dissabte, 28 de juny de 2014

Text presentació a Dénia, per Rafael Cuesta



Text de la presentació a Dénia, per Rafael Cuesta

27 de juny de 2014




BENVINGUDA A DÉNIA, NINA MANDARINA


La ciutat de Dénia té una llarga tradició joguetera. El poeta Miquel Català torna, en pocs mesos, en aquesta ciutat, potser, perquè ell també és joguinaire. Joguinaire i juganer. Com a joguinaire, s'ha especialitzat en nines. Encara no havíem acabat de gaudir la Nina Libèl.lula i ja tenim la Nina Mandarina en dansa.


 Si, en dansa. Perquè aquells de vosaltres que estiguéreu en la benvinguda que li férem a Dénia a la nina libèl.lula recordareu que en aquell acte déiem que la poesia de Català està feta per a l'oïda; que destaca per la seua sonoritat, el seu ritme, la seua musicalitat, la seua polifonia. És poesia per a ser dita en veu alta, per a ser recitada, declamada, per a jugar amb les inflexions de la veu, per a ser cantada. Doncs bé. La nina Mandarina conserva la sonoritat, la musicalitat, el ritme, però a més a més inclou la dansa. Es tracta d'una nina acrobàtica, nina volantinera.


El Miquel tambe és juganer. Ell fa versos que, sovint, semblen cançons infantils. Les nines dels dos poemaris que ha fet també ens ho suggereixen. Els especialistes han dit que en el cas de la libèl.lula el poeta recupera la infantessa. Peró en tots dos el poeta, intencionadament, vol jugar a fer-ne cançons i ritmes infantils. Es tracta d'un joc que tan sols en apariència és fàcil. 

Consisteix en dotar els poemes d'un ritme sonor fent-ne servir tots els recursos de la creació poètica: ara l'al·literació, ara la rima, ara l'anàfora. El cas més evident del llibre és el nin non de Cançó de bresol . Explícitament és una cançó infantil. Peró a cançó infantil ens sonen molts més poemes. En Quanta solitud diu

nina de mel
nina de fel
nina del cel
nina sens vel

 Aquest ritme infantil, tan àgil, tan enganxós, tan contagiós, podria dur el lector poc atent a la conclusió que la poesia de Català és fácil, ingènua, molt sonora peró poc profunda. Si em permeteu la broma, és com si fins ara sols haguérem parlat de la música sense considerar la lletra. ¿De què ens parla la nina mandarina? ¿I què ens diu?


En el contingut del poemari l'autor també juga, peró juga ben fort. La profunditat de la seua aposta ens la suggereixen les cinc cites que precedeixen als poemes. Ens referirem només a dues d'elles.

Perquè el periple sempre va cap a l'intern de nosaltres

Salvador Jàfer

Periple suggereix un llarg i treballós viatge en el qual es passa per molts i molt diferents llocs. Com la vida humana mateixa. L'intern de nosaltres és el destí del viatge. Amb la cita de Jàfer, Català insinua que l'objectiu de la seua poesia és conéixer-se a si mateix i, per extensió, a tot ésser humà, conéixer la condició humana. Vegeu que no li falta ambició.

El mateix passa amb la següent cita:

Moriràs per amor. La vida no coneix la mort, pero la vida mata.
No hi ha ningú que ocupi el teu lloc, Isaac, ets l'home més sol de l'univers.

Joan Navarro

 Només la literalitat dels versos fica a la consideració del lector assumptes tan intensos, tan subtils com l'amor, la incompatibilitat de la vida i la mort, allò exclusiu que és cada ésser humà o la incommensurable i inevitable solitud humana.


El lector superficial no creurà que els lleugers versos de la nina mandarina parlen d'aquestes coses. Clar que ho fa i ho fa desde el principi. Al primer poema es fan tres brindis que són programátics:

brinde per la profunda solitud
de l'home nu

brinde per una absència
que m'acarona

brinde per un voler
que ens dona vida

Dic programàtics perquè al llarg del poemari es combinen la constatació i el pes de la mortifera solitud i l'efecte vivificador de l'amor, de l'estima. Cada persona és la més sola de l'univers. Peró la nina mandarina, metàfora de la persona amada, ens situa en altre vessant de la condició humana: l'amor, la amistat, les abraçades, les carícies, la tendresa.

Per tot el poemari sobrevola aquesta ambivalència de l'èsser humà: l'experiència de la més essencial solitud i la redempció per la relació amb els altres, especialment amb la persona amada. Aquesta ambivalència es dona sovint, fins i tot, dins del mateix poema per curt que siga, El mateix Quanta solitud del que ja hem parlat


nina de mel
nina de fel
nina de cel
nina sens vel
quanta solitud cap
dins d'un cor glaçat

I en Et vaig a regalar un capvespre diu

la mirada líquida
somriu, contenta
delerosa d'estima
agraïda de tendresa...

tots els dies són bons
per estimar la nina

O en Un núvol rosa

si saps que estàs viva
és perquè t'han abraçat
et sens estimada
voldries que aquests moments
fossen eterns

Així que, per molt lleugers que semblen els versos, expliciten una concepció de l'èsser humà i de la vida. Per sota del ritme hi navega una antropologia ben meditada basada en el coneixement d'un mateix i el descobriment dels altres. Es tracta d'un apasionant viatge: Una estació de solitud / tren d'un incert destí.


Cada poema és tot un programa de vida. Mireu, per exemple, A poc a poc t'aprenc : només el títol ja ho és. I en ell llegim

hostes de l'amor fugisser
fugim de la inmensa solitud
fem fora la desesperança
de l'home nu abillat d'estels

Passarem per alt si som o no som els humans hostes d'enlloc, o si fugim o no d'alguna cosa, el ben cert és que estem en aquesta vida i el poeta ens suggereix algunes formes d'estar en ella. La nina mandarina és un llibre extremadament sensual. És un cant, una exaltació, una reivindicació del plaer que produeixen els sentits. Tots els sentits i, a més a més, barrejats. Per les seues pàgines pulul.len olors, sabors, sons, colors i tota mena de superfície que es puga acariciar.


Anit cantaven els grills
potser reien
o ploraven
la brisa marina guaitava
l'entrecuix ardit El darrer blau


Hem començat parlant de Dénia i vull acabar tornant-hi. Personalment he recorregut moltes illes de la Mediterrània i Dénia, pel seu litoral, per la seua llum, per la seua vegetació, s'assembla a totes elles. És una ciutat molt insular i, per aixó, el poemes de la nina mandarina adquirexen significació especial si són llegits aquí. L'illa apareix en molts poemes. A mes de la cárrega sensual que l'illa té en tots ells, l' illa és una expressiva metàfora de les aspiracions, dels desitjos, dels somnis. De les il.lusions humanes. Tots busquem una Ítaca on arribar o a la qual tornar.

soc el teu amant
soc la teua illa

diu el primer poema del llibre. I com no pensar en Dénia quan diu

illa taronja i violeta
paradís de colors
regates profundes
coves humides

O també

redona la mar
redó el nostre amor
mirades redones
i somnis redons
en redona illa
de desig redó

cercles i més cercles

Per als grecs antics, poble molt insular, el cercle era la figura perfecta. El poeta reitera la rodonesa de coses quotidianes i la perfecció de les quals se'ns escapa. És allò més perfecte, el màxim que podem aspirar. Dénia pot convertir-se en l' illa redona en la que tot esdevé redó. Per això aquest lloc incrustat en la mar i des del qual quasi podem tocar les illes és l' escenari idoni per a donar la benvinguda a la nina mandarina.


Amigues i amics: us convide a llegir els poemes de la nina mandarina. Si pot ser en Dénia, molt millor. Us desitge a tots vosaltres que tingueu dies blaus i algun desig vermell, que trobeu l' illa on voleu arribar, que alguna persona us regale un capvespre del color que siga i que us diga recordar-te no és possible / perqè no t'oblide mai. O, al menys, que pugueu arribar a ésser captius d'uns ullets i d'una nina / qui s'apella mandarina.








dijous, 12 de juny de 2014

recital a DÉNIA, div. 27 juny 2014



RECITAL al port de DÉNIA

divendres 27 de juny, a les instal·lacions de Baleària, a la Casa de la Paraula 

POEMES DE LA NINA MANDARINA, d' Editorial Germania Comunicació



Ja sabeu, si podeu, m'encantaria poder-vos saludar !!!!



RAPSODES:

Txin Javier Ruiz
Vicent Balaguer
Dolors Alexandre
Asensi Garcia Machí
Laura Mequinenza
Mario Garcia Montalbán
Àngels Jo
Francis Sala
Carmen López
Joan Femenia
Miquel Català


Us esperem !!!!