Pego, 16 febrer 2018. Casa de la Cultura.
Bona nit, i moltes gràcies per
haver vingut a la presentació del quart poemari del poeta i amic Miquel Català,
“La Llum del Far”.
Conec en Miquel des de fa uns
anys i he de dir que és un dels poetes a qui més voltes he recitat en la meua
trajectòria en aquest món de la rapsòdia. L´he acompanayat en molts llocs i
ciutats, com Dénia, Barcelona, Canet de Mar, Alzira, Xàbia, València, Algemesí,
Benetússer, Guadassuar, Alcoi, Montblanc...i ara, per fi, al meu poble, Pego,
gràcies a l´Associació cultural Atzaïla i a un dels seus membres més actius,
Txin, i també a l´Ajuntament de Pego. Si mal no recorde, la primera vegada que
li vaig recitar va ser a la llibreria Samaruc, d´Algemesí, on vaig llegir un
dels seus poemes més cèlebres, Oh Lennon, aquell que deia....
ӎs
l´hora de l´alba del poble,
del bes, de la rosa,
dels llavis a frec de paraula,
d´eixir de la boira...
comença a ploure pètals
de núvol blanc.
Oh Lennon, quanta
raó tenies,
ens amaguem per fer l´amor”
I per què he estat tantes voltes
amb ell?:
En primer lloc perquè
m´agrada la seua poesia eclèctica, acurada, bastida des de la senzillesa però
també des del risc, on ens descobreix l´encant de les paraules.
En segon lloc, perquè
aquest professor de llengua i literatura catalana - des de fa vora 30 anys-, ha
esdevingut un home madur (poèticament), com diríem “assaonat”, compromès en la
defensa de la nostra llengua, cultura i identitat, sense màscares ni
disfresses, així com també compromès amb la gent que pateix injustícies socials.
Finalment, com
deia Ovidi Montllor, perquè vull, perquè m´ho passe d´allò més bé amb ell, amb
el seu caràcter irònic i alegre, sovint sorneguer, amb la seua manera de gaudir
de les coses senzilles, de com entenem l´amistat bastida des del respecte. En
maig de l´any passat vam anar a Mallorca a una presentació però per a mi va ser
un viatge molt especial perquè anava a trepitjar per primera vegada la Terra
d´on venim els Femenia, la terra de Santa Margalida i la seua antiga alqueria
origen de la meua nissaga. Allà, juntament amb la meua dona, Remei, vam viure
moments molt especials, moments de sentiments a frec de pell que mai no
oblidarem.
Com el propi Miquel ha dit en
alguna entrevista, no escriu per diners, escriu pel plaer d´escriure i
l´essència de la seua poesia és una barreja entre pensament i desig, molts
elements del subconscient i del món oníric, de les petites coses de la vida, de
les absències. Creu que alguns dels millors poemes són aquells que apleguen en
pocs versos una gran densitat de conceptes, sense massa artificis. Diu que un
poema, si no li agrada a ell, difícilment li pot agradar al lector. En aquest
sentit, l´escriptor i assagista Manel Alonso només posa una condició per a que un
poeta l´interesse: que es faça entendre,
no com aquells que només escriuen per ser llegits per altres poetes i van a
veure qui fa el poema més enrevessat per poder-se lluir davant els seus
col·legues. El nostre autor, Miquel Català, no pertany a aquest grup de
poetes sinó que la seua poesia arriba al lector perquè la fa accesible, propera
i treballada acuradament des de la bellesa de les paraules i la profunditat del
missatge que ens vol donar.
Per tant, és per a mi un plaer i goig que hui
estiga ací amb nosaltres i us convide a gaudir del recital poètic que tot
seguit es durà a terme. Navegueu en el seu univers poètic guiats per eixa llum del far que evita (com diu Manel
Alonso) que ens estavellem contra les roques del dolor, la soledat, la tristesa
i la desventura.
Moltes gràcies.
