dimarts, 6 de novembre de 2018

Ressenya: Entre les urpes del gat



Ressenya de la novel·la Entre les urpes del gat, de Manel Alonso.


Miquel Llàtzer Català.
5 de novembre de 2018

Ambientada en temps de la dictadura, en la dècada dels 50, a una vila valenciana de nom Pouet, que no és altre que el significat de Puçol, del llatí Puteolum, però que bé podria descriure l'ambient de qualsevol altre poble valencià d'aquell temps, amb les seues intrigues, misèries i històries, reals o imaginàries, que ja formen part de la seua idiosincràsia.

És una narració pertorbadora, d'àgil lectura, que ens endinsa en un passat recent esguitat d'elements de la nostra història més fosca, amb una trama detectivesca per esbrinar l'autoria d'un crim que ocorre ja al primer capítol de la novel·la. Conté també el relat altres ingredients que fan la lectura atractiva, com els somnis o els viatges en el temps. I la figura del gat, present al llarg de tota la narració.

Al capítol I es desplega gran part de la informació necessària per entendre la trama, cosa per la qual recomanaria una lectura atenta i, si cal, amb anotacions. La mort que investigarà l'aprenent de detectiu Joan Claramunt, deixeble del professor assasinat, pot estar relacionada amb alguns dels personatges o elements que hi apareixen, Batiste Queralt, Dolors, i uns documents descoberts a un dietari pel mateix professor. El dietari pertanyia a un metge d'un segle abans, que el porten a uns documents del palau arquebisbal de Pouet, que parlen d'uns antics cavallers de l'Orde del Temple, que des de l'època medieval foren acusats i perseguits per la Inquisició. En aquests documents apareix en Torrefosca, un Gran Mestre de l'Orde en temps que haguéren de fugir i refugiar-se a Mèxic.

Aquest entramat incial, junt al fet que el professor era Doctor en Història Medieval i tenia estudis sobre els antics càtars i altres ordes religioses medievals, m'ha recordat altres novel·les, com La profecia del llorer, d'Antoni Rovira, i la mateixa El nom de la rosa, d'Umberto Eco.

A partir del capítol II i successius, l'acció gira al voltant de la investigació del crim, amb tot d'aparicions de nous personatges característics d'aquell ambient sòrdid de postguerra. A un petit poble, tohom es coneix, tohom vigila, tohom sap tot de tots, fins al punt que la vida pot arribar a ser asfixiant. Històries d'herències, de propietats, del passat polític dels dos bàndols de la guerra, de pretensions amoroses, de fills il·legítims...

Tot això va conduint-nos a les tres línies d'investigació que mamprendrà Joan Claramunt, el jove deixeble. La primera sobre una trama corrupta d'especulació urbanística, amb uns actors. La segona al voltant de la idea d'un crim passional, al voltant d'un suposat triangle amorós. La tercera al voltant de l'enigma històric d'en Torrefosca i l'Orde del Temple.

Personalment he gaudit amb les disquisicions del professor que recordava el deixeble, en un intent de fer memòria de les seues paraules per investigar el crim, al voltant de temes com la demència, els paradisos perduts, la justícia, la corrupció, el poder, l'amor i el propi ésser humà. I he gaudit també amb la part final, amb la referència als inferns de les biblioteques, que també m'ha recordat alguns passatges d'El nom de la rosa, i amb l'espill i el gat, que semblen la porta a una altra dimensió.

Per últim, fer esment que, la Dolors, no sé exactament per què, m'ha evocat el personatge de La Regenta, de Leopoldo Alas “Clarín”, i de l'homenatge que al meu parer fa l'autor a personatges ben reals, com el mateix cognom Claramunt, futbolista mític del València als seixantes i setantes, i veí de Puçol, sa mare amb el malnom de la Reineta, i la mare del propi autor, de malnom la Perla. També apareix una referència molt clara, encara que amagada, a un poemari de l'autor, Si em parles del desig. I alguns dels personatges del llibre són personatges d'altres relats seus, com ara el famós Torrefosca, antagonista en la seua primera novel·la La maledicció del silenci.

M'he quedat amb ganes de més, i crec que la història té elements per poder seguir indagant, i per què no una segona, i una tercera part. La història d'en Torrefosca, així com la de Dolors, o la dels mateixos “amos” del poble, que encarnarien els partidaris de l'especulació urbanística i la desfeta del poble, podrien ser molt interessants.

I qui vulga més informació que llija la novel·la, que ja n'he donat amb escreix.