Miquel Llàtzer Català.
5 de novembre de 2018
Ambientada en temps de la dictadura, en
la dècada dels 50, a una vila valenciana de nom Pouet, que no és
altre que el significat de Puçol, del llatí Puteolum,
però que bé podria descriure
l'ambient de qualsevol altre poble valencià d'aquell temps, amb les
seues intrigues, misèries i històries, reals o imaginàries, que ja
formen part de la seua idiosincràsia.
És una narració
pertorbadora, d'àgil lectura, que ens endinsa en un passat recent
esguitat d'elements de la nostra història més fosca, amb una trama
detectivesca per esbrinar l'autoria d'un crim que ocorre ja al primer
capítol de la novel·la. Conté també el relat altres ingredients
que fan la lectura atractiva, com els somnis o els viatges en el
temps. I la figura del gat, present al llarg de tota la narració.
Al capítol I es
desplega gran part de la informació necessària per entendre la
trama, cosa per la qual recomanaria una lectura atenta i, si cal, amb
anotacions. La mort que investigarà l'aprenent de detectiu Joan
Claramunt, deixeble del professor assasinat, pot estar relacionada
amb alguns dels personatges o elements que hi apareixen, Batiste
Queralt, Dolors, i uns documents descoberts a un dietari pel mateix
professor. El dietari pertanyia a un metge d'un segle abans, que el
porten a uns documents del palau arquebisbal de Pouet, que parlen
d'uns antics cavallers de l'Orde del Temple, que des de l'època
medieval foren acusats i perseguits per la Inquisició. En aquests
documents apareix en Torrefosca, un Gran Mestre de l'Orde en temps
que haguéren de fugir i refugiar-se a Mèxic.
Aquest
entramat incial, junt al fet que el professor era Doctor en Història
Medieval i tenia estudis sobre els antics càtars i altres ordes
religioses medievals, m'ha recordat altres novel·les, com La
profecia del llorer, d'Antoni
Rovira, i la mateixa El nom de la rosa,
d'Umberto Eco.
A
partir del capítol II i successius, l'acció gira al voltant de la
investigació del crim, amb tot d'aparicions de nous personatges
característics d'aquell ambient sòrdid de postguerra. A un petit
poble, tohom es coneix, tohom vigila, tohom sap tot de tots, fins al
punt que la vida pot arribar a ser asfixiant. Històries d'herències,
de propietats, del passat polític dels dos bàndols de la guerra, de
pretensions amoroses, de fills il·legítims...
Tot
això va conduint-nos a les tres línies d'investigació que
mamprendrà Joan Claramunt, el jove deixeble. La primera sobre una
trama corrupta d'especulació urbanística, amb uns actors. La segona
al voltant de la idea d'un crim passional, al voltant d'un suposat
triangle amorós. La tercera al voltant de l'enigma històric d'en
Torrefosca i l'Orde del Temple.
Personalment
he gaudit amb les disquisicions del professor que recordava el
deixeble, en un intent de fer memòria de les seues paraules per
investigar el crim, al voltant de temes com la demència, els
paradisos perduts, la justícia, la corrupció, el poder, l'amor i el
propi ésser humà. I he gaudit també amb la part final, amb la
referència als inferns
de les biblioteques, que també m'ha recordat alguns passatges d'El
nom de la rosa, i amb l'espill i
el gat, que semblen la porta a una altra dimensió.
Per
últim, fer esment que, la Dolors, no sé exactament
per què, m'ha evocat el personatge de La Regenta,
de Leopoldo Alas “Clarín”, i de l'homenatge que al meu parer fa
l'autor a personatges ben reals, com el mateix cognom Claramunt,
futbolista mític del València als seixantes i setantes, i veí de
Puçol, sa mare amb el malnom de la Reineta,
i la mare del propi autor, de malnom la Perla. També
apareix una referència molt clara, encara que amagada, a un poemari
de l'autor, Si em parles del desig. I alguns dels personatges del llibre són personatges d'altres relats seus, com
ara el famós Torrefosca, antagonista en la seua primera novel·la La
maledicció del silenci.
M'he
quedat amb ganes de més, i crec que la història té elements per
poder seguir indagant, i per què no una segona, i una tercera part.
La història d'en Torrefosca, així com la de Dolors, o la dels
mateixos “amos” del poble, que encarnarien els partidaris de
l'especulació urbanística i la desfeta del poble, podrien ser molt
interessants.
I qui
vulga més informació que llija la novel·la, que ja n'he donat
amb escreix.
