recital a Benetússer, 31 maig

No cal que diga que esteu totes i tots convidats !!

Recital a BENETÚSSER

dissabte 31 de maig

Vinaròs, capital de la poesia

dissabte 24 de maig de 2014

aquest dissabte participaré en un recital poètic a Vinaròs, amb germanes i germans de tots els territoris de llengua catalana/valenciana

Presentació de M Rosa Diranzo a Catadau

Presentació a Catadau

POEMES DE LA NINA MANDARINA - Miquel Català

Mª Rosa Diranzo, 15 d'abril de 2014

Com fa un any, per a mi és un orgull i una gran alegria acompanyar Miquel en la presentació del seu nou llibre “Poemes de la nina mandarina”. Es tot un privilegi fer classes de valencià i ser companya d’un poeta com ell. La poesia es duu a l’ànima i també escrita a la cara, no teniu més que mirar-lo bé, i veureu bonhomia, tendresa i un aire com d’estar als núvols. Ser poeta és interpretar la vida i el món en clau de bellesa.

Vaig llegir un dia una frase de José Luis Sampedro que deia: “l’únic motiu per a continuar escrivint és no poder deixar-ho”. Doncs bé, això li passa al nostre company, per a ell és una necessitat expressar la poesia que duu a l’ànima. Però Miquel no és solament un poeta, és un pintor i un músic, els seus poemes són petits quadres acolorits i sensuals, plens de vida, de perfums i de música.

Com que jo no sóc una experta en crítica literària, em disculpareu si tire mà de la magnífica ressenya que ha redactat sobre l’obra de Miquel, l’escriptor i periodista Manel Alonso: no és el pròleg del llibre, que tots podeu llegir, aquesta ressenya està publicada al blog de Miquel “Lletres en xarxa”:

“El poeta de la Ribera Miquel Català encetava, ara fa dos anys, la seua carrera literària amb un llibre, Poemes de la nina libèl·lula, en el qual havia creat una maquinària literària capaç de retornar-lo a la infantesa i assaborir-la a través dels sentits. Ara ens presenta el seu segon llibre, Poemes de la nina Mandarina, en què ens retorna a aquest temps, però ho fa incidint més en un tu femení que representa la justificació del seu viure. Si en el primer volum recollia poemes escrits durant diferents etapes de la seua vida que acabaren conformant un conjunt mitjançant un fil conductor, en aquesta ocasió els poemes són més recents i la intenció del poeta més clara.

El llibre està dividit en tres parts; les dues primeres, “Dies blaus” i “Cara de nina”, amb vint-i-un poemes cadascun, formen el cos del llibre, i el tanca com una petita cua “Vermells”, amb només sis poemes.

Dies blaus s’inicia amb dos brindis que són per una banda, dues declaracions i per una altra dues definicions del jo del poeta respecte a un tu femení, sobre el qual es crea, es justifica el viure i es recrea. Aquesta relació amb eixa alteritat triada marca la primera part de l’obra, però també tot el poemari.

Els poemes que conformen la segona part, “Cara de nina”, són més rítmics, més directes i clars i en ells l’autor retrata l’estimada de diverses maneres, ella és pluja d’abril, capvespre rosa, llum autumnal, perfum de romaní... Ella és presència fins i tot en l’absència. El desig del poeta envers ella és un desig de felicitat compartida, la recerca conjunta d’una felicitat que li dóna sentit a la seua vida. L’esguard del poeta és fonamental en tot el poemari, a través de la seua mirada enamorada recull imatges que després li serviran com a matèria primera per a construir un paisatge on començaran a gaudir els altres sentits i en el qual ella serà habitant, geografia i paradís. En el llibre trobem diversos homenatges, com ara a Vicent Andrés Estellés i la seua “Rosa de paper” i a Jordi de Sant Jordi i el seu “Desert d’amics”.

En la tercera part, “Vermells” l’autor incidix en el desig, en la passió per la nina mandarina, una nina que és illa, mar, pluja i el suc de la qual és mar.

La construcció dels poemes, de vegades en versos lliures, de vegades en versos rimats, està directament emparentada amb la cançó infantil. Ara, hi haurà lector que potser pensarà d’una manera ingènua que les cançons infantils i fins i tot les rondalles, són simples i innocents, però que poc en sap aquest lector! Ocultes entres els versos hi ha mines que en esclatar, ens duen a pensar en la sensualitat que impregna els sentiments del poeta.

El món dels somnis, de la fantasia, així com l’aparició d’algun personatge del cinema i la creació de figures com “la cambrera contrabandista” o la mateixa “nina mandarina” emparenten els poemes amb el surrealisme i el pop-art.

Si llegiu el magnífic i complet pròleg de Josep Manel Esteve, trobareu una anàlisi fins la molla de l’os de cadascun dels poemes que us servirà de guia per a entendre un poemari aparentment senzill però que no ho és.”

Fins ací la ressenya de Manel Alonso. A mi només em resta dir-vos que, personalment, li agraïsc a Miquel precisament eixa senzillesa, siga aparent o no. Per a mi, la poesia està per gaudir-la, assaborir-la i no calfar-se el cap per a comprendre-la. També li agraïsc a Miquel el respecte i la tendresa amb què tracta la figura femenina. Em fa pensar en el cantant belga, Jacques Brel, per al qual la dona també tenia una importància capital. Però així com Brel viu obsessionat per la dona i la pinta sovint com un ésser despietat que li complica la vida, per a Miquel les dones som la Terra Promesa de llet i de mel, som la nina mandarina. Quasi res!

Vaig veure fa poc la pel·lícula “Vivir es fàcil con los ojos cerrados” de David Trueba, en ella el professor protagonista, els diu als seus amiguets adolescents, que cada nit, abans de dormir-se necessita llegir un poema, per a espolsar-se la brutícia del dia, per a dutxar-se l’ànima, diu ell. Naturalment, per aconseguir això no serveix qualsevol poesia, però eixe efecte fa la lectura dels poemes de Miquel, ens reconcilien un poc amb la vida, ens ajuden a recompondre el nostre puzle desbaratat al final del dia. 

Gràcies Miquel.