Amor cruel. Narcís Comadira

AMOR CRUEL. 

De Terra natal. 1978. Narcís Comadira.


Amor cruel, escolta'm,
per tu el meu cos tremola,
per tu, ¿no ho veus?, s'escolen
setmanes de delit.
Sóc erm si tu m'oblides,
desert, i sóc tartera.
Amb tu sóc terra humida,
amb tu jardí florit.

Marcit si m'abandones,
sóc pols de vidre i marbre.
Amb tu sóc sang, sóc febre,
sóc vida, sóc neguit.
Sóc cec quan tu m'esquives,
sóc vell i sóc cadàver.
Amb tu sóc un salvatge,
amb tu sóc assassí.

Tu i jo ens rebolquem junts
per prades oblidades,
tu i jo sentim músiques
que ja no sent ningú.
Els músculs se m'enduen,
per fosques abraçades,
a balmes de silenci
on regnes només tu.

Amor cruel, oblida'm
per última vegada.
Ja sé que no m'estimes
i encara sóc feliç.
Sóc foc lluny dels teus braços,
sóc vent sense els teus llaços,
si et perdo, aquesta terra
se'm torna paradís.