dilluns, 30 d’octubre de 2017

Ressenya de LA LLUM DEL FAR


Ressenya de LA LLUM DEL FAR
Manel Alonso

Aquest darrer trimestre de l’any el poeta d’Algemesí Miquel Català publica en l’editorial Neopàtria d’Alzira el seu quart llibre de poesia, La llum del far. Un volum que ve a eixamplar el parèntesi que va obrir el 2015 Cavallet de mar en la trilogia conformada per Poemes de la nina libèl·lulaPoemes de la nina mandarina i un tercer que resta inèdit i sense títol.
Miquel Català fins ara havia tingut una certa predilecció a l’hora d’encapçalar els seus llibres amb títols que evoquen la infantesa com un espai per a la imaginació i la fantasia. La llum del far, sense allunyar-se en excés i al mateix temps connectant a través del medi marí amb el que l’antecedix, evoluciona cap a un altre terreny, té altres interessos ètics i estètics. És cert que Miquel Català continua mostrant-se còmode en el vers lliure, en una poesia diàfana que naix de l’observació i de l’experiència, amb un realisme de marcat tint intimista que en un moment determinat evoluciona cap a la denúncia social.
No cal ser massa espavilats per a saber que en la navegació nocturna a unes milles de la costa la llum d’un far ens guia, ens assenyala possibles esculls i evita la tragèdia del naufragi. Si en compte de navegació nocturna diem viure en hores obscures, si en compte d’esculls diem desencontres i en compte de naufragi diem fracàs, tenim les bases per a una col·lecció de poemes sobre alguns dels grans temes universals. Els poetes sempre han tingut una certa tirada per les metàfores marines i marineres. Els valencians tenim una llarga tradició en aquesta matèria, que va des d’Ausiàs March fins al castellonenc Miquel Peris i Segarra, que per cert va donar nom a un premi de poesia marinera.
De Miquel Català m’agrada la capacitat que té per alçar, amb pocs recursos, un escenari i dotar-lo d’una atmosfera concreta sobre els quals, tot seguit, situa un ésser humà que s’enfrontarà a totes les seues misèries i grandeses, a la soledat universal i a una realitat amb la qual mai no s’acaba de sentir a gust.
Miquel Català, que abans que poeta se sent lector, en aquest com en anteriors llibres ret homenatge a alguns dels autors que més l’han seduït i captivat, com ara l’esmentat Ausiàs March.

En pujar al vaixell que és aquest llibre ens trobem al timó un home madur, amb el rostre marcat per l’experiència, el qual des d’una mirada realista ens diu que a pesar dels corrents i els vents adversos hem de gaudir de cada instant de la vida, ser capaços de trobar al bell mig de la foscor una llum, una passió, un ésser estimat, que ens il·lumine en la nostra navegació i que evite que ens estavellem contra les roques del dolor, la soledat, la tristesa i la desventura.




diumenge, 15 d’octubre de 2017

Ressenya de ELS INCENDIS DE L'ÀNIMA


ELS INCENDIS DE L'ÀNIMA, de Vicent Nàcher Ferrero.

Miquel Català.

El poeta Vicent Nàcher, Algemesí (1967), va publicar fa uns mesos el seu huité poemari, Els incendis de l'ànima, a Editorial Neopàtria. Tot just ara fa dos anys que vaig ressenyar el seu poemari anterior, Les flors que creixen als marges. Encara no havia tingut temps de llegir-lo, perquè el dia que el va presentar al nostre poble, jo era a Barcelona tancant la gira de recitals del meu Cavallet de mar. Després he estat ocupat en la preparació d'un nou llibre i les tasques de començament del nou curs educatiu.

Fa poc que Vicent me'l va fer arribar i li vaig fer un tast ràpid, encuriosit, tot i que el vaig deixar a l'espera d'un perìode de calma i atenta lectura per fer una breu ressenya, tal com l'amic Vicent es mereix. Un poema em va sobtar, “Fars en la nit”, i al moment li vaig telefonar per contar-li que el llibre que aviat publicaré també parla de fars, encara que fa uns anys que el vaig escriure, i que duu per títol La llum del far, imatge potent que sempre m'ha fascinat. Feia mesos que el tenia a les mans Manel Alonso. Alegria mútua per aquesta tangent.

Vicent és agradós i tímid, i fa molts anys que mantenim una conversa intermitent i inacabada de temes filològics, docents, socials, de la vida del poble i la seua idiosincràsia, de certs personatges, i els últims anys, dels nostres llibres de poemes. Ens agrada llegir-nos i ens fitem, poèticament, de dalt a baix. La seua amabilitat el precedeix sempre , a aquest “cavaller de les causes perdudes” que, com deia sa mare, la tia Carmeta, “té la gràcia per arroves”.

Però anem al forment. Cinquanta poemes en tres parts, de les quals, les dues primeres, molt breus. Quatre i tres poemes, respectivament. El gruix del llibre a la part tercera, quaranta-tres poemes d'idèntica estructura.

La part primera pense que estableix els paràmetres del conjunt. Dos poemes incials sobre l'ofici d'escriure, un tercer sobre la condició sexual, i el quart sobre la presó de la felicitat. Temes que marquen la globalitat de l'obra. La segona part són tres poemes sobre l'amor, l'amistat, i l'anonimat. Tres perles aparentment soltes que l'autor agrupa enginyosament amb un missatge molt clar. Sembla tota una declaració d'intencions, i de quina manera li agrada viure la vida.

La tercera part té, al meu parer, un eix central vertebrador, eix que ja apareixia al llibre anterior, i sobre el que abunda en aquest llibre i diria que és la part central, l'OFICI DE POETA, al voltant del qual giren en òrbita la resta de temes o motius que l'acompanyen. Des dels records de qüestions purament mecàniques unides al fet d'escriure, com la primera màquina Olivetti i el primer ordinador, a temes de molt més d'embalum, de molta més importància, com: la declaració d'una infantesa infeliç, de les pors, dels castics; el fet de la masculinitat amb un model imposat de conducta; la realitat de la malaltia que acompanya moltes vides; l'actitud valenta del poeta de fer un clam al món front a tanta incomprensió i la brutalitat a la que et poden intentar sotmetre els teus propis congèneres. La dictadura del “sentit comú”, que deia el mestre Lluís Vicent Aracil al seu Dir la realitat, que la major part de vegades ni té sentit, ni és tan comú.

Vicent Nàcher ha alçat la veu i s'ha despullat honestament i valenta, ha pagat un alt preu, un peatge, durant massa temps, i malgrat tot, solament ens regala generositat i bondat. Ens diu molt també com valora la quotidianitat, la monotonia, com les fa seues i acaba convertint-les en poderoses eines creatives. Com honora la memòria dels morts, com estima i venera la memòria dels que ens han precedit, així com la d'aquells no tan domèstics que ens van ensenyar com estimar un poble o una pàtria, una llengua, una cultura. La dignitat dels nostres morts, la de l'espècie humana. I la metàfora de la llibertat més crua i despullada, la figura dels gitanos que “venien cantant”, una llibertat “vinguda del dol”, com la nostra, com la de tots els pobles que han patit i pateixen menyspreu i opressió, però seguiran cantant i ballant “fins a l'alba”.

Aquesta tercera i gruixuda part té molt més, però haurà de ser el lector qui s'endinse en aquesta mar, no voldria desbudellar més un llibre tan honest. Solament esmentar els petits grans homenatges que conté. Al poema “Fars en la nit”, als cantants Lou Reed, Cohen, Dylan, Joplin, Piaf i Raimon. Als poemes finals a sa germana, a qui dedica tot el llibre, a l'amic Josep Maravilla, a la Nova Muixeranga, i a la poeta Maria-Mercè Marçal.

Enhorabona, Vicent, per la teua nova creatura.


Miquel Català





dimecres, 4 d’octubre de 2017

Presentació LA LLUM DEL FAR. Guadassuar


CARTA DE CONVIT

PRESENTACIÓ DEL POEMARI “LA LLUM DEL FAR”


Benvolgudes amigues, benvolguts amics,

en desembre de 2012 publicava el meu primer llibre “Poemes de la nina libèl·lula”, en gener de 2014 el segon llibre “Poemes de la nina mandarina”, i en abril de 2015 el tercer poemari “Cavallet de mar”.

Ara em plau convidar-vos a la presentació del meu quart poemari, LA LLUM DEL FAR on farem una breu introducció per part de Manel Alonso, autor del pròleg, escriptor i director literari de la col·lecció de poesia d'Editorial Neopàtria. A continuació hi haurà recital de poemes.

L'acte serà divendres, 20 d'octubre de 2017, a la Sala Cotonera de Guadassuar, c/ Vicent Pellicer, 13.

Aquells que així ho desitgen, després es poden quedar a sopar amb nosaltres a la mateixa Sala Cotonera (prèvia reserva, fins dimarts 17, a redolinsdepluja@gmail.com). Demaneu doc. Menú a 20 euros. Menú infantil a 10 e.


Solament em resta agrair la vostra presència, espere que pugueu acompanyar-nos.


Rebeu una forta abraçada.

Miquel Català



diumenge, 1 d’octubre de 2017

Amb la mirada i el cor a Catalunya

Amb la mirada i el cor a Catalunya



ÀNIM TRANQUIL 1 oct. 2017


no hi ha espai per als nostres egos en la nostra pàtria malmesa, o remem tots ensems o serem escombrats com la cendra del bosc cremat, viure o desaparéixer en la voràgine assimilista, no hi ha espai per als egos

l'ànim tranquil rere la reflexió, mentre la premsa addicta desinforma i menteix descaradament i interessada, diuen que són democràcies, però practiquen l'opressió, el totalitarisme i el dogma

l'ànim tranquil rere la solsida que ja conmocionat et torba, no aconsegueix tombar-te, però et torba, i destorba la teua pau, ànima dels objectes, antiguitat de segrestats records, silencis de la memòria

un poble unit, pacíficament i decidida, amb llàgrimes als ulls, camina cap a la llibertat