entre l'efímer i l'etern

Ara comprenc per què les riberes de tots els rius
no són exactament iguals a les davallades de la vida.
Són les vores d'un abisme, la ratlla obliqua dibuixada.
De riberes, n'hi ha tantes com etapes sobreviscudes
però no responen mai, de segur, a un desig incontenible.
La vida, en canvi, és enllà: en els corrents subaquàtics,
en la fràgil línia divisòria entre l'efímer i l'etern.

del poemari DESIG DE TERRA.  Vicent Penya

sobrava primavera

"Per alta serralada, 
ferida d'alta amança, 
restà la meua cérvola.

Restà la meua cérvola 

jaquida a l'alta serra. 
Sobrava primavera.

(  )

De tant en tant, el vent,
dolent, me la retorna.
El vol del vent. a voltes."

de CANÇÓ DE CÉRVOL

del poemari BAGATEL·LES. Antoni Ferrer Perales

en la foto Francesc Mompó i Antoni Ferrer

un cant on no hi cant

"(  )

Òlim, jacent, busque un cant on no hi ha cant,

on el sot de la vall ens fa ressò de claredat, (  )"

versos del poema III 

"(  ) entre la ploma i la dansa

la quietud i el silenci. LA PARAULA: beneït anyell d'edat infant."

versos del poema VI

del poemari MIRALL D'ALIACRANS. Vicent Soriano Tortajada

publicat a la revista L'horabaixa: retalls literaris, núm 6, nov. 1992

calaixos secrets

De petit va amagar totes les pedres verdes

que cercava amb amor per les platges ardents

als calaixos secrets de l'armari de l'avi

o al fons del safareig, com joies submarines.

Amagava en el llit el fred de les espines

i al trinxant amagava els llapis i els papers.

De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,

amb coses més selectes i amagatalls més dignes.

TÉ UN POEMA AMAGAT

del poemari MIRADOR. Eduard Sanahuja

flueix el temps

" (  ) Parlem, ara, asseguts
en la gran plaça del rellotge. Cauen 
campanades vermelles.


Aigua en el canal, 
flueix el temps."


part final del poema ELS HORTS 


del poemari A HORES PETITES. 1981 . Joan Vinyoli

l'avinença de l'encontre

"(  ) Mai no hi haurà una història com la nostra:
dos éssers enfrontats a l'avinença de l'encontre. "

part final del poema Der Himmel Über Berlin 

del poemari Lectures d'un segle. Xulio Ricardo Trigo

som esclaus del bes

"(  ) Ja no podem retirar-nos;

som esclaus del bes i d'altres imperatius."

part final del poema CONJUGUEM

del poemari DONA DE PLATA. Vicent Nàcher

publicat a la revista L'horabaixa, núm 7, nov.1993

La vida és un vaivé misteriós

TENDAL

Avesa't, cos, a aquesta llunyania.

Distanciat de tot, pot ser que tornis

a retrobar aquell ritme que ara enyores.

La vida és un vaivé misteriós,

i aquest gris de tardor que desdibuixa

i allunya els horitzons fa més precisos

els contorns de la pàl·lida figura

que tard o d'hora saps que emplenarà

la buidor desolada del paisatge.

del poemari TEMPS D'INTERLUNI. MMP

la llum era en mi font i mar

" (  )

Jo era l'arbre guardià del temple,
jo era l'arbre que sosté les voltes
i la llum era en mi font i mar.
Feia l'ofrena a poc a poc,
quasi sense sang, perquè tenia els astres,
i els ocells sortien volant del teu cos
omplint el vell temple de dibuixos."

de SAL LENTA. Josep Lluís Roig

pens que t'he de trobar

"(  )
Ara que diuen que no tornaràs, 
pens que t'he de trobar qualsevol dia, 
asseguda a les roques. "

del poema  La cala, setembre 03

de Poemes (març 2004). Maria Rosa Llabrés

que clars els teus ulls

" (  )

Que clars són els teus ulls i que acollidores les teues paraules."

del poema VIII de PRIMAVERA DE CAIXMIR

del llibre L'ENTRETEMPS PERDUT. Josep Manuel Esteve

estar en pau és bell solaç

"(  )

Estar en pau és bell solaç;

del poc que has content seràs.

Si tot ho vols tot ho perdràs,

romandràs safi. 

(  ) "

del LLIBRE DE BONS AMONESTAMENTS

Anselm Turmeda, finals del s. XIV

el capvespre etern

El cor s'endureix quan no brolles de l'espessor dels meus versos; i els meus ànims són una humitat ombrívola enganxada a la finestra minúscula dels meus ulls. La meua ànima fa la migdiada sota un sol d'estiu, en el capvespre etern de la teua absència.

EPÍLEG. 

del llibre EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU. Josep Manel Vidal

el cor ho sap

"(   )  Hi ha un averany
escrit en els arcans. I hi ha el senyal
obscur de la destral
a cada tall de fusta.
El cor ho sap, i ho oblida, o menteix
amb un gest piadós. Mentre el desig,
nadó d'abans d'ahir, estrena el món
peu nu o cofoi amb les sabates noves."

del poemari CONTRABAN DE LLUM.

Maria Mercè Marçal

que canta la mare

"La bona cançó, la de l'aigua clara,
la de l'oratjol entre el verd pinar, 
la del nin dormit que canta la mare, 
la bona cançó voldria cantar! (  )"

del poema LA BONA CANÇÓ. Cèlia Viñas

morir en pèlag d'amor

"(  ) Vull morir en pèlag d'amor.
Per ésser gran no n'hai paor
de mal príncep ne mal pastor.(  )"

de CANT DE RAMON.  Ramon Llull, s XIII.

que lenta la pena

"(  )Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. Digues, te'n recordaràs d'aquesta cambra?(  )" del poema CAMBRA DE LA TARDOR LES DONES I ELS DIES. Gabriel Ferrater

no plores petita

"(   )

No plores petita 
la mare te'n compra una altre de mil colors 
renta't la cara amb aigua ben fresca. (   )"

de Entre la distància exacta i la nit.

Begonya Mezquita

l'home més sol de l'univers

"Moriràs per amor. La vida no coneix la mort, però la vida mata. No hi ha ningú que ocupi el teu lloc, Isaac, ets l'home més sol de l'univers. (   )"

dins ARQUEOLOGIA DEL SABER

del poemari LA PAÜRA DELS CRANCS. Joan Navarro

senyals per al periple

"(   )
Vaig deixar vora el camí senyals per al periple.
Obriu-me laberints!
Quan necessitava algú que em conduís no hi accedí ningú.
I doncs! Vaig acceptar la batalla.
És el treball dels homes.
Vaig renunciar a l’èxit i a la caiguda.
És l'equilibri perfecte.
També he plorat damunt la terra! "


part final del poema 2 de LA FASCINACIÓ


del poemari ELS CAÇADORS SALVATGES. Salvador Jàfer

abril als teus ulls

* Hi ha més abril als teus ulls 
que en aquestes ribes dolces 
de la tarda.

"(  )

Tot se m'anuncia com una florida, 
com una sang tendra que em cenyís breument. 
I et tinc vora els llavis: què més és la vida? "

fragment del poema EL MATÍ I TU

Joan Fuster

tremoles

"(   )

Tot s'esdevé en aquesta illa, malgrat l'acer,
la por i l'espera continuada.
Envoltada de blaus tremoles, tant és l'horitzó
en què cerques la set i els núvols,
l'alegria"

del poemari UNA ILLA. Begonya Mezquita