle
el teulader que esquinça
la vella pell de l'alba
i gira el món amb tu
tot un sota les pedres.
Vens dels morts
i tornes a la vida
i rius i cantes
i et sents lliure.

L’ARREL QUE T’HABITA,

del poemari L'HEURA DEL DESIG. Jaume Perez Montaner