pròxims recitals a Barcelona i Canet de Mar

Xelo Llopis i Miquel Català 

divendres, 12 de juliol, a Barcelona 

dissabte, 13 de juliol, a Canet de Mar

la nina libèl·lula vola per l'Argentina

em comunica el poeta oriolà Manuel García Pérez:

Miquel, tengo una sorpresa para ti. Poemes de la ni.na libélula en Argentina. Mi reseña ha sido publicada en Milinviernos, revista argentina con la que colaboro y de gran difusión. Un abrazo y compártelo por favor.

http://milinviernos.com/2013/06/28/poemes-de-la-nina-libel-lula-de-miquel-catala/

Moltíssimes gràcies, Manuel, la libèl·lula viatgera a l'altra part del món !!!!
El meu petit món és tan petit !!

recital a Ciutadella, MENORCA

Breu crònica de la presentació i recital de “Poemes de la nina libèl·lula” a Ciutadella

Menorca, dissabte, 22 de juny de 2013

Més de quaranta persones acudiren el passat dissabte al local cultural de Ciutadella antiga, al carrer de santa Clara, a l'antiga església de sant Josep.

Començà l'acte a les 12:30 del migdia, en un ambient que respirava espera de la festa grossa de sant Joan. Exercí d'amfitrió en Vicent Garcia Taltavull, músic i veí de Ciutadella, responsable de la visita del poeta en aquesta illa.

Tot seguit intervingué com a presentador de la part literària el periodista i escriptor Bep Joan Casasnovas, també veí de Ciutadella, qui, entre altres coses destacà els lligams de llengua i cultura entre totes les terres de llengua catalana, i la funció que acompleix la poesia de refermar aquests lligams. Després comentà algunes de les característiques de l'obra de Català, tot centrant-se en les tres parts en què està dividit el poemari. (v. entrada anterior)

A continuació intervingué el propi autor, breument, per expressar agraïment al públic assistent i fer algunes cites d'escriptors valencians de la talla d'en Martí Domínguez i en Manuel Sanchis Guarner, en la línia de la necessitat de conservar i mantenir ben viu el nostre patrimoni lingüístic i literari.

Començà el recital amb la rapsoda més petita, na Clàudia, “sa fieta” dels nostres amics amfitrions, qui recità el poema “El meu petit món”, amb la naturalitat i tendresa que solament tenen les nines petites.

La segona intervenció a càrrec d'en Vicent Garcia Taltavull, amic menorquí i responsable del recital i tots els preparatius, qui recità els poemes “Nit oceànica” i “Dolça aurora”.

La tercera rapsoda fou na Maria Àngels Pons Pons, amiga ciutadallenca, amb els poemes “Pols de lletres” i “Amor lingüístic”.

El quart rapsode fou el propi presentador, també poeta, veí de Ciutadella, en Bep Joan Casasnovas Mascaró, a càrrec dels poemes que ell mateix escollí, “Illa del desig” i “M'agrada passejar amb tu”.

La cinquena veu en recitar, na Maria Villalba Colomer, valenciana vinguda a festes de sant Joan i amiga personal de l'autor, amb els poemes “Colom del paradís” i “Nina libèl·lula”.

En acabant fou el propi autor, Miquel Català, qui tancà el recital, amb “Nàufrag”, dedicat a Maria del Mar Bonet, “Foc i aigua marina”, “L'home més covard de la terra” i un poema adaptat, “Tinc una nina a Menorca”, versió d'un poema dedicat a Vicent Andrés Estellés, amb una referència clara a uns versos seus del poemari Antibes: “totes les illes de la mar, s'agafen de la mà” i canten a Menorca.

Entre el públic assistent, cal destacar la presència del poeta d'Alaior, en Pere Gomila, i el poeta de Ciutadella, en Joan López Casasnovas. També és de destacar la presència del Fabioler major de ses festes de sant Joan, en Sebastià Salort Bagur.

amb el poeta en Pere Gomila

En acabar el recital, mentre l'autor dedicava exemplars del poemari, el públic pugué fer petar sa xerrada i degustar sa llimonada i unes pastes.

Ciutadella, Menorca, 22 de juny de 2013

*Agraïm les imatges d'en Silver, del "Centre d'imatge digital" Hernando, de Ciutadella, al carrer Ses Voltes, 21.

Presentació de "Poemes de la nina libèl·lula" a Ciutadella

dissabte 22 de juny de 2013

Presentació de "Poemes de la nina libèl·lula" a Ciutadella

Bep Joan Casasnovas Mascaró

Bon dia amics i amigues.

Avui, a les portes d’encetar un nou esclat de la Festa de Sant Joan a Ciutadella, presentam aquest poemari de Miquel Català, el nom del qual és el segell personal amb el que signa la seua creació poètica l’amic Miquel Llàtzer (Algemesí, 1961), professor, filòleg i poeta valencià.

Presentam, amb la seua grata presència, aquí a Menorca, el llibre “Poemes de la nina libèl·lula”, un aplec que té una molt bona acollida pels pobles i ciutats on és presentat arreu dels diversos indrets de la geografia de parla catalana. I és per açò que li hem d’agrair que s’hagi esforçat per fer-lo arribar aquí, a la nostra illa, perquè a més de ser un plaer, la seua voluntat referma els lligams existents entre territoris físicament distants, però que mantenen -i mai ho hauríem d’oblidar- la mateixa pertinença cultural, forjada per una llengua comuna que ens uneix i ens fa llucar, dia a dia, com un gest de resistència davant les accions dels qui ens voldrien fer desaparèixer com a poble. I és la poesia un dels gèneres que identifica la pertinença. Què en seria dels pobles i llurs cultures sense els seus poetes?

“Poemes de la nina lebèl·lula” és un llibret que vos arribarà lent com un lleuger oratjol que vos acaricia. Fins i tot, en la concentrada i silenciosa lectura, vos acompanyarà, suau, una música de fons que fa dringar els seus versos.

El llibre conté tres parts. En la primera, “De somnis i desitjos”, l’autor enllaça poesia com un fet oníric, i amb el somni cerca el fet real i viu. És evident que Miquel Català levita sobre aquesta poesia, s’hi mou suspès. Ell mateix forma part d’un conjunt que se sobreposa a l’erosió del temps:

“L’amor / sempre / perdura / i sura / per damunt / de tot”

I ho fa des de les imatges que capta en el seu vol assossegat:

“avui

 les basses d’arròs

eren daurades”

(...)

Ocre lluent

olor a cendra”

Són desitjos d’enaltir la vida i enfortir la paraula, de comptar amb una despensa literària, d’un rebost per a la creació literària que l’ha de fer viure alhora:

“Tinc un calaix ple de lletres

un cabàs ple de remitjos

un caixó de pensaments

i una illa de desitjos”

... ens diu el poeta.

I és que en el llibre que ara presentam, trobam un autor conformat amb allò que té proper, a les mans, a l’abast de la mirada. Ens parla d’un espai simple on sempre hi troba un mar i una flor i una lluna, i en el que, sovint, disposa d’un “núvol blanc”  per convertir el firmament en un calidoscopi d’imatges i sensacions; que fa del seu “món petit” el seu univers infinit. Un món de fàula on també s’hi passegen Peter Pan i Campeneta, com a testiomonis fidels de la seua fantasia literària que cerca la veritat.

En el seus “Somnis i desitjos” hi ha un nina, una al·lota, un amor, perquè la poesia no pot defugir del gènere femení. I sí bé creu tenir un “jardí de somnis” o una “pluja d’estels”, també té clar que...

“la teua absència

 és un gran desert”

reclamant així, i de forma constant, la seua presència:

“Clou les palpebres

alena el blau immens de la mar

murmura un nom

obre els llavis”

Crec que tot açò ho resumeix molt bé el poema “Nit oceànica”.

A la segona part, “L’home de la terra”, Miquel Català es despulla, sincer amb quatre poemes. Quatre circumstàncies que creen l’estat poètic de l’autor: tristesa, felicitat, covardia i tranquil·litat. El nexe en totes elles és el fil amorós. Aquest amor que ho condiciona tot i que mostra la naturalesa de sentiments. Perquè en la tristesa o la felicitat s’hi troba el sentir poètic; perquè l’home no pot esdevenir ésser sentimental si no pateix de tristesa o de felicitat. L’una sense l’altra no existeixen:

“i trobe la calma

quan te’m fas present”

Però també podria ser:

“... l’home

més trist del món

si tu no estàs”

“Per covardia

no t’he dit que t’estime

solament abraça’m

fes-me oblidar aquest món”

 ... escriu el poeta arrecerat en els temors del patiment, de la pèrdua, del buit; allunyat de tactes i presències. Però també sap, com deia el poeta Antonio Gala, que “la felicitat és adonar-se’n que res és massa important”.

I la vida calmada li vindrà en aconseguir ser “L’home més tranquil de món”. Paradigme de l’estabilitat reflexiva i complaent; conscient que la presència estimada relaxa:

“tot ho pense

assegut

al jardí del temps”

És la tranquil·litat que ens farà feliços si som capaços de valorar allò viscut en la seva justa mesura, sense obsessions. “Arribarà un dia que els nostres records seran la nostra riquesa”, va escriure Paul Géraldy.

La tercera i última part, “De l’amor i del temps” Miquel Català comença amb una referència a la poesia social i gosa aixecar la paraula contra ordres morals pretèrits establerts pels poderosos, que es perllonguen i perduren i “que campen impunes / en la nit tant llarga”. Al mateix temps, i des de l’esperança (“és l’hora (...) d’eixir de la boira”, diu) contraposa, evoca i reinvindica l’amor diàfan, transparent, desplegat amb la naturalitat més viva. I ho fa sota l’influx de revolucionari pacífic i pacifista, talment aquell cantant que pregonà sempre per la pau, del qual encapçala un dels seus poemes:

“Oh Lennon!

quanta raó tenies

ens amaguem

per fer l’amor”

La “nina libèl·lula” de Miquel Català traspua, en aquest darrer apartat del poemari, tots els vessant del seu ésser i amalgama tot allò que porta a dintre; des de la visió modelada del paisatge fins a retre homenatge a la seua dedicació lingüística, tant en la seva vocació de docent, com en la d’amant de la seua convençuda pertinença:

“has sembrat en mi

tots els colors

del capvespre”

Amor a la llengua, a la terra, al paisatge, a la dignitat, a la utopia i a la lluita justa. La mirada romàntica i filantròpica del món li brollen en forma de passió poètica. Perquè com bé sabreu, en poesia tot és possible. I ell ho sap. I així ho escriu.

En un recorregut lleuger d’ales, a Miquel Català li somriuen nimfes i sirenes entre boscos de lluna i perfums encisadors. És un viatge del temps que entra i surt del creador, un temps gairebé insignificant, perquè aquí és només testimoni de versos d’encanteri:

“per art de màgia

fes-te real

nina evanescent

visió meravellosa

alça el vol

petita nina libèl·lula

fes-li una abraçada

al nigul de cotó dolç”

En definitiva, és la força transformadora de la poesia que avui vos presentam, l’aplec d’un llibret on ragen poemes curts, però suggerents, amb un llenguatge planer i volàtil, però amb missatges que ens podem fer ben nostres. Un doll de versos lliures, amb alguna excepció, on també hi trobarem el metre i la rima.

I bé, no em vull estendre més, tot i que encara ens quedarien coses per comentar d’aquest llibre de“Poemes de la nina libèl·lula”. Pens que correspon donar ja la paraula a en Miquel perquè segur que té més coses a dir-vos i segur que molt millors que les que, modestament, vos ha dit un servidor.

Gràcies Miquel per ser aquí i per portar la teua poesia a la nostra illa.

Ciutadella de Menorca, 22 juny 2013

recita Mari Rosa Diranzo

Mari Rosa Diranzo recita "Poemes de la nina libèl·lula"

Catadau, 25 d'abril de 2013

https://www.youtube.com/watch?v=H-CbTv1nvAE

Vicent Climent recita

recital Catadau, 25 d'abril de 2013

Poemes de la nina libèl·lula

https://www.youtube.com/watch?v=ZQkMxfUumwU

recital a Ciutadella, Menorca

Xelo Llopis em presenta a Almussafes

Xelo Llopis presenta “Poemes de la nina libèl·lula”,

de Miquel Català, a Almussafes

Bona vesprada a tots i totes.... gràcies per la vostra companyia

No voldria estendre'm massa, ací i ara el protagonista indiscutible és Miquel i la seua encisadora poesia.

ANTONIO SKARMETA escriptor xilè va dir “La poesia no és de qui l'escriu, sinó de qui la necessita” i pel que veig almenys als que estem ací se'ns fa necessària.

Pels que no sabíem de la seua existència, Miquel va irrompre en les nostres vides a través de la xarxa, a mi en particular, em va arribar en la seua etapa més reivindicativa i critica al model de societat actual, … sempre amb el puny en alt i ple missatges fortament carregats, des de la seua vessant més lluitadora, … de tant en tant, però, el puny es tornava mà, però no una mà qualsevol, una mà càlida i dolça, que volia compartir amb tots nosaltres un bocinet de tendresa vestida de poesia, primer era la d'uns altres, a poc a poc, al final de cada poema apareixia el seu nom (l'artístic), així …. quasi a diari, de manera que ens ha mal acostumat, perquè llegir la poesia de Miquel, és una de les millors addiccions que un pot tenir.

Cada poema de Miquel és un pessic als sentits, ens sacseja l'ànima i d’una manera subtil , ens convida al somni, i també a la reflexió.

Res li és aliè i, vers a vers, com puntes de coixí, va teixint una teranyina de la que no volem alliberar-nos.

La poesia d'aquest home ben arrelat a la seua terra, i als moments que per generació li ha tocat viure , ens fa viatjar per l'extensa geografia dels sentiments, de nord a sud: de la por al plaer, d'est a oest, des l'estima a la ràbia, passant pel desig i els somnis.

 Amb els seus versos , gaudim de l'aventura de l'exaltació dels sentits i sovint ens trobem amb el redós de la nostra intimitat.

 La imaginació de Miquel, com la seua nina libèl·lula, té ales i vola tan alt com pot, entre núvols de cotó, blancs o rojos, pel cel serè d'un capvespre plàcid de mar o de muntanya, però sobretot sap capbussar-se en el cor del seu món interior, i com ell diu … "el centra i desconcentra", i és ací, en el seu  inabastable món interior, on s'adquireixen els matisos més vius i l’esclat més intens , on les paraules deliciosament enfilades s'assemblen a una partitura musical.

En llegir els seus versos i conèixer-lo una poc com a persona, amb certa modèstia , m'atreviria a dir que Miquel és un lúcid sensual, que intenta i a més arriba a aconseguir-ho , lligar els instants que conformen cada moment viscut, o somiat, conscient com és de la qualitat efímera de tots els plaers.

Lluny de les disfresses, amb cada vers es desfà d'una peça de roba, deixant al descobert la seua ànima, per descobrir-nos  el seu món interior, rodó, gran o petit , les debilitats, les pors, l'implacabe pas del temps, amb els seus hiverns, primaveres, estius… i el seu ésser més íntim, reflexiu i potser més pausat, però no  quiet,  de la tardor, que és plena de llum i colors, però sobretot de vida.

Encara que ell si en sap més, els seus versos, com els d'aquella bellíssima cançó, són …."senzills i tendres"…. vénen embolicats com per a regal i farcits de simbolismes. És fàcil trobar als seus versos cercles, mons rodons, petits o grans, somnis, naufragis, atzars, fades, sirenes, palmeres i algun tango…. gotes de mar o de pluja.

Si la seua poesia tinguera olor o gust, podriem percebre la salabror del mar i l'aroma de romaní i timonet. Sens dubte, els paisatges que l'han acompanyat són ben presents en el poemari.

En el poema “GOTA DE MAR” apareixen alguns d'aquests simbolismes esmentats:

GOTA DE MAR

viatger errant

impenitent caminant

nàufrag oníric

entre la pluja d'estels i l'oceà

entre planetes redons

em segueix un rastre

de formes sinuoses

cercles de llum

que petit i que gran és el meu món

nina del somriure

i tu ets, vida meua

per atzar

la meua salvació

quin vent més fresc

em porta flaires

de timonet i romaní

i una gota de mar

Altres vegades es descorda poc a poc, amb molta subtilesa fins a quedar nu, posant al descobert la seua esencia, aquella que roman intacta, com mostra als seus poemes evocant la infantesa.

La poesia de Miquel Català, ve sense prospecte, però és com alguns medicaments, té efectes secundaris, …. mai et deixa indiferent.

No us sorprengueu si, en obrir el poemari que ara presentem per qualsevol de les seues pàgines, escolteu algun so, ja us he dit abans que aquests versos tenen alada la musicalitat, i és posible escoltar els batecs del seu autor, que ha posat el sentiment més tendre en cada vers, perquè ens arribe en forma de carícia.

A aquesta Nina que ens té corpresos li desitge llarga vida  com a font d'inspiració del seu autor, ja que per a tots nosaltres és un goig per als sentits llegir els versos que d'ella brollen.

Moltes gràcies i enhorabona, Miquel !!

Almussafes, 14 de juny de 2013

Trini Polo recita 1

Trini Polo recita (1)

Poemes de la nina libèl·lula

recital Catadau, 25 d'abril de 2013
https://www.youtube.com/watch?v=FpBkMd3PsEI

div. 14 de juny, recital a ALMUSSAFES

CALENDARI DE RECITALS

CALENDARI DE PRÒXIMS RECITALS de

Les pròximes setmanes venen carregades d'esdeveniments al calendari poètic. És per això que vull fer-vos un petit calendari perquè sapiau on em podreu trobar. Alguns recitals són en solitari, i altres en grup o amb una altra persona.


-DISSABTE, 8 de juny, a Carcaixent, Festival de poesia INV3RS, amb altres 9 poetes.
-DIVENDRES, 14 de juny, a ALMUSSAFES
-DISSABTE, 22 de juny, a CIUTADELLA, MENORCA
-DIVENDRES, 12 de juliol, a BARCELONA, junt a Xelo Llopis
-DISSABTE, 13 de juliol, a CANET DE MAR, junt a Xelo Llopis 


Si punxeu damunt dels cartells els podreu veure amb detall !!

DISSABTE, 8 de juny, a Carcaixent, Festival de poesia INV3RS

DIVENDRES, 14 de juny, a ALMUSSAFES

DISSABTE, 22 de juny, a CIUTADELLA, MENORCA

DIVENDRES, 12 de juliol, a BARCELONA, junt a Xelo Llopis

DISSABTE, 13 de juny, a CANET DE MAR, junt a Xelo Llopis

Vos esperem !!!!

Joan Pau Cimarro presenta a Alacant

Presentació de Poemes de la nina libèl.lula, de Miquel Català.

Seu d’Intersindical Valenciana. Alacant 31 de Maig 2013.

Joan Pau Cimarro.

Els poemes de Miquel Català, alter ego del company i amic Miquel Llàtzer, són com

petits tresors que donem llum a una nit fosca. Llegir-los, acuradament, a espai, amb la

tranquilitat d’una nit de finals de primavera estant, és com escampar al si de la ment

paraules en forma d’estels.

El llibre de Poemes de la nina libèlul.la conté tres parts. Una primera part amb vint-i-

cinc poemes amb el nom de Somnis i desitjos on ambdós elements mantenen un impuls

personal amb el batec dels records onírics. Una segona part, L’Home de la terra, on el

caràcter del poeta va dibuixant-se amb el paisatge de les emocions: Tristesa, felicitat,

covardia, tranquilitat. I finalment, una tercera part amb el títol de L’Amor i el temps.

En aquesta última part els versos transpiren un enyor d’escenaris emotius, escenaris

amb una bona disposició d’impuls reflexiu. Aquest impuls ens acosta al mig d’una

vida interior de paraules certes. Què poden simbolitzar aquestes paraules clau?

Aquestes paraules tenen un color ben especial. Un color tan difícil de trobar en la

realitat física com el de les ales d’una libèlu.la.

Però quins somnis poden transportar una libèl.lula? Aquesta nina libèlu.la és lliure de

cantar amb la força dels somnis paraules que apareixen a la poesía de Miquel com

cabells, nit, pluja, lluna, mar, estels, oceà, bosc…Aquests esdeveniments interns que

són els somnis, sumats a la imaginació, formen la materia primera de la poesia. I

aquestes paraules formen part dels somnis de tot ésser humà. Cal recordar, amb CARL.

JUNG, que l’inconscient humà crea símbols que tenen capacitat d’unir-se de forma

conscient. Al rememorar-los en la poesia es reactiva aquest vincle dels somnis amb el

conscient.

Aquestes imatges poderoses transmeses pels somnis ens donen protecció front als forats

de l’ànima.(JUNG) I formen associacions lliures quasi de forma instintiva com, a tall

d’exemple: de cabells naix un riu, de la paraula nit és precís que puguen nàixer els

somnis, de pluja que realitza una purificació, la mar nutrícia de líquid amniòtic, o

l’eixida del bosc com a renaixement, l’ombra com allò amagat al nostre interior, la rosa,

com la totalitat d’alló real i finalment bosc com a vida interior.

Ens hem deixat oceà per aprofundir un poc. Segons CIRLOT, que al seu diccionari de

símbols on oblida, per cert, libèl.lula, oceà expressa dinamisme, la transició d’allò

estable sòlid cap a allò aeri gasós. En el poema nit oceánica Miquel juga, i no és

casualitat, amb l’element aquós inmens, que segons ZIMMER és en expansió, expansió

que es somia a ell mateix i dorm la seua propia realitat. L’Oceà conté el contrari, l’illa,

a més de ser creador de monstres abisals i éssers mig humans, com les sirenes. L’Oceà

també representa l’inconscient col.lectiu i és d’on neix el sol que s’oposa a lluna.

I què dir de la lluna dels poetes? Sense la lluna pot ser no existiria la poesia, per

influencia física i per persistencia en la pell i en la memòria. Segons CIRLOT la

llavor de l’aigua és la lluna i expressa atracció, imaginació, reflexos, misteri,

magnetisme, incertesa…A Lluna de cap d’any es desitja una sirena, per cert i a

Absència les paraules Lluna i flor d’aurora obren i tanquen respectivament el poema

convenint la utililitat de la Lluna com a orientació temporal mentres a Serenitat és

feta servir de brúixola, orientació física.

A més a més aquestes formes simbòliques cabells, nit, pluja, lluna, mar, estels, oceà,

bosc, tot i unint la part afectiva amb la cognitiva, les emocions amb el coneixement,

tenen també un vincle intern amb les tradicions culturals expressades de forma paralel·la

amb les nostres experiències vitals. Aquesta conexió, segons JUNG, tindria un carácter

d’universalitat, en existir punts comuns en totes les cultures humanes.

El filòsof Walter Benjamin va assenyalar a Programa d’un teatre infantil proletari que

“allò veritablement revolucionari és el senyal secret de l’avenir expressat en el gest

de la infància”. 

La nina libèl.lula de Miquel Català pot expressar esperança en el desig

d’un impuls de canvi. Ací els esperits de la natura espenten vents de canvi amb una

libèlul.la veloç amb disposició de guiar-nos entre els mons onírics: entre itineraris que

asserenen amb la lluna (Serenitat), les ales invisibles que conservem de petits (Volava),

el temps que transita cap a les coses importants amb figures d’estels (Nit oceánica), la

falsa moral que ens espenta a amagar-nos a fer l’amor (Oh Lennon!), la petita libèl.lula

que guaita el paisatge del pensament, bosc amorós.(Nina libèl.lula)

Joan Pau Cimarro, Alacant 31 de maig de 2013.

apunt d'Alacant

amb els companys de la Intersindical

Breu apunt de la presentació i recital a Alacant de

POEMES DE LA NINA LIBÈL·LULA

de Miquel Català

Al voltant de vint persones han assistit divendres, 31 de maig de 2013, a l'acte de presentació del poemari de l'autor riberenc d'Algemesí, i al posterior recital de poesia, celebrat a la seu de la Intersindical Valenciana a Alacant.

Obrí la sessió el company professor i filòsof Joan Pau Cimarro, qui oficià de presentador, tot fent una magnífica anàlisi, des del punt de vista filosòfic, d'alguns fragments i figures de l'obra de Miquel Català.

A continuació intervingué el propi autor, qui recordà alguns aspectes significatius del poemari.

Joanjo, Esperanza, Joan Pau, Carmen i Miquel

Tot seguit començà el recital, a càrrec del mateix Joan Pau Cimarro, qui llegí els poemes Un núvol entre mans, Absència, Dolça aurora i La lluna sina.

Després l'escriptora i també poetessa Carmen Abadia, qui recità els poemes Illa del desig, Nit oceànica, Colom del paradís i Amor lingüístic.

Tancà el recital el propi autor, amb els poemes Desig de benvolença, L'home més tranquil de la terra, Capvespre a la mar, Dona onírica i Per pur atzar.

Per últim, l'autor signà i dedicà exemplars als assistents.

                                                                                            Alacant, 1 de juny de 2013