Poema de Josep Mir

 

I

A trenc d'alba la veig:

Dones de fang, argila, cassoles,

Càntirs d'oli untós i figues seques.

Ciutat secreta.

La terra és un trau

Per a on s'escola, violeta, el Temps.

Quan fecundes, mates.

Tu, rabent, esperona el cavall

I fuig feliç,

Car només els assassins vencen.

De Nostàlgica mort a Medinat al-Turab. 

Dins del poemari El mim del mag. Josep Mir.

Ed. Amós Belinchón. 2000

Carles M. Sanuy. Fragments

Del poema PAISATGE D'HIVERN

Com has de mirar aquests rostolls estesos?

Amb quins ulls, aquest gris cromat de boira

o amb quines mans, la imprecisa cruesa

del fred que et gebra els dits i les parpelles?

Té, l'hivern, el color buit de les conques

angunioses d'un cec que camina

a les palpentes, del gest amb que prova

d'abastar la claror que li és negada?

...

Dins del poemari L'ordre de les coses

Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2017

EL GALL EDITOR