dimarts, 30 d’abril de 2013

M Rosa Diranzo. Presentació Catadau



 Maria Rosa Diranzo
PRESENTACIÓ “ NINA LIBEL·LULA”
Per al nostre modest Institut, comptar amb un poeta com Miquel Llàtzer Català, és un luxe.
Si la literatura és a l’esperit el que la gastronomia és a l’estomac, la poesia en serien les postres. Miquel és un reboster refinat. Juga amb les paraules per a fer-nos sentir el que les coses li diuen. Els poetes tenen unes antenes especials per a captar-ho i després tenen el talent per a transformar eixes sensacions en paraules i després, la generositat d'oferir-nos-les. Assaborim la poesia de Miquel i ens impregna l’ànima.
Ja el títol, “Nina libèl·lula” reflexa el que són els seus poemes: delicades figures de cristall tallat, d’eixe cristall que va formant-se a base de vivències intenses, de sentiments, d’escoltar el llenguatge de les coses...
Sovint la poesia serveix per a curar-nos les ferides, aleshores esdevé un plany, una queixa que va deixant en el lector o en qui escolta un regust d’amargor; no és el cas de la poesia de Miquel. Tot i que de quan en quan necessita escriure un poema per a compartir una pena o una enyorança, “puc ser l’home més trist de la Terra si tu no estàs” el seu to habitual és seré, ens fa assaborir la bellesa de les coses que ens envolten: els redolins de pluja en les basses, el braser de la iaia, la nineta que riu, el somni d’un infant... i sobretot l’amor.
ha plogut molt/ no sents, estimada,/com ens crida/ la terra tova i humida?// arrapa-li a la vida/ bons moments /i algun somriure/ és l’única cosa /que ens podrem endur.
Becquer es preguntava què és poesia, us en recordeu? “Y tu me lo preguntas...”. Miquel també ens defineix la seua poesia amb aquestos versos, no sé si es referien a la poesia, però això és el que a mi em va semblar quan vaig llegir:
ets la meua floreta/ enmig del desert/ mancat d’il·lusions/ estèril de somnis/ cansat de rutines/ ebri de mediocritat/ una bella flor que rau i creix en mi cada dia
Per a la nostra maltractada llengua, la poesia de Miquel és una cura meravellosa, un autèntic regal.
Gràcies Miquel.




dilluns, 29 d’abril de 2013

V. Climent. Presentació Catadau



Vicent Climent

Presentació del recital a l'IES de Catadau

DEFENSA DE LA POESIA

Bona vesprada, amigues i amics:

És un honor per a mi que Miquel Català, membre del claustre de l’Institut i autor del llibre que hui presentem haja comptat amb l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes per participar en aquest acte. Com a president de l’Ampa crec en la comunitat escolar com una unitat, bé siga per afrontar qüestions o problemes que afecten a la vida del centre, bé siga per celebrar un acte cultural com el que ara celebrem. Necessitem tant els uns dels altres que qualsevol ocasió per trobar-nos és bona.

Fet aquest preàmbul, entrem en matèria. Què pot dir sobre la poesia una persona que es considera profana en aqueix tema. De primeres només puc dir de la poesia el mateix que he dit sempre de l’art o del vi. Totes tres coses m’han d’entrar pel cor, per la vista o pel paladar. Considere que una obra d’art és bona quan la mire i em diu alguna cosa, em suggereix un sentiment, independentment del preu que l’obra tinga al mercat. De la mateixa manera considere un bon vi aquell que en beure’l em dona una sensació agradable al paladar, també sense mirar marques ni preus.

De la poesia puc dir que en sóc lector ocasional, no tant com voldria. I crec que la poesia, tot i que alguns pensen que és un gènere amb un cert caràcter ornamental o de luxe, juga un paper social tan important com la prosa. No sóc tan radical com Gabriel Celaya que deia allò de “maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales que, lavándose las manos, se desentienden y evaden”. Crec, però, que la poesia és un gènere molt adient per a moments com els que vivim. En temps foscos, en temps de penúria, la poesia ens ha donat la llum que necessitàvem i que no podíem trobar amb la prosa. Penseu amb el paper de la poesia en temps de falta de llibertat, en èpoques de guerra, en moments de desamor. Quants poemes, quantes cançons han ajudat a superar adversitats ? 

La poesia té múltiples formes i registres. Des de les maneres més formals i acadèmiques, a les més avantguardistes. Dels registres lírics més íntims o amorosos, als èpics més combatius o als irònics. I la poesia té un valor afegit en altres àrees, un valor intangible que aporta alguna cosa que no sabria dir-vos que és. Fa unes setmanes escoltava a la ràdio amb motiu del dia de la poesia un periodista que deia que en igualtat de condicions entre dos metges, ell preferia ser operat per un que haguera llegit la poesia d’Antonio Machado. Se suposava que un plus de sensibilitat li hauria transmès. Això es precisament el que ens aporta la poesia: sensibilitat.

Del llibre de Miquel Català, Poemes de la nina libèl·lula, molt ben editat pels amics de Germania, he de dir-vos que m’ha entrat pel cor. He trobat versos senzills però amb la suficient força per arribar allà on volien arribar. Els Poemes de la nina libèl•lula ja tenen un lloc fet a la meua prestatgeria de llibres de poesia. Allà esperen, després de les primeres lectures, el moment en què necessitaré que un poema m’explique alguna cosa que no he entès, em conte com ha sigut una sensació que he tingut o m’encoratge per fer front a una situació. Us ho recomane, llegiu el llibre de Miquel Català i rebusqueu en els seus versos, de tant en tant, la resposta que no trobareu en la prosa. 

A Miquel, donar-li l’enhorabona per aquest llibre i pels que, sens dubte, vindran més endavant. Miquel, com el cirurgià que hauria llegit Machado, de segur que haurà aportat un valor afegit a l’institut.

Aprofiteu-lo.





dissabte, 27 d’abril de 2013

Festival Inv3rs del 8 de Juny de 2013 a Carcaixent


Vídeo Promocional del Festival Inv3rs del 8 de Juny de 2013 a Carcaixent
http://vimeo.com/63855884

EL CERCAVERSOS. RECITAL DE POESIA

El tercer acte serà el Cercaversos, una cercavila amb parades en 5 locals de tapes del casc antic de la ciutat on degustarem 5 tapes amb nom de poeta i 5 copes i on assistirem, acompanyats de la colla de dolçainers i tabaleters La Murga de les Barraques, al recital a dues veus de 10 poetes de reconegut prestigi com: Manel Alonso, Xelo Llopis, Miquel Català, Josep Antoni Fluixà, Rosa Roig, Enric Sanç, Alba Àlvarez, Pep Alfonso, Josep Manel Vidal i Salvador Lauder.

8 de juny
Lloc: Itinerant.
Ruta: Carpe Diem, Cafè del Temps, el Musical, Cafè de la Plaça, Dau al 7.
Horari: 18:30h

INV3RS al Verkami: reserva d´entrades per als actes mitjançant micromecenatge i altres recompenses, llibres, samarretes, el sopar d´entreversos, tíquets per al cercaversos.. Fem Inv3rs?

Més informació
http://www.verkami.com/locale/ca/projects/5004-inv3rs-festival

Salutacions




UN PACTE AMB PETER PAN



Manel Alonso publica un article al DGS sobre el llibre 
"Poemes de la nina libèl·lula" de Miquel Català

UN PACTE AMB PETER PAN
http://diarigran.cat/2013/04/un-pacte-amb-peter-pan/


El novel·lista i dramaturg escocés James Mathew Barrie, a principis del segle xx, va crear un seguit de personatges ficticis per a una obra de teatre, Peter Pan. Peter Pan, el xiquet que no volia créixer i que era capaç de volar, el rei i senyor de l’illa Maimés, on també habita el seu arxienemic el capità Garfi, aquell que tant temia el pas del temps i que es disputa amb ell l’estima de Wendy, abans de fer-se adult s’ha convertit en un mite modern. George Bernard Shaw diu que l’obra literària on són enquadrats «sembla un entreteniment vacacional per a infants, però en realitat és una obra per a persones adultes» per tot allò que suggerix. El mite de Peter Pan és present en el llibre Poemes de la nina Libèl·lula, un recull de poesia en el qual el seu autor, Miquel Català, pseudònim literari de Miquel Llàtzer, ens oferix uns poemes aparentment senzills emparentats de vegades amb les cançons infantils però que en realitat oculten, com l’obra de Barrie, missatges xifrats per als adults. En el clàssic de l’escocés es parla d’un triangle amorós més o menys ocult entre Wendy, Campaneta i Peter Pan, en el poemari de Miquel Català tinc la sensació que la nina libèl·lula és una barreja de totes dues, una la que fou en el passat i l’altra la que és en el present. Però el poeta no és Peter Pan, Pan es queda a l’illa de Maimés, potser que Miquel Català siga un dels xiquets perduts que en fer-se gran li agrada evocar el temps de la infantesa.
Poemes de la nina Libèl·lula està dividit en tres parts, la primera, «Somnis i desitjos», formada per vint-i-cinc poemes, bona part dels quals són breus i que amb un gran estalvi de recursos ens oferixen una sensació, un sentiment, una imatge colpidora, un consell fins i tot. El poema «El meu petit món», un dels més llargs d’aquest apartat, està emparentat directament amb les cançons tradicionals infantils, és més, m’atreviria a dir que també amb les de bressol. El mite de Peter Pan apareix per primera vegada per a fer en aquesta ocasió de guia cap a l’univers petit i tendre de l’autor. Després tornarà a aparéixer amb Campaneta en el poema «Nit oceànica», on ens va assenyalant les coses que cal estimar i on els dos personatges són fidels guardians del son de l’infant que portem dins, o en «Capvespre a la mar», ja en la tercera part, on Català ens assegura que ha arribat el moment de Peter Pan. Llegint aquests tres poemes no he pogut deixar de pensar en la cançó de Miquel Herrero i els Autòmats «Pacte amb Peter Pan» en el que es pregunten on són tot allò que ens pertanyia i ens feia somiar i que van abandonar en fer-nos grans. A Miquel Català li agrada evocar amb tendresa els seus primers anys, quan el temps no es mesurava i ell anava construint-se el seu petit paradís. Els poemes «Illa del desig» i «Un núvol entre mans» estan emparentats amb les cançons infantils vinculades a un joc, ell de fet se’ns mostra com un poeta juganer. Per la seua banda, «La mala educació» és un petit al·legat contra la doma que ens procuren dels sentiments més naturals de l’ésser humà, Català es rebel·la contra eixa doma i reivindica la part més natural, espontània i innocent de l’individu davant l’encotillament hipòcrita al qual la societat l’obliga.
La segona part del llibre, «L’home de la terra», està conformada per quatre poemes llargs i de vers lliure. A mi personalment el to de l’inici de cadascun d’ells em recorda, guardant les distàncies oportunes, el del poema 20 del llibre Veinte poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda: «Puedo escribir los versos más tristes esta noche», i potser sí que hi ha alguna cosa de la primera poesia del xilé en la de Miquel Català. En aquesta part també és on trobem més clara la influència de Vicent Andrés Estellés, encara que el de Burjassot era sovint més generós en adjectius i imatges. L’ombra d’Estellés deambula com la de Peter Pan per tot el llibre. Aquest «home de la terra»  no és un altre que el mateix poeta, un individu que sempre és alguna cosa en referència a l’absència, la presència, el recolzament, la vida compartida de i amb la persona estimada.
La tercera part, «De l’amor i del temps», està formada per vint-i-un poemes, la majoria dels quals també de vers lliure, encara que n’hi ha uns pocs amb metre i rima. Són cants els uns a l’amor, però també a l’atzar que ha fet possible trobar-se amb l’estimada, cants de denúncia contra la hipocresia social, contra el pas del temps, els jocs verbals, el paisatge com a creadors d’atmosferes poètiques, tots presents ja en la primera part, però també hi ha un cant a l’exuberància carnal i a la sensualitat, al desig inesgotable de tendresa.
El paisatge és l’altre gran protagonista del llibre, el paisatge colpix l’autor i li crea la necessitat d’eternitzar a través d’un vers. Però perquè això siga possible ha d’intervindre la llum, ja siga solar directa o filtrada a través dels núvols i la pluja, o la lunar. La lluna, alguns personatges mítics, junt amb la música, prenen de vegades un paper d’actors secundaris. L’univers poètic de Miquel Català habitat per sirenes i somnis lliga d’alguna manera amb el musical del cantautor d’Alzira Joan Amèric, la qual cosa ve subratllar el parentesc de la poesia de Català amb la cançó.




divendres, 26 d’abril de 2013

Miquel Català recita L'HOME PRIM MÀGIC



Miquel Català recita L'HOME PRIM MÀGIC

22 de març de 2013, SUECA
Llibreria sant Pere


https://www.youtube.com/watch?v=SHkSN-fI9jk

imatge
http://www.brafimesmagic.com/?page_id=22




dimarts, 23 d’abril de 2013

recital a Catadau


aquesta setmana la libèl·lula volarà de nou, ara cap al Marquesat, subcomarca de la Ribera 

dijous, 25 d'abril

PRESENTACIÓ I RECITAL a l'IES Mestre Ramon Esteve, de CATADAU, institut de tota la població escolar dels tres pobles del Marquesat: Alfarb, Catadau i Llombai











diumenge, 14 d’abril de 2013

recital poètic 6estels a Ontinyent



Per informar-vos de totes les activitats que s'han organitzat per a FESTAllibre a Ontinyent podeu visitar la pàgina oficial de l'esdeveniment.

http://festallibre.com/index.php?lang=val

Anirem informant-vos dels escriptors que participen en FESTAllibre i que podran signar-vos els seus llibres. I també del recital poètic dels "6ESTELS", dissabte 20 d'abril a les 20h.

https://www.facebook.com/events/151189908383949/




dissabte, 13 d’abril de 2013

la libèl·lula vola a Ràdio Pego

Paraules En Silenci     MÚSICA I POESIA

Ací teniu l'enllaç del dinové "Paraules en silenci" per si voleu escoltar-lo ara i no ho vau poder fer en directe. En aquella ocasió, vam estar acompanyats pel poemari 

"Poemes de la nina libèl·lula" de Miquel Català .

http://paraules-en-silenci.blogspot.com.es/2013/04/dinove-programa-dimarts-12-de-marc-de.html

Moltíssimes gràcies, Manel Arcos, i una forta abraçada !!!!



dissabte, 6 d’abril de 2013

nina acrobàtica


NINA ACROBÀTICA


mandarina agafa un núvol
el mira com una nina
recomença el joc letal

la mar brama
de tant en tant
amb la força d'un volcà
dins les entranyes

nina acrobàtica
salta a l'espai

pur desig
tremolor de mel
la tendresa que en mi habita

la mar està en calma


Miquel Català

De "Poemes de la nina mandarina"




dijous, 4 d’abril de 2013

recital a Castelló


la NINA LIBÈL·LULA volarà a Castelló de la Plana

divendres, 19 d'abril


dimecres, 3 d’abril de 2013

Miquel recita dos dels seus poemes


recital Poemes de la nina libèl·lula. Miquel Català

25 gener 2013



Miquel recita els poemes 

LA MEUA VIDA INTERIOR / L'HOME MÉS TRIST DE LA TERRA 

https://www.youtube.com/watch?v=nl0pVGowyZ8





dimarts, 2 d’abril de 2013

Kike Marin recita DOLÇA AURORA / EMMUDIR


recital Poemes de la nina libèl·lula. Miquel Català

25 gener 2013





Kike Marin recita els poemes DOLÇA AURORA / EMMUDIR 


https://www.youtube.com/watch?v=GBidCObiLyQ