Poema d'Eduard J. Verger
De Com si morís, (Gregal Llibres, València), 1986.
No em reconec. La llum aquesta em dol
com si morís. Claror, paor de segles.
Com si morís. I res no sé, però
res no m’és nou dins la tenebra encesa
d’aquestos ulls on el matí s’adorm:
senyals ha vist d’aquesta antiga flama
la cega nit que es reconeix en mi.
Sobtadament, enllà de l’oblidança,
quelcom dins meu respon al seu ver nom.
L’antic soroll de les bleixants onades
cremava al fons amb unanimitat.
Véns de la son, darrera espurna amada,
púdic record que et vols morir tot sol,
que et vols morir, secret vestigi, cendra,
dins mi que et sóc, dins qui et va viure, foc,
cendra d’amor, adelerat silenci
on som sens fi, car no et sospita el temps.
Ma quietud per sempre més fugint-te
m’allunyaré de mi fins al retorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada