oració a la vall

"Si algun dia em perdia no caldrà que em busqueu, 

que m'estaré tot sol somiant amb mi sol l'esclat 

de sentir-me abandonat i lliure. Les meues mans han fet 

un univers exacte on cada alenada és com cal 

i potser no cal més. O potser un record em durà 

l'enyorança. Llavors us buscaré i ens tornarem 

a mirar les ninetes dels ulls 

com fan els titellaires en acabar la funció,

i beurem el timonet criat en serralades, 

endolcit amb la mel de les abelles sàvies, 

borratxes de romer, en ser que el sol s'enfila 

per les roques rosades del meu Benicadell. 

Quan ve la poca nit i el sol raspa les pedres 

del meu altiu penyal, és l'hora d'allunyar-se 

per fer una pregària als colors que condensa 

aquest sol poderós. Ací l'home es fa lliure 

sobre les fines serres que dibuixen el cercle 

de la vall al ponent. Esdevé bell i únic, 

com el vel de l'aurora..."

fragment de L'ORACIÓ A LA VALL, dins LA VASTITUD

del poemari ELS CAÇADORS SALVATGES. Salvador Jàfer