lluna taronja

LLUNA TARONJA

una lluna delicada

com un galló de taronja

dalt la lloma i el turó

i la cresta la convida

vol besar-la i ja no arriba

que s'eleva i és tan làbil

com un núvol de cotó

cel mutant ataronjat

fràgil com el seu esguard

Del poemari "CAVALLET DE MAR"

Miquel Català

imatge: Federic Aznar

recensió V. Nàcher

Ací us deixe la recensió que ha fet el poeta i amic Vicent Nàcher del meu POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.
Es tracta d'un article publicat a la revista local LA VEU D'ALGEMESÍ al recent número de desembre.

Moltíssimes gràcies, estimat poeta !!!!

 

 

un any de bloc

tot just ha fet UN ANY i tres dies que vaig iniciar el bloc LLETRES EN XARXA. Miquel Català, i vull compartir amb tots i totes vosaltres que ja té 16.089 visites, sense comptar les visites pròpies; val a dir que els primers mesos penjava el poema sencer al face, i aleshores no hi calia entrar; ara, però, ja tinc un indicador més fiable; 

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS !!!!

cartell presentació i recital

M'agradaria molt poder comptar amb la vostra presència i, us avance que, després de la presentació, un grup d'amics i amigues ens hi quedarem a sopar. És la vesprada-nit del proper divendres 9 de novembre. 

Si algú de vosaltres pot i vol, es pot quedar a sopar amb nosaltres amb un menú per adult de 20 euros, amb l'IVA inclòs, en la mateixa sala de la Cotonera, a Alzira. També hi haurà un menú per a xiquets, per 10 euros, per si voleu fer-ne ús. 

En cas de quedar-vos al sopar, cal fer la reserva corresponent abans de dimecres 7 de nov. (mail específic redolinsdepluja@yahoo.com).

Salutacions

Miquel

fustes d'un naufragi

"Els somnis, tants de sols violetes, la veu

transparent de la mare són fustes d'un naufragi."

versos finals de EPITAFI

del poemari GEBRE ALS VIDRES. Antoni Vidal Ferrando

evoque un temps

"Capbussat en el pou de les paraules
de la casa dels avis,
amerat d'una aigua adormida,
evoque un temps... "

de EL POU, primer poema de RECONSTRUCCIÓ. Antoni Espí Cardona

ara ho sé

SORT, ESTIGUES QUIETA

Amor,
jo em pensava que t’estimava.
I com que només m’ho pensava,
ho proclamava a tot hora als quatre vents.

D’això, fa molt de temps.
Ara, no m’ho penso:
                                ara, ho sé.
I com que ho sé, que t’estimo,
que segurament ja no et podré deixar d’estimar mai,
servo cadascun dels teus gestos,
mirades
i paraules,
amb un recel immens a dintre meu.
I no dic res.
I no em vanto de res.
I no faig res que no sigui
serrar les dents o aclucar els ulls
ben fort,
perquè la sort,
aquesta bèstia roïna i capritxosa,
no es bellugui d’allà on és.


Teresa Bosch i Vilardell

camí de l'enyor

"Pel camí solitari de l`enyor
l`aquarel·la dels faigs m`arrenca el plor."

fragment del poemari 'Els rossinyols insomnes'. Pilar Cabot

8 de març de 2012

"Tot és una llarga nit
sense respostes. Tota la vida
un desert fet de paraules
no dites, de silenci amenaçant.
La negació, com una xarxa de
filferro, punxant-nos sempre,
rebutjant els idealistes.
¿Qui va occir la veritat de l'home,
la veritat que jo pregue a tots?
Però ara cal que soterre
esta angoixa sota un mur blanc,
amb una creu de guix damunt
per no oblidar on jau la meua fe.
El plor del món és un engany,
i la joia i el cant de la vida
moriran fent equilibris
a qualsevol circ de la terra,
tots plegats amb el silenci."

"Tot és una llarga nit", del llibre UN MÓN REBEL. Carmelina Sànchez-Cutillas

al mig, tu

Diuen: la mar és trista. Quin trepig
fa cada onada, quan s'esberla!
I veig una mar trista, però, al mig,
tu, com una perla.
Diuen: la terra és trista. Quin trepig
fa cada fulla! Mig no gosa.
I veig la terra trista, però, al mig,
tu, com una rosa.

MARIÀ MANENT

ara tanque els ulls

"... I ara tanque els ulls, i el teu cos és el negatiu de la imatge que he resseguit amb imprudència estudiada. El record ombrívol que resta de transitar el dia amagant plaers sota la taula. El detall imperfecte de la meua tímida gosadia."


fragment final de EL QUE QUEDA DEL DIA


de EL TEU NOM ÉS UN ÉSSER VIU. Josep Manel Vidal

la lentitud

Tota la pols dels anys
i tota la bellesa.
No ens avindrem a cap
tracte brut per malvendre'ns
la lentitud del temps,
l'or vell de l'esperança.
Si créixer és jugar a acuit
amb l'ombra i perdre sempre,
serem flama només
o bé només sageta.
Després, algú hi haurà
que escrigui amb la mirada
noms i més noms al mur
que cap vent no enderroca,
i escarpeixi els cabells
encrespats del capvespre. 

poema 41, de PRIMER LLIBRE DE BLOOMSBURY.  MMP

fins que em siguis tornada

TRO VOS MI SIATZ RENDUDA

Tantes parets entre tu i jo. L’enyor,
exhaust, no arriba fins a tu. No veu com se’t van fent
vida, en indrets i en moments que són veritat aguda
no desfets com el seu desesper. Gos
pròdig d’esverament brutal, es llança a rebolcar-se
per la pols d’un estiu sense remei.
Oh, per la set massa confusa, un sol
fil d’aigua, un sol record teu a cada instant,
fins que em siguis tornada.

de LES DONES I ELS DIES. Gabriel Ferrater

nua i salvatge

EIXIDA D'EMERGÈNCIA


Iquan ja no puga més,
tancaré els ulls i et veuré:
nua i salvatge.


del poemari LA SANG DELS DIES. Vicent Nàcher

navili del nervi del sol

sense la guerra, navili del nervi del sol,

amb el senyal que dóna als rostres metall

i sempre pel temps, per un interval

que dóna als extractors el motiu de l'eixida de gas

la filtració dels oratges densos xapats de benzina

....., entrenant-se en els sexes químics

combinatòria intrusiva. Furta als cabells

la necessitat d'onar-se. Furta la corba.

Josep Manuel Esteve

de la revista L'horabaixa. Retalls literaris, núm 1

Venus

"Venus amb cuiros,
ama de ma voluntat.
Et guaita una flor."


poema XVII, de Petits poemes eròtics


del poemari SI EM PARLES DEL DESIG.   Manel Alonso

tanta ventura

"Qui tingués tanta ventura
que un amor aconseguís,
que tothora fos encís
i cap hora fos malura.
Qui tingués tanta ventura."

del poema CANÇÓ D'AMOR I AMISTAT. Josep Carner

i tu no véns

"El brogit del cafè s'empassa l'aire humit
quan la porta de vidre aboca cap endins un altre vianant
i tu no véns. Només m'arriba el fred
com el neguit que em penetra fins al moll dels ossos."

del darrer poema de LA GRUA DEL LICEU

dins SANG PRESA. Vinyet Panyella

m'agrada passejar amb tu

m'agrada passejar
amb tu, pel parc
vora el rierol
contemplar els arbres nus
el llit de fulles seques
als nostres peus

fa fred
caminem
lentament
ben abrigats

recordem detalls
de la nostra infantesa
que ens evoca
la presència
d'unes merles
entre el fullatge
el vol i el parrupar
de les tórtores

m'agrada callar
observar els teus gestos
i em puc fondre
quan em mires així
amb eixos ullets
que et parlen

ens abracem
fugaçment
absents del món
en comunió
amb un bocí
de naturalesa
a la ciutat

tendrament
ens comprenem
tèbiament
ens desitgem
però no hi ha pressa

hi ha abraçades
que saben a glòria


De Poemes de la nina libèl·lula. 2012

Miquel Català

un sol camí, sovint

"Paisatges diferents s'han tornat un,
i un sol camí, sovint, s'ha tornat dos."

del poemari "Furgó de cua". Joan Brossa

 

desamor

"El temps té els ulls cansats.
Al llit del desamor
copulen somnis tristos."

fragment del poemari 'Avui estimo Baudelaire'. Pilar Cabot

la paraula neta

"Menjo silenci: la paraula neta.
Mentre miro el capvespre violeta,
com qui contempla un ganivet i plora."


fragment final del poema PRIMAVERA PÚBLICA 


del poemari   L'Evangeli segons un de tants.   Blai Bonet

jo tem la nit

"Jo tem la nit, però la nit m'emporta

Ert, pels verals, vora la mar sutjosa;

En llum morent la cobla es sent, confosa,

Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta."

de Sol i de dol.    J. V. Foix

tocar la sal del cos

"Cercar en el mapa de les mans

camins tenaços cap a llavis lents;

tocar la sal del cos i fer-ne ribes

on encallar les pors i els seus inferns."

de Reflexió de la llum.   SUSANNA RAFART

tot és on ha de ser

HARMONIA, I
 
tota la tarda a l’aguait
entre les branques
de l’acàcia que mor. 

amb pas petit
s’atansa la tardor
i tot és on ha de ser:


al llindar
d’un altre cercle
o al fons de la veu
que ho diu,
i espera. 


del poemari SERENITAT DE CERCLES. Anna Montero

de tant en tant la mort...

"De tant en tant la mort i jo som u,
mengem el pa de la mateixa llesca,
bevem el vi de la mateixa copa
i compartim amicalment les hores
sense dir res, llegint el mateix llibre.

De tant en tant la mort, la meva mort,
se'm fa present quan sóc tot sol a casa.
Aleshores parlem transquil.lament
del que passa pel món i de les noies
que ja no puc haver. Tranquil.lament
parlem la mort i jo d'aquestes coses. (  ) "


del poema METAMORFOSI - I


de QUADERN DE VACANCES. Miquel Martí i Pol

oració a la vall

"Si algun dia em perdia no caldrà que em busqueu, 

que m'estaré tot sol somiant amb mi sol l'esclat 

de sentir-me abandonat i lliure. Les meues mans han fet 

un univers exacte on cada alenada és com cal 

i potser no cal més. O potser un record em durà 

l'enyorança. Llavors us buscaré i ens tornarem 

a mirar les ninetes dels ulls 

com fan els titellaires en acabar la funció,

i beurem el timonet criat en serralades, 

endolcit amb la mel de les abelles sàvies, 

borratxes de romer, en ser que el sol s'enfila 

per les roques rosades del meu Benicadell. 

Quan ve la poca nit i el sol raspa les pedres 

del meu altiu penyal, és l'hora d'allunyar-se 

per fer una pregària als colors que condensa 

aquest sol poderós. Ací l'home es fa lliure 

sobre les fines serres que dibuixen el cercle 

de la vall al ponent. Esdevé bell i únic, 

com el vel de l'aurora..."

fragment de L'ORACIÓ A LA VALL, dins LA VASTITUD

del poemari ELS CAÇADORS SALVATGES. Salvador Jàfer

àngel rebel

"Els teus llavis. La fruita. La magrana...

Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. (  )"

del poemari BRUIXA DE DOL. Maria Mercè Marçal

vivim de l'enyor

"(  )
Reclosa, sento. Viu en mi
el record d'un pati de palmeres altes.
Vivim de l'enyor del que no som
i del que ja no serem.
O som, potser, el que mai no vam esdevenir
i ho revivim amb una força més punyent
que la nostàlgia de les postals antigues."

del poemari SANG PRESA. Vinyet Panyella

cap benestar si tu no hi ets

"Cap benestar si tu no hi ets
i pels jardins es marceixen les roses."


del poemari EL FUGITIU. MMP

ja no espere aquests llavis

"(  )

Quina distància separa 
La idea de l'Amor 
Dels actes de l'amor? 
Perquè ara, quan arriba el bes, 
ja no espere aquests llavis, 
Sinó l'eternitat per recordar 
L'instant d'haver-los desitjat. 
La derrota d'haver-te conegut. 
La victòria d'esperar-te sempre."

del poemari LLIBRE DE FAMÍLIA. Miquel Martínez 

la mar taronja

"Diuen que la mar és blava 
I avui és groc de taronja. 

Diuen que la mar té peixos; 
Jo hi he collit margarides. 

(   )

La mar, una sínia per pouar l'amor. 
La mar, 
a dins de la mar, 
un concert de caderneres 
i Schumann amb sa guitarra. "

Cèlia Viñas

ceptre del desig

"I ella de nou, al ceptre del desig, 
tan viva i expectant com aleshores"


part final del poema TRAMOIA


del poemari DESPRÉS DE TOT. MMP

amor amor

"Amor, Amor, un hàbit m'he tallat
de vostre drap, vestint-me l'esperit;
en lo vestir, ample molt l'he sentit,
e for estret, quan sobre mi és posat."

del poema LXXVII, que comença "No pot mostrar lo món menys pietat..."

de CANTS D'AMOR. Ausiàs March

remembrança

"(  ) 
Saps ara que només per aquells instants
en la seua companyia
ha pagat la pena viure,
per aquella alegria que habitava,
entre insomnis i dubtes,
el teu temps solitari,
per aquelles nits d'estiu, de desig i d'absència,
resplendents, lluminoses. "


del poema REMEMBRANÇA
del poemari DEL TEMPS PRESENT. Gaspar Jaén

aiguamarina

"(  ) 
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina."


del poema AIGUAMARINA. Josep Maria de Sagarra

la balanguera filarà

"(  ) Girant l'ullada cap enrere,
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La balanguera fila, fila...
La balanguera filarà. (  )"


Joan Alcover 

tanta bellesa, tanta

Els pits, les cuixes,
rodonesa bessona
del flanc, el sexe,
entre la molsa uns llavis,
tanta bellesa, tanta.

del poemari LA FIRA DEL VENT

dins Les pedres de l'àmfora.Obra Completa, 2, 1974

V.A.Estellés

un fragment molt conegut, i un clàssic ja en les citacions; precisament per això no em podia estar d'antologar-lo al meu bloc

despulla'm amb paraules

"Només mirant-te
fixament i en silenci
ja em posseeixes.
Despulla'm amb paraules
i sóc teva per sempre. (  )"

Montserrat  Altarriba i Vilarasau

 

 

la teua ombra ferida

"I quan hages buidat trèmulament

El teu buirac d'amor

Trobaràs solament als peus

La teua ombra ferida. (  )"

del poemari BUIRAC D'AMOR. Lluís Roda

el son sense imatges

"És tard. Ha finit el sotrac
dels últims, llunyans, carruatges.
Mon cor ja no estima els viatges,
el goig, ni d'amor el buirac,
i caic en el son sense imatges
com pedra que cau en un llac. (  )"

fragment inicial del poema EL SON

del poemari EL COR QUIET. Josep Carner, 1925.

desig d'escriure

"(  )
El que tinc és
un llapis a la mà
un paper estès davant meu,
i el desig d'escriure
noms plens de tendresa.(  )"

del poemari L'ARREL DE L'AIGUA. Montserrat Abelló

del teu pit al meu llavi

Aquesta flor,
del teu pit al meu llavi,
flor en el llibre.


de VIBRACIONS


del poemari L'IRRADIADOR DEL PORT I LES GAVINES. 1921


Joan Salvat-Papasseit

l'omega de l'alba

Des de l'omega
de l'alba se t'escolen,
turgents, les flors
per la platja de l'ull
fins la pell del desig.

TANKA DE LES FLORS CÍCLIQUES DE L'ALBA

del poemari VIÀTIC MARÍ. Francesc Mompó

el so del tren

"El so del tren, unes petites taques de llum creuant el paisatge
El so del tren o el silenci dels vagons dormint a l'estació... (  )
El silenci a l'estació
i una rosa de paper esclafada entre la ferralla."


poema III


de ELS CARRERS ABSENTS REVELEN LES PLAQUES DE L'ENYORANÇA. Manel Alonso


publicat a la revista L'horabaixa: retalls literaris, núm 6