Miquel Català, poeta: "Caminem cap a l'uniformisme, la dominació, l'extinció de la pluralitat"
Marianne
López Griñón Hakkoer
Per al diari Marina Plaça. 8 de maig de 2019
“Somiava
amb mons petits”, quatre anys després que ho recitara en la
presentació del poemari “Cavallet de mar” de Miquel Català,
aquest vers segueix retrunyint com l'eco d'un cargol de mar buit,
que és tant casa de porta oberta com mort
gèlida en la penombra. Potser perquè ja no vull ser rosa o guineu
d'un petit príncep capritxós, sinó un volcà en erupció davant
impassibles baobabs.
Miquel
Català és algemesinenc, Llicenciat en Filologia Catalana per la
Universitat de València. Actualment combina la docència amb la seua
vocació poètica.
-
Després de cinc llibres de poemes, hi
haurà un sisè?
Esperem que
sí, perquè estan escrits. Ara mateix tinc quatre o cinc llibres
acabats i no publicats. Però no vull traure'ls massa de pressa. A
poc a poc anirem filant , si no passa res. Considere que un llibre
pot tenir un any bo de vida, o any i mig. En aquest temps fem
recitals per tota la geografia lingüística. Això em permet visitar
Palma, Barcelona, Girona, València... Per això he publicat quasi
cada dos anys.
-
Com a docent, quina és la teua tècnica
per integrar la poesia a l'aula?
No és
complicat. El que passa és que molts professors fugen de la poesia,
perquè no els agrada, o no l'entenen, o no és fàcil de comentar.
Tampoc no és necessari tractar els poemes amb rigor acadèmic. Cada
poema té unes possibilitats, però en general fem una lectura
prèvia, intentem recitar-lo, i treballar estrofa per estrofa.
Abordar els problemes de comprensió de lèxic és fonamental.
Després treballem les figures retòriques, a un nivell senzill, les
més significatives. I parlem del poema, del que a ells els ha fet
sentir o pensar. Depén del curs i edat dels alumnes. També fem un
recital poètic cada curs, per sant Jordi, en abril.
-
Quins llibres sols recomanar a lectors
principiants?
Depén si
parlem d'alumnes o adults. Però no hi ha llibres de poesia per a
principiants, jo pense que no. T'agrada un poeta o no. T'agrada un
poema o no. Com que cada poema té una entitat pròpia, es poden
llegir solts. A alguns xiquets (alumnes) els agrada molt recitar, i
això és una bona via d'entrada. Al públic adult, en general, també
li agrada escoltar poemes als recitals. Per ací conec bastant gent
que ha accedit a la lectura. I a poc a poc han anat endinsant-se a la
galàxia poètica.
- Si
haguessis de triar un dels teus escrits per la seua bellesa, quin
seria?
Aquesta
pregunta és la més difícil de contestar, i crec que no et donaré
una resposta satisfacctòria. Tampoc no sé si et refereixes a un
poema o a un llibre. Però tant fa. Cada poema, o cada llibre, ha
estat important en el moment de la gestació, en el moment de la
publicació, en el moment de la recitació. Alguns poemes es fan un
lloc preeminent als recitals, però això ja no depén de mi. Depén
de qui el recita, de qui el canta, del públic...
- Quina
importància tenen esdeveniments com “la Poefesta” (festival de
poesia d'Oliva) en la vitalitat de la llengua valenciana?
La Poefesta
i qualsevol acte literari contribueix a dignificar la llengua i a
recuperar l'autoestima dels parlants. La nostra és una llengua
antiga, culta, literària, històrica, jurídica, rica, bella, apta
per a totes les competències comunicatives d'una societat moderna. I
a més, és la nostra.
- Com a
filòleg, quines són les teues preocupacions lingüístiques?
La mort de
les llengües minoritàries. Cada dia moren llengües. Cada llengua
que mor és una pèrdua irreparable per a la humanitat, una manera de
veure i entendre el món. Les llengües, les cultures, són una
riquesa de la humanitat. Malauradament caminem cap a l'uniformisme,
la dominació, l'extinció de la pluralitat. Aleshores, i seguint
alguns principis de la Sociologia de llengües, o Sociolingüística,
pense que cal treballar per la dignificació, normalització i
l'autoestima dels parlants de qualsevol llengua. Ningú no té més
dret que ningú. No té cap raó de ser la política conduent a l'odi
i a l'autoodi dels parlants d'una llengua. És una autèntica
bestiesa.
- Com a
expert en la llengua catalana, quines expressions en desús o
paraules desconegudes t'agradaria que es tornessin "virals"?
M'agradaven
molt algunes paraules d'abans, que encara podia sentir a ma mare quan
era jovenet, com quan em deia “torna enjorn”, o si li deia que no
dormia en casa, em contestava “no m'agrada que vages a fer hostes”.
Enjorn i hostes, dues paraules que se m'han quedat gravades, i que
ara no se senten dir. Els meus alumnes ni les coneixen. També
aquella expressió que usaven com una medecina antiestrés, “a la
marxeta”, que volia dir “anem fent” sense córrer però sense
aturar. Bé, abans no sabien ni què era això de l'estrés.
-
Pots parlar-me sobre el teu bloc “Lletres
en xarxa”?
El meu bloc
va començar sent un espai de fragments de poemes, de versos de
diferents autores i autors, que anava recopilant de les meues
lectures. Vaig pensar que podia estar bé guardar-los i mostrar-los.
Un bon dia em vaig veure empés a ficar-hi versos meus, d'una manera
molt tímida al principi. Quan em vaig adonar en tenia un bon grapat.
Després vingué la primera publicació, “Poemes de la nina
libèl·lula”, i vaig pensar que també em podia servir per donar
difusió als recitals. A data de hui, té 437 entrades, mes 285 que
en vaig llevar de poemes meus, un total de 722, amb un historial de
visualitzacions de més de 106.000 visites.
-
Tens algun recital o col·laboració
prompte?
Sí. El
pròxim 14 de juny presentaré el darrer poemari, “La dona del
bosc”, a Palma, a la Biblioteca Ramon Llull. Descansaré els mesos
d'estiu, i després, en la tardor, reprendré l'activitat. Vindrà
València, Pego o Dénia, Barcelona... sense data encara.
