Ximo Ferrer recita a Algemesí

Ximo Ferrer recita "Poemes de la nina libèl·lula" 

divendres 18 d'octubre de 2013

recital a la Llibreria Samaruc, ALGEMESÍ

https://www.youtube.com/watch?v=BTlUUDq7W1A

portada de Poemes de la nina mandarina

El meu segon poemari, a punt d'eixir !!

29 nov. 2013, dia del tancament de RTVV

Missiva que acabe de rebre de l'amic, company i col·lega Josep Manuel Esteve, amb la invitació de compartir un poema inèdit, en un dia tan especial com avui, que diu així:

Fa uns anys, en el procés de censura de TV3 i quan començà l'ERO progressiu de més de 4000 docents interins que encara perdura, vaig escriure el poema que vos envie, entre d'altres.

Acusacions a sindicats, escriptors i professorat estaven a l'ordre del dia. Com deia el poema de Niemuller, molts no en feren cas i miraren cap a un altre costat, tot pensant que no anava amb ells.

Es repeteix la història, ara sobre una part dels qui en aquell moment n'eren corifeus.

Si és del vostre gust, podeu difondre aquest meu poema inèdit.

Una abraçada,

Josep Manuel Esteve 

Mal temps per al poema, la paraula,
el judici o el bon raonament;
mal temps per a la conversa pausada
per al torn seré de cada diàleg.
Temps que s’allarga, de vidres trencats,
llibres amagats a les rebotigues,
autors oblidats amb tot el propòsit,
costums amables que ja no són moda.
Temps d’agressions, d’amenaces públiques,
de gent que és exposada a un punt de mira,
de xarraires, demagogs i censors,
d’emissores tancades, veus que bramen
i acusen gratuïtament amb odi.
De nous führers i coneguts corruptes
d’exèrcits, disfresses i policia.
D’una nova parla ben bé ridícula
i dels corifeus que sempre ensordeixen.


Josep Manuel Esteve, Crònica d’insurgències, 2010

text presentació Dénia, 15 nov. 13

RECITAL A DÉNIA

Presentació de Poemes de la nina libèl·lula, de Miquel Català

Rafael Cuesta Garcia, filòsof

Gregori Samsa es transformà en un monstruós insecte. La història de la literatura, de tant en tant, ens obsequia amb una meravellosa metamorfosi. Miquel Llàtzer un bon dia ha esdevingut en Miquel Català. Des d'aleshores Miquel és una persona més sàvia. Sí, més sàvia. Perquè tots sabem que la poesia és una forma de coneixement. Potser no siga tan precís, tant exacte, tan rentable, tant contrastable o, fins i tot, amb tanta aplicació tecnològica com altres tipus de coneixement. Però és dels més ùtils i, per descomptat, el més preciós i el més envejable.

Sí, amigues i amics. Jo, al Llàtzer l'he estimat i admirat. Al Català l'enveje. No sé si vosaltres en teniu enveja dels poetes. Jo sí en tinc, molta, i des de sempre. Els enveje perquè, amb l’exclusiva eina de les paraules i amb l’art, en apariència senzill, de triar-les, juntar-les, forçar o inventar el seus significats, són capaços d’enfrontar el lector amb una realitat emocionant, commovedora que produeix plaer per als sentits i per a la ment. El Català ha aprofitat totes les lletres que el Llàtzer ha anat emmagatzenant al calaix al llarg de molts anys i ara tan sols ha d'anar traent-les per donar forma a tants desitjos, tants records, tants somnis, tantes presències i tantes absències.

Aixó és el que saben fer els poetes, és el seu privilegi. En la Nina Libèl·lula el poeta va buscant i recordant l'amor i fa circular un tren en el que monta el temps passat, el temps detingut, el temps que inexorablement se'n va i el temps que sempre torna. És el tren en el qual circula la vida on el poeta construeix el seu petit món i pot ser trist, pot ser feliç, pot ser covard o pot ser tranquil però sempre l'home més humà de la terra. Aquesta és la saviesa del poeta. Veritat que és envejable?

Però hi han molts tipus de poesia i de poetes. La de Miquel Català ja ha estat analitzada i valorada per gent experta. Jo només puc dir que la poesia de La Nina Libèl·lula em sembla feta per a l'oïda; que destaca per la seua sonoritat, el seu ritme, la seua musicalitat, la seua polifonia. És poesia per a ser dita en veu alta, per a jugar amb les inflexions de la veu, per a cantar-la. I crec que el savi Català encerta en convertir les seues presentacions per tot arreu del món en un festival per a gaudir la poesia escoltant-la, recitant-la o cantant-la. I avui veureu com aquest acte també serà una festa.

Però tornem un instant al Català i les seues motivacions. Ja hem dit que fa poesia per a ser més savi. Malgrat tot, jo vull aventurar, i sense cap prova, un'altra finalitat en el quefer poètic del Miquel Català. Jo gose dir que escriu poemes per a seduir. Personalment el Miquel és un seductor, busca atraure cap a si els altres i els ofereix contacte, complicitat, carícies, abraçades. Com a poeta també ho fa, busca seduir el lector i ofereix el plaer de la tendresa, del calor humà:

hi ha abraçades

que tenen l'agradable

sabor de la glòria 65

I mireu el que ofereix al poema Foc i agua marina:

riu d'estels

cau de llunes

pessigolles rialleres

tones i tones de tendresa

estima inacabable

palmeres de colors

cos de melodies

acords blaus

foc i agua marina

Escriu per captivar qui llig, qui escolta el poema, a eixe món d'imatges, sons i emocions que és la Nina Libèl·lula. El poeta és un seductor i el lector no pot sostraure’s als seus encants, no pot resistir-se si no fa com Odiseu als seus companys del vaixell per no deixar-se conduir pel cant de les sirenes, Si teniu els oïts oberts, atents, voldreu, com deia el vers de Cavafis referit a Ítaca, que el viatge a la Nina Libèl·lula siga ben llarg, que mai no acabe.

En aquest afany seductor el poeta ha trobat un aliat immillorable en les xarxes socials. La cibernètica és el seu còmplice. La nina libèl.lula ha volat fa temps a la Marina Alta i en té un bon grapat de persones seduïdes. I el poeta, el seductor, per mantenir viva la seducció, ja els anuncia un nou llibre.

Deixeu-vos seduir i gaudiu la poesia

Dénia, 15 de novembre 2013

dissabte 16, vetllada poètica a Olba, TEROL

VELADA POÉTICA EL 16 DE Noviembre 2013

Casa-escuela La Loba

Barrio Los Tarragones. Olba. Teruel. 978768011/607141329

<<La poesía no es un lujo, es una necesidad vital.>>     Audre Lorde

COMIENDO LUNA LLENA con POESÍA

Con nuestra creatividad y compartiendo, seguiremos gozando del otoño, de la luna llena y leyendo poesía. Varias personas, mujeres y hombres, que hemos escrito y escribimos poesía en lenguas polifónicas, y quiénes queráis compartir el calor y el impulso de la luna llena, coincidiremos en La Loba, casa rural multifacética. Multidiversidad desde el respeto y la curiosidad.

Una vetllada poètica amb la lluna.

La lluna plena damunt dels caps i la pluja de leònides mullant als poetes.

Expressar, en un paratge singular i espontani, al veinat de la localitat que 

s´hi acoste, les intervencions poètiques d´una collita singular : la tardor i la lluna.

<< Entro en el bosque y me asiento en el silencio.

En torno a mí las inquietudes se sosiegan

Como las ondas sobre la superficie del lago,

Y las preocupaciones se aquietan

Como el ganado que pace tranquilo.

Entonces aparece aquello que me teme

Y permanece un instante ante mis ojos

Para desaparecer un momento después

Llevándose consigo sus temores.

Canta y escucho su canción.

Luego surge aquello a lo que temo

Y perdura un instante ante mis ojos

Para desaparecer un momento después

Llevándose consigo mis temores.

Canta y escucho su canción. >>

                        Wendell Barry

Protagonistes:  poetes (Miquel Català - La Ribera del PV i Rafeta Roig -L'Artejuela-), i el filòsof Joan Pau Cimarro.

Actos programados: 

1.La Luna y los poetas.Los poetas invitados claman a la luna.

2. Los poetas invitados y su proceso creativo.

3. Los poetas y la luna.versos d Vicent A.Estellés, Luis Cernuda, Allen Ginsberg,Leonard Cohen,Joan Brossa i A.Jodorowsky entre otros.

4.Paseo Lunar con intervenciones poéticas.

Cartells recital DÉNIA, 15 nov. 2013

Salomé Villalonga i Àlvar Carpi canten Absència

RECITAL XÀBIA  13 set. 2013


Salomé Villalonga i Àlvar Carpi canten Absència 


POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català


https://www.youtube.com/watch?v=SBtcRPmWpmY

Salomé Villalonga i Àlvar Carpi canten "Illa del desig"

RECITAL XÀBIA  13 set. 2013

Salomé Villalonga i Àlvar Carpi canten Illa del desig 

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=Q67FZ4kxyh8

Patricia de Oca recita a XÀBIA

Patricia de Oca recita a XÀBIA  13 set. 2013

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=ezC9gEdo7Do

Encarna Roselló recita a XÀBIA

Encarna Roselló recita a XÀBIA  13 set. 2013

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=DpqChWpgIs4

Txin Javier Ruiz recita a XÀBIA

Txin Javier Ruiz recita a XÀBIA,  13 set. 2013

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=U-Xk2putEC4

Carmen Serra recita a XÀBIA

Carme Serra recita a XÀBIA,  13 set. 2013

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=otCnr10nlY4

div. 18 oct. recital a ALGEMESÍ

Juanxo recita a XÀBIA

Juanxo recita a  XÀBIA,  13 set. 2013

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=G_4MvG4DlRw

ÀNGELS JO recita a XÀBIA

ÀNGELS JO recita a  XÀBIA,  13 set. 2013

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=93izOAtcswk

JOAN FEMENIA recita, a XÀBIA, 13 set. 2013

JOAN FEMENIA recita, a XÀBIA,  13 set. 2013


POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=YrtvKkhmWN8

Recita DIANA, a Xàbia

Recita DIANA, a Xàbia,  13 set. 2013

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=fJu3P9DQFP0

Jaume Ivorra recita

Jaume Ivorra recita a  XÀBIA,  13 set. 2013

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=D2nkxRz-dVc

recita Vicent Ivars

recita Vicent Ivars

RECITAL XÀBIA  13 set. 2013

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA.  Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=lQ8SwkRN3yQ

Presentació de Poemes de la nina libèl·lula a Xàbia

Text de la presentació de Poemes de la nina libèl·lula a Xàbia

13 set. 2013

Àngels Gómez i Encarna Roselló
Bona nit a totes i tots!

Enmig del mes de setembre, on els homenatges al poeta Estellés van de poble en poble, nosaltres hui parlarem d'un altre poeta, Miquel Català, que igual com al nostre poeta de Burjassot, a Miquel també

Ací el pariren i ací està

I com que li passen certes coses,

ací les canta, ací les diu.....
Miquel Català va nàixer a Algemesí, Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, exerceix la docència des de fa molts anys, però és a través de la pantalla de l'ordinador que aparegué en la nostra vida quotidiana mostrant-nos un Miquel lluitador ferm defensor de la cultura i la llengua del nostre País. Home compromés en els drets socials i ecològics, no és d'estranyar que durant molts anys haja exercit de sindicalista.

El Miquel lluitador de la xàrcia esdevé poeta en un moment on el marc social va del gris al negre i la tristesa i apatia de la gent és més que evident.

D'aquesta manera, molt abans de la publicació del poemari, Miquel fa ús de la tecnologia per a aconseguir que el fet de llegir poesia es convertisca en un gest quotidià.

És així com Miquel, gran apasionat de la poesia des de sempre, decideix en els darrers temps compartir les seues paraules al seu blog personal "Lletres en xarxa".

Engegar l'ordinador cada matí i entrar a sa casa és un gest habitual, un plaer afegit al café del matí, al té de la tarda o als capvespres davant la mar.
Cada poema de Miquel conté eixe polsim de tendresa que ens és tan necesari en aquests temps.

-“Poemes de la nina libèl·lula” és un poemari farcit d’anhels, de tendresa, de mons petits, de sirenes i paisatges marins, d'absències, on fins i tot, Peter Pan i Campaneta hi passegen per ahí, i tot això, acompanyat d'un xiuxiueig musical que sembla sonar quan estas silenciosament concentrada llegint els seus versos.

El poemari es divideix en tres parts; la primera, "Somnis i desitjos" és el motor d'arranc cap a una espiral plena d'emocions, on en poemes com "Infantesa", "Obre els llavis", o "El meu petit món" l'autor ens mostra el Peter Pan que porta dins i ens endinsa cap a un univers petit i tendre. És en aquesta part també on ens presenta la seua nina, la fada, la sirena dels seus somnis, envoltada d'un paisatge mariner i mediterrani, que va des de la marjal, a la platja d'Oliva o a la visió de fons del Montgó.

la mar d'Oliva
onades de vent i escuma
atansar-se al Montgó
i als teus llavis.

La segona part del llibre "L'home de la terra" està formada per quatre poemes llargs on el caràcter del poeta va despullant-se amb el paisatge de les emocions: tristesa, felicitat, covardia i tranquilitat.


Puc ser l'home
més feliç de la terra
i trobe la calma
quan te'm fas present...


La tercera part del poemari "De l'amor i del temps", està formada per 21 poemes, la major part dels quals, són cants a l'amor, a l'atzar, al desig, és en aquesta part on la nina estimada, es fa més present, a vegades vestida de fada, unes altres de "Bella flor", de sirena, o "de nina libel.lula"....i és ací també, on el paisatge juga un paper molt important com a creador d'atmosferes poètiques i oníriques.

En definitva, en aquest poemari de versos aparentment senzills l'autor amb una bona mà de recursos ens ompli de sensacions, de sentiments, i d'imatge colpidores, i ens endinsa cap a un univers tendre habitat per sirenes i somnis.

Moltes gràcies per haver vingut i deixar que aquesta nina amb ales de libèl.lula voltege entre nosaltres.

Joan Navarro. Poema III de Coltell al cap

III

  Tanques els ulls i somies totes les selves. Escrivia el teu nom per les parets de Praga, i no et coneixia. Sols sabia dels teus ulls. Messer im Kopf. El discurs era a punt de cremar-se i iniciar-se. Amant de l’oblit, planejaves el territori de l’estima. Els signes es disposaven correctament al cel. Set planetes ens guaitaven. Hoffmann recorre la ciutat que put vergonyes alienes. Als pous s’incendiava el teu amor, Aschenbach. El nostre amor als forns abissals d’aquelles aigües. El nostre amor a l’ombra d’aquelles veles, i la mar...

Poema III de Coltell al cap

dins La paüra dels crancs.  Joan Navarro. 1986

Esther Villanueva recita a CANET DE MAR

recital CANET DE MAR, 13 de juliol de 2013


Esther Villanueva recita "Besos a la mitjanit", de Miquel Català,

 i "Benvolgut cavaller II", de Xelo Llopis

https://www.youtube.com/watch?v=cJFpdGLM_Ww

Montserrat Vime recita a CANET DE MAR

recital CANET DE MAR, 13 de juliol de 2013


Montserrat Vime recita "Avui el sol", de Xelo Llopis

https://www.youtube.com/watch?v=kXX4G7cK3w4


 Montserrat Vime recita "Dona onírica", de Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=eLo8kDHdrAc

Encarna Roselló recita a CANET DE MAR

recital CANET DE MAR, 13 de juliol de 2013


Encarna Roselló recita "A Glòria Mengual", de Xelo llopis

https://www.youtube.com/watch?v=BVSsNQT5jLo


Encarna Roselló recita "Per pur atzar", de Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=RmZn_e3gnUc

Ru Pla i Glòria Mengual reciten a CANET DE MAR

recital CANET DE MAR, 13 de juliol de 2013


Ru Pla i Glòria Mengual reciten "M'agrada passejar amb tu", de Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=v7KRmf-tnCo


 Ru i Glòria reciten "Potser ens separa un mar", de Xelo Llopis

https://www.youtube.com/watch?v=FQp10KV0ECY

Joan Femenia recita a CANET DE MAR

recital CANET DE MAR, 13 de juliol de 2013

Joan Femenia recita "L'home més feliç de la terra", de Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=VNZ9evdXHmk

Joan Femenia recita "Un café", de Xelo Llopis

https://www.youtube.com/watch?v=PJeFS7p8njE

Montse Pellicer recita a CANET DE MAR

recital CANET DE MAR, 13 de juliol de 2013


la poetessa Montse Pellicer recita "Acluca els ulls", de Xelo Llopis

i "Pols de lletres", de Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=NY6_z7zQAdo

Miquel Català recita a BARCELONA

recital BARCELONA, 12 de juliol de 2013


Miquel Català recita "Ulls" i "La meua vida interior" 

de Poemes de la nina libèl·lula

https://www.youtube.com/watch?v=-lxjLWIs1Mc

Xelo i Fidel reciten a BARCELONA

recital BARCELONA, 12 de juliol de 2013


Xelo i Fidel reciten "Nits de foc", poema a quatre mans

https://www.youtube.com/watch?v=8p5prWjWGSk


Xelo Llopis recita "No em penedesc"

https://www.youtube.com/watch?v=3GiqHpV0VG4

Esther Villanueva recita a BARCELONA

recital BARCELONA, 12 de juliol de 2013


Esther Villanueva recita "Un núvol rosa", de Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=WUXl8ZSbMq4


Esther recita "Besos a la mitjanit", de Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=Sni0W1CKkKk


 Esther Villanueva recita "S'estimaven", de Xelo Llopis

https://www.youtube.com/watch?v=bT9hUm-JnDE


Esther Villanueva recita "Fer l'amor amb tu", de Xelo Llopis

https://www.youtube.com/watch?v=SmahX_lh7xg

M Teresa Martínez recita a BARCELONA

recital BARCELONA, 12 de juliol de 2013


M Teresa Martínez recita poemes de Xelo Llopis 

https://www.youtube.com/watch?v=1yMuqVVYlfQ


 M Teresa Martínez recita poemes de Miquel Català 

https://www.youtube.com/watch?v=62Gnov2Us6s

Fidel Picó recita a BARCELONA

recital BARCELONA, 12 de juliol de 2013


Fidel Picó recita "Estime la gent", de Xelo Llopis

https://www.youtube.com/watch?v=qmndZstuodI


Fidel Picó recita "Oh, Lennon", de Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=qT2cWtC_w4Q

Encarna Roselló recita a BARCELONA

recital BARCELONA, 12 de juliol de 2013


Encarna Roselló recita "Guarda'm el secret", de Xelo Llopis

https://www.youtube.com/watch?v=f0tF9ELQhG8


Encarna Roselló recita "Per pur atzar", de Miquel Català

https://www.youtube.com/watch?v=nXdTkYxLk4Q

el poeta Miquel Català recita a Menorca

el poeta Miquel Català recita "Poemes de la nina libèl·lula"


dissabte, 22 de juny, a Ciutadella, Menorca


https://www.youtube.com/watch?v=olU7N8XndFg

Maria Villalba Colomer recita

Maria Villalba Colomer recita "Poemes de la nina libèl·lula"


dissabte, 22 de juny, a Ciutadella, Menorca

https://www.youtube.com/watch?v=Mg2kiXKHDmw

el poeta Bep Joan Casasnovas recita

el poeta Bep Joan Casasnovas recita "Poemes de la nina libèl·lula"

dissabte, 22 de juny, a Ciutadella, Menorca

https://www.youtube.com/watch?v=9LaivRyodVA

i, coses del directe, en Bep es deixà mig poema a la part del darrere d'un full (ací el teniu)

https://www.youtube.com/watch?v=F97dGb1XmwQ


Moltes gràcies, Bep Joan !!!!

Maria Àngels Pons recita

Maria Àngels Pons Pons recita "Poemes de la nina libèl·lula"

dissabte, 22 de juny, a Ciutadella, Menorca

https://www.youtube.com/watch?v=Bcu7PPbubng

Vicent Garcia Taltavull recita

Vicent Garcia Taltavull recita "Poemes de la nina libèl·lula"

dissabte, 22 de juny, a Ciutadella, Menorca

https://www.youtube.com/watch?v=uQwFChHEns4

el poeta Miquel Català recita

el poeta Miquel Català recita

recital de "Poemes de la nina libèl·lula" a Almussafes

div. 14 de juny de 2013

https://www.youtube.com/watch?v=9GxSL11szlQ

Àlvar Carpi canta poemes

el guitarrista i cantautor Àlvar Carpi

recital de "Poemes de la nina libèl·lula" a Almussafes

div. 14 de juny de 2013

https://www.youtube.com/watch?v=Z4DMWLDjNpk

la poetessa Xelo Llopis recita

la poetessa Xelo Llopis recita

recital de "Poemes de la nina libèl·lula" a Almussafes

div. 14 de juny de 2013

https://www.youtube.com/watch?v=rTlR5vsWTSs

el poeta Salvador Lauder recita

el poeta Salvador Lauder recita

recital de "Poemes de la nina libèl·lula" a Almussafes

div. 14 de juny de 2013

https://www.youtube.com/watch?v=8Cnh9Qnzc_A

la poetessa Alba Fluixà recita

la poetessa Alba Fluixà recita

recital de "Poemes de la nina libèl·lula" a Almussafes

div. 14 de juny de 2013

https://www.youtube.com/watch?v=8zCnn3Slm7E

el poeta Enric Sanç recita

l'amic i poeta Enric Sanç recita

recital de "Poemes de la nina libèl·lula" a Almussafes

div. 14 de juny de 2013

https://www.youtube.com/watch?v=d52FZJ8dtBA

F. Viadel presenta a Barcelona

Paraules per a Miquel a propòsit del seu llibre “Poemes de la nina libèl·lula”

divendres, 12/07/2013

*Text de Francesc Viadel per a la presentació del llibre de Miquel Llàtzer, Poemes de la nina libèl·lula (Germania) feta a la llibreria Alibri de Barcelona el 12 de juliol de 2013.

Foren els dies i les nits i les vesprades de la llarga espera, sens dubte. El temps d’una espera que a hores d’ara, desorientats de bell nou, no sabríem com definir, el seu sentit darrer…

El cas és que el món, l’únic món que coneixíem, s’havia podrit lentament com unes restes de meló d’Alger en el fons d’un poal de ferro abandonat al sol inclement de l’estiu… veníem d’on veníem,  i  tot resultava pesant, sòrdid, secret, prohibit, i sobretot vagament trist… per tot regalimava la tristesa, diríem: la “paraeta” de la cantonada amb les seues mosques sobrevolant un pal·lidíssim monyó de pernil cuit; l’uniforme polsós d’aquell municipal boterut, castellà i malacarós, que feia guàrdia des del final de la guerra palplantat enmig de la plaça major; la consulta del practicant al carrer del Molí de la Vila amb les seues temudes agulles com navalles d’assassins; el retrat del Caudillo que penjava a la Càmara dels llauradors, darrere d’aquell taulell queixós de fusta, just al capdamunt del cap gros d’aquell funcionari moribund que va matar el tabac o el tedi; el pati de ciment de l’escola del carrer Nou prenyat de sargantanes i dragons i també, en aquell mateix indret, el “cuarto” de les rates de dessota l’escala principal, ple de sacs de serradures i d’ampolles de lleixiu i salfumant; i encara, el Cristo de la classe i l’anda de Setmana Santa dels Maristes, amb aquell Ponci Pilatos amb cara de xiquet, pell lletosa, i les seues dentetes minúscules i esmolades que semblava que acabarien per arrancar-te tota la carn a trossos…  tot era trist, sí, la memòria tota, la dels nostres majors, brutals i ignorants, pobres desgraciats afamegats i venjatius que s’havien criat entre munts de cadàvers oblidats, i entre fang i llimacs, amb la boca plena de terra… i en aquell temps trist parlaven encara les campanes i anomenaven els morts enmig de la immensitat d’un cel que sempre ha estat tan blau i net, tan immens, tan bell malgrat tot…

I vet ací que cresquérem i ens tornàrem joves i alhora invencibles en la nostra inconsciència, en la nostra insolència… te’n recordes, Miquel?… L’Àlvar va dur un dia una guitarra, i un paquet de tabac ros, i un cul d’ampolla de bourbons i mig talego d’haixís d’un roig sobtat i flexible com la goma que cremava elegant igual que si fos un oli consagrat… i a prop nostre hi havia en algun lloc secret aquella xicota esvelta i nua aguardant dins d’uns llençols suats i també aquell altra bruna amb els cabells retallats a l’alçada del clatell, que tenia les natges rodones i suaus com galtes de bresquilla i que sempre dormia entre dos homes, i també aquell amor impossible i ballarí, tot fet de desig i impaciència, l’amor impossible que tothom ha de tenir si vol saber-ne de la propietat del foc i la impaciència… i un capvespre, amb l’Àlvar amb mig centenar més de brivalls cridaires i malparlats ens aplegàrem a la vella caseta del metge Carpi per celebrar aquell nou temps que havia acabat d’arribar, el de la joventut, i que s’havia endut la misèria lluny de nosaltres… I la caseta, vora carretera, a l’ombra del bordell més conegut de la humanitat, tenia una nevera a gas que roncava per la nit mentre dormíem les nostres borratxeres, i una habitació anhelada amb un balcó petit i un llit que grinyolava i una caixó de magatzem per armari, i un pati que feia quatre pams amb uns quants tarongers escarransits i un gesmiler frondós… potser sonava Tom Jobim en la gola d’Àlvar i en el ventre fecund de la seua guitarra… Todos os dias esta saudade, Felicidade cadê você, Já não consigo viver sem ela Eu vim à cidade pra ver Gabriela…

I  recordem encara d’aquell temps les nits caloroses de la comarca, les basses immenses de l’arròs voltant Sueca i Cullera on dormien els dracs mil·lenaris de la nostra maleïda història abans que els encalçaren els malparits que ens han fet malbé el país, que ens l’han amputat; i recordem les dones i els seus malucs infinits movent-se com unes serps en aquell tuguri d’Alzira que tant ens agradava; recordem les belles prostitutes ballant un trist vals en un mas de Corbera, tipes de pastissets de peix, arròs covat al forn i rom amb llimona; i  també el gust de fusta que fa el whisky barrejat amb el deliri; recordem aquella festa en aquell xalet de Rocafort on un dia va parar Machado abans de trobar-se amb la mort, aquella festa amb dones que no estimaven els homes i homes que eren dones i homes que s’estimaven entre ells ferotges i aigua i estels… i recordem que ens varem posar nus i vam dansar i van pregar al cel per l’escalfor d’un amor sense miraments, encès; i recordem una nit freda de cap d’any camí de València, tallant la boira, beguts com un bocoi i les senyeres del 9 d’octubre onejant pels carrers infectes del cap i casal, aquell ardor guerrer del ciutadà castrat, humiliat, condemnat al silenci per sempre…

Res no sospitàvem encara del efectes devastadors del temps sobre la nostra ingènua, desprevinguda mirada, ara per sempre més, des d’ahir mateix, mirada d’espant.

Tampoc no sabíem res encara de l’olor dels cossos quan es marceixen, entaforats dins d’una murada, perfectament arrenglerats i absurds com capells de cucs de seda en una caixa de sabates.  Sobretot no sabíem res del no-sentit de l’espera, d’aquella espera de la qual et parlava, Miquel, perquè potser d’haver-ho sabut ens hauríem enllitat per desenes, a grapats, els uns amb els altres, tots contra tots,  i entregats a la disbauxa més deliciosa i excitant, tal volta hauríem perit de tant plaer, just a l’albada, en algun lloc a la vora d’aquella muntanya blavosa que dóna l’esquena al nostre poble, al lloc on vam començar a morir ara deu fer mig segle si fa no fa… i és tot… i en res hauria quedat el viatge i el seu patiment, aquest llarg viatge.

Inevitablement, deia, vam haver de deixar aquell món o bé aquell món ens va deixar a nosaltres i tot seguit es va quedar immòbil, silent, com un incaut insecte atrapat en la teranyina de la memòria i llavors és quan vam haver d’afrontar la veritat. Res no havia d’arribar i la nostra espera era una enganyifa.

Em deia en una ocasió l’amic Vicent Nàcher, sorprès, feliç, com n’era d’important la literatura per a la vida, per a les nostres vides. Hi ha coses, fragments del que fórem, com ara aquell carrer dels jocs de la infància, com ara aquell cos jove, aquelles mans que ens feien estremir de gust en l’andana fosca, aquella mirada o aquella llum tardorenca escolant-se per la finestra del menjador… coses, deia, que només ens pot retornar la lletra…

La literatura és la vida en un sentit estricte, la immortalitat.  Ens ajuda també a sobreviure, ens sobreviu, ens acompanya en la solitud permanent i aterridora en la que en realitat vivim des del primer moment en què comencem a respirar.

imatge de Glòria Tornero Ibars

Escrivim per tot això, per sobreviure, vull dir. Tu avui, Miquel, dius “Poemes de la nina libèl·lula”…  hi ha indrets d’aquest poemari que conec fills com som tots dos d’una mateixa entranya i d’un temps adés evocat… Certament.  Hi ha Oliva amb els canyars a vora la platja i el  Montgó, ert, com una ungla, auxant-se contra l’horitzó marí; hi ha les bases de l’arròs, és clar, amb el gra madur i el raucar de les granotes ocultes entre el fang refrescant i una lluna penjada al capdamunt, il·luminant el fi tel d’aigua convertit en ple agost en un miratge de gel… hi ha els nostres carrers -encara que no els nomenes-  on vam ser tan feliços;  hi ha el bar de l’Estrella, amb aquell home sol i vell i panxut amb els ulls pintats i un dofí tatuat al braç, repenjat al taulell un dimecres qualsevol, més tard de les dues de la matinada, xarrupant un conyac; i el bar del Luigi al carrer Molí i les llargues copes d’schnnaps de poma dolça i aquelles paelles pantagruèliques de carn de lluna i sol al Forn de Carrascosa i el vòmit perdut en un racó qualsevol de la ciutat i hi ha també aquell parc enorme dels plataners on tantes nits vam passejar i beure i fumar i temptar els cos d’una amant mig ocults entre les bardisses, xafogoses nits d’agost… no puc oblidar aquelles llargues besades amb aquell xicota de cames llargues i rodones, els seus pits petits i les meues mans per dessota la seua brusa, la seua pell bullent, el seu esbufec en el meu coll… lluny s’oïa el xiulet del tren que arribava de Xàtiva, buit, i que tot seguit manprenia la seua marxa cap a València, amb una sola dona, potser, en el darrer vagó… ella em posava la mà allà i somreia…

Hi ha en els teus poemes, vull dir, la rebel·lia contumaç contra la destrucció del temps i l’enyor per l’amor insistent i obsessiu, aquells amors enfurismats, l’incendi…

Escrivint tornem i anem, permanentment… tornem, de fet, a aquell món petit que tu dius, Miquel, que et cap al palmell de la mà i anem també cap al somni calent i ofegat, cap al racó humit, que ens ha d’evitar la velledat i la lletjor, més solitud encara… escriu, escriu, escriu, esgratinya amb les ungles i amb les dents l’alta murada de la fosca nit… al final del tunel, hi ha una libèl·lula i una lluna.

http://blogspersonals.ara.cat/diesinsolits/2013/07/12/paraules-per-a-miquel-a-proposit-del-seu-llibre-poemes-de-la-nina-libel%C2%B7lula/