Poema de Joan Vinyoli

Poema de Joan Vinyoli

De CANTS D'ABELONE, dins Poesia completa. La butxaca. Ed. Empúries

(X)

Tot calla, tot es resisteix;
cada vegada es fa més i més ampla
la solitud al meu entorn.
Hi ha una font viva que no para
mai de rajar: l'escolto
de nit al cor de cada cosa.

Poema de Manel Alonso

Poema de Manel Alonso Català

De Si em parles del desig, Onada Edicions, 2010.

11

EL SEU COS és el ferro ferm, voluptuós, incandescent,
que imprimeix la ubèrrima geografia de l'univers
sobre els llençols pulcres, albins, hospitalaris,
que inexorablement incita a l'aventura.

Fragment de Salvador Jàfer

Fragment de Salvador Jàfer
Reflexions, o teorització, sobre el fet poètic.

De  L'energia és el subjecte del poema (1984)

...
La vaguetat del llenguatge és el tel que envela el futur, la imprecisió expressiva de l'obra oberta, un devessall d'aigües podrides. I no s'ha de tancar el riu ni la presa, perquè ens ofegaríem, però el mar literari és brut, és envejós, és mitòman, grandiloqüent, escàs de transparència. Hi ha excés de paraules posades en tirereta, excés de vocabulari fals (mal usat o inutilitzat), excés de pantomima, poca densitat en la significació, poques paraules fortes, braves, massa brosta i poca poda. És la pràctica d'esporgar la que fa l'arbre generós.
...

Podeu consultar el text complet a:

Poema de Maria-Mercè Marçal

Poema de Maria-Mercè Marçal

De Sal oberta, LLibres del Mall, 1982

V

DECAPITACIÓ-80
                                          Homenatge a Pere Quart

Em despullo de tot
per esperar-te.
Dels alfabets que he aprés
i de l'escorça.
Tombo tinters
i, amb un gest
sense trampes,
tallo en rodó
el cap de tot esquema.


Tret de Llengua abolida (1973-1988)

Poema d'Eduard J. Verger

Poema d'Eduard J. Verger

De Com si morís,  (Gregal Llibres, València), 1986.

II

Veus sense son. Aquella mar. Naufragi.
No em reconec. La llum aquesta em dol
com si morís. Claror, paor de segles.
Com si morís. I res no sé, però 

res no m’és nou dins la tenebra encesa
d’aquestos ulls on el matí s’adorm:
senyals ha vist d’aquesta antiga flama
la cega nit que es reconeix en mi. 

Sobtadament, enllà de l’oblidança,
quelcom dins meu respon al seu ver nom.
L’antic soroll de les bleixants onades
cremava al fons amb unanimitat. 

Véns de la son, darrera espurna amada,
púdic record que et vols morir tot sol,
que et vols morir, secret vestigi, cendra,
dins mi que et sóc, dins qui et va viure, foc, 

cendra d’amor, adelerat silenci
on som sens fi, car no et sospita el temps.
Ma quietud per sempre més fugint-te
m’allunyaré de mi fins al retorn. 

Poema de Joan Navarro

Poema de Joan Navarro

De El plom de l'ham, LII Premi de poesia Ausiàs March de Gandia

NEU I VIATGE

II

Llaurar el buit d'questa terra, assaonar-lo, sembrar-lo, fer-lo germinar amb la llavor de tu que regresses sense haver-te'n anat, que tornes amb l'estel als ulls i les òrbites dels planetes. Conrear la llum de darrere de la llum. Desglevar els colors per cultivar el color i el cos de l'amor indicible. És el temps de la cendra i de les flors, de la fusta clara i del clar somriure que encén l'hivern del jardí. D'ermar el silenci. De viure per viure't. De nàixer a la teua vora.

Poema de Marc Granell

Poema de Marc Granell

De Tard o d'hora. 2006


PONT-NEUF

                                                                      Per a Anna

Era nou el pont mentre plovia
mansament sobre el riu,
mentre hi queia
amb la pluja la llum d'abans de tu
i s'hi ofegava.


Dins de Poesia completa 1976-2016

Poema de Maria Josep Escrivà

Poema de Maria Josep Escrivà

De Flors a casa, premi de poesia Jocs Florals de Barcelona 2007

Edicions 62. 2007


PARC DE L'EST (Campanars de diumenge)

dins del tercer bloc de poemes que duu per títol La casa sota la lluna.



En un til·ler,
dues tòrtores callen
sota la pluja.
Com si enllà de la branca
no existira ciutat.

Poema de Vicent Penya

Poema de Vicent Penya

De L'efímer i l'etern, 13è premi de poesia Vila d'Almassora. Onada edicions. 2018


LA FORÇA REFULGENT DEL POEMA


Amb bona lletra
el poema perpetra
uns crims terribles,
converteix en visibles
els secrets que penetra.

Amor cruel. Narcís Comadira

AMOR CRUEL. 

De Terra natal. 1978. Narcís Comadira.


Amor cruel, escolta'm,
per tu el meu cos tremola,
per tu, ¿no ho veus?, s'escolen
setmanes de delit.
Sóc erm si tu m'oblides,
desert, i sóc tartera.
Amb tu sóc terra humida,
amb tu jardí florit.

Marcit si m'abandones,
sóc pols de vidre i marbre.
Amb tu sóc sang, sóc febre,
sóc vida, sóc neguit.
Sóc cec quan tu m'esquives,
sóc vell i sóc cadàver.
Amb tu sóc un salvatge,
amb tu sóc assassí.

Tu i jo ens rebolquem junts
per prades oblidades,
tu i jo sentim músiques
que ja no sent ningú.
Els músculs se m'enduen,
per fosques abraçades,
a balmes de silenci
on regnes només tu.

Amor cruel, oblida'm
per última vegada.
Ja sé que no m'estimes
i encara sóc feliç.
Sóc foc lluny dels teus braços,
sóc vent sense els teus llaços,
si et perdo, aquesta terra
se'm torna paradís.