Poema a Mari Rosa

5 d'octubre de 2018, Sant Patrici, Alginet. 

Celebrem la jubilació de Mari Rosa Diranzo.

Poema recitat
https://youtu.be/Hrgj_UaXW6w

Lletra

MARI ROSA

Mari Rosa té un secret

Tan gran com una olivera

Guarda a un gran bagul de roba

Mil records, tres mil paraules

D'una vida i d'altres vides

D'un país que el temps contempla

Com arbre migrat, petita,

Aviat fou desarrelada

Anà a parar a la France

Per bé que a terra occitana

On els habitants es troben

Com ací, estrangers a casa

D'aquella terra i d'aquesta

Dels records i les vivències

Nodreix la seua passió

Ella és mestra i conta coses

De trens i vies enyora

Una vella locomotora

També tingué un nou veí

Prop de casa, al carrer Blanc

Que li ensenyava valors

Vetlava per una nena

I també la protegia

De qualsevol injustícia

De gent que viu al camí

I una altra que resta al marge

Ens ha parlat amb coratge

A la darrera novel·la

Feu el favor i llegiu-la

Perquè no és cap bagatel·la

L'ofici de mestra acaba

Mitja vida de docència

Ara cert que tindràs temps

Per la família i amics

I per contar-nos més coses

Tu, que tens tanta paciència

Que tingues molts anys de joia, un temps llarg, creatiu i fructífer. I molta salut !!!!

MIQUEL CATALÀ

Breu apunt del recital a Girona 28s

Breu apunt del recital a GIRONA

El passat divendres, 28 de setembre, vàrem ser a Girona, a la Biblioteca Pública Carles Rahola, per presentar els nostres darrers treballs poètics, Cròniques de vodevil, d'en Vicent Rubén Pascual Pla, i La llum del far, d'en Miquel Català, en un recital conjunt.

El mateix divendres, a les 14.30 h., eixíem d'Algemesí, acompanyats de qui exerciria de presentador i rapsoda, n'Eduard Sarrió Camarasa, i l'amic en Joan Carles Morales, tots dos homenots de vasta cultura. Allà, a Girona, i procedent de Malgrat de Mar, ens esperaria la poeta na Montse Pellicer, qui ens havia d'ajudar també en la rapsòdia.

Passades les set de la vesprada, i amb un públic heterogeni, pel que fa l'edat, d'una trentena de persones, començà la presentació, amb la música de fons del toc de la Muixeranga, i algunes imatges d'aquestes torres valencianes tan identitàries del nostre poble. També poguérem escoltar la versió per a guitarra d'aquesta música feta pel nostre amic n'Àlvar Carpi.

En Sarrió parlà de llengua, cultura, identitat, i després passà al currículum poètic i professional dels dos autors, els oficis i la dedicació a la poesia i l'espectacle poètic. En acabar, ell mateix encetà la rapsòdia amb un poema de cada autor, per després donar pas, successivament, a Montse Pellicer, Rubén Pascual i Miquel Català, tot alternant poemes d'un i de l'altre, fins a un total de deu.

Per acabar el recital, els autors havíem compost un poema a dues mans, fet expressament per a l'ocasió, que recitàrem entre tots quatre, amb referències i mots clau dels deu poemes seleccionats, i que porta per títol La ballarina del far. Un experiment agradós, i al nostre parer, reeixit.

Entre el públic assistent, a destacar alguns amics del món de la poesia, com la pròpia Montse, el poeta en Jaume Carbó, el professor en Lluís Lucero Comas, i Aura Produccions, un grup de joves estudiants de quart curs del Grau en Audiovisual i Multimèdia de l'Escola Universitària ERAM, que estan fent un curtmetratge sobre poesia, escena i rapsòdia, que observaren el recital molt encuriosits.

Girona, 29 de setembre de 2018