RECITAL A DÉNIA
Presentació
de Poemes de la nina libèl·lula,
de Miquel Català
Rafael Cuesta Garcia, filòsof
Gregori
Samsa es transformà en un monstruós insecte. La
història de la literatura, de tant en tant, ens obsequia amb una
meravellosa metamorfosi. Miquel Llàtzer un bon dia ha esdevingut en
Miquel Català. Des d'aleshores Miquel és una persona més sàvia.
Sí, més sàvia. Perquè tots sabem que la poesia és una
forma de coneixement. Potser no siga tan precís, tant exacte, tan
rentable, tant contrastable o, fins i tot, amb tanta aplicació
tecnològica com altres tipus de coneixement. Però és dels més
ùtils i, per descomptat, el més preciós i el més envejable.
Sí,
amigues i amics. Jo, al Llàtzer l'he estimat i admirat. Al Català
l'enveje. No sé si vosaltres en teniu enveja dels poetes. Jo sí en
tinc, molta, i des de sempre. Els enveje perquè, amb l’exclusiva
eina de les paraules i amb l’art, en apariència senzill, de
triar-les, juntar-les, forçar o inventar el seus significats, són
capaços d’enfrontar el lector amb una realitat emocionant,
commovedora que produeix plaer per als sentits i per a la ment. El
Català ha aprofitat totes les lletres que el Llàtzer ha anat
emmagatzenant al calaix al llarg de molts anys i ara tan sols ha
d'anar traent-les per donar forma a tants desitjos, tants records,
tants somnis, tantes presències i tantes absències.
Aixó
és el que saben fer els poetes, és el seu privilegi. En la Nina
Libèl·lula el poeta va buscant i recordant l'amor i fa circular un
tren en el que monta el temps passat, el temps detingut, el temps que
inexorablement se'n va i el temps que sempre torna. És el tren en el
qual circula la vida on el poeta construeix el seu petit món i pot
ser trist, pot ser feliç, pot ser covard o pot ser tranquil però
sempre l'home més humà de la terra. Aquesta és la saviesa del
poeta. Veritat que és envejable?
Però
hi han molts tipus de poesia i de poetes. La de Miquel Català ja ha
estat analitzada i valorada per gent experta. Jo només puc dir que
la poesia de La Nina Libèl·lula em sembla feta per a l'oïda; que
destaca per la seua sonoritat, el seu ritme, la seua musicalitat, la
seua polifonia. És poesia per a ser dita en veu alta, per a jugar
amb les inflexions de la veu, per a cantar-la. I crec que el savi
Català encerta en convertir les seues presentacions per tot arreu
del món en un festival per a gaudir la poesia escoltant-la,
recitant-la o cantant-la. I avui veureu com aquest acte també serà
una festa.
Però
tornem un instant al Català i les seues motivacions. Ja hem dit que
fa poesia per a ser més savi. Malgrat tot, jo vull aventurar, i
sense cap prova, un'altra finalitat en el quefer poètic del Miquel
Català. Jo gose dir que escriu poemes per a seduir. Personalment el
Miquel és un seductor, busca atraure cap a si els altres i els
ofereix contacte, complicitat, carícies, abraçades. Com a poeta
també ho fa, busca seduir el lector i ofereix el plaer de la
tendresa, del calor humà:
hi
ha abraçades
que
tenen l'agradable
sabor
de la glòria 65
I
mireu el que ofereix al poema Foc i agua marina:
riu d'estels
cau de llunes
pessigolles rialleres
tones i tones de
tendresa
estima inacabable
palmeres de colors
cos de melodies
acords blaus
foc i agua marina
Escriu
per captivar qui llig, qui escolta el poema, a eixe món d'imatges,
sons i emocions que és la Nina Libèl·lula. El poeta és un
seductor i el lector no pot sostraure’s als seus encants, no pot
resistir-se si no fa com Odiseu als seus companys del vaixell per no
deixar-se conduir pel cant de les sirenes, Si teniu els oïts oberts,
atents, voldreu, com deia el vers de Cavafis referit a Ítaca, que
el viatge a la Nina Libèl·lula siga ben llarg, que mai no acabe.
En
aquest afany seductor el poeta ha trobat un aliat immillorable en les
xarxes socials. La cibernètica és el seu còmplice. La nina
libèl.lula ha volat fa temps a la Marina Alta i en té un bon grapat
de persones seduïdes. I el poeta, el seductor, per mantenir viva la
seducció, ja els anuncia un nou llibre.
Deixeu-vos
seduir i gaudiu la poesia
Dénia,
15 de novembre 2013
