PRESENTACIÓ
DE DUNA
DE
MIQUEL CATALÀ A ALZIRA
5
DE NOVEMBRE DE 2021
Vicent
Nàcher Ferrero
Bona
nit a totes i a tots. Crec que tots els qui estem ací estimem d’una
manera o altra Miquel Català, i és que el nostre Miquel es fa de
voler. El conec de tota la vida, perquè jo soc veí de les Cases
Blanques del parc d’Algemesí. És un poc més major que jo, però
hem compartit la mateixa carrera i la mateixa professió, i com veieu
la vocació de poetes. Miquel Català és un senyor, estudiós i
alhora festiu, amic dels seus amics i entranyable sempre. Un home
molt format a nivell d’estudis i un professional exigent que
s’estima els seus alumnes, refinat, culte, gran lector i sobretot
un bon poeta.
Podria
estar parlant-vos tota la nit de les qualitats de Miquel Català,
però ara i ací hem vingut a presentar el seu nou llibre de poemes
anomenat Duna,
del qual tinc l’honor d’haver escrit el seu pròleg. Les meues
paraules són senzilles, i probablement no tinga molt a afegir del
que ja he dit, és per això que de tant en tant tiraré mà del
pròleg, per tal d’explicar-vos què he vist jo d’interessant en
aquesta important obra en la ja extensa trajectòria poètica de
Miquel.
La
poesia és l’expressió més perfecta de la paraula humana, amb el
llenguatge més subversiu i transgressor de tots els temps. També,
com no, és l’aposta de futur que guia els pobles pels camins del
progrés i edifica totes les societats. Un poble sense poetes, és
com un ramat sense nord que camina invident cap a la catàstrofe.
Totes les prediccions al llarg de les civilitzacions han estat fetes
per poetes, oracles del destí que esdevenen com fars enmig de la
tempesta que és viure cada dia. Ens cal tenir cura dels poetes, que
són les flors amb espines que punxen les mentalitats més
endarrerides i caduques. Ser poeta és patir amb totes i tots, i ser
poble que camina cap a la llibertat i que diu no a l’opressió. Els
poetes, revolucionaris, visionaris, alquimistes, metges de la tribu.
D’altra
banda, Neopàtria
és
el segell editorial d’Alzira dels darrers quatre llibres de
l’escriptor. D’aquesta manera, l’obra que hui presentem és un
treball delicat i altament sensible, molt ben editat. La trajectòria
de Miquel va començar amb la publicació dels Poemes
de la nina libèl·lula
l’any 2012. Dos anys més tard, trau els Poemes
de la nina mandarina l’any
2014. Aquests dos reculls són al meu parer treballs d’iniciació,
però que ben bé arreplegarien l’essència del que en un futur
serà la producció del nostre autor. Més tard, el 2015, publica
Cavallet
de mar,
un llibre on la veu de Català és més madura. Després, el 2017,
apareix La
llum del far,
i finalment, La
dona del bosc
l’any 2019.
Duna
és
el llibre que fa sis en el periple literari de l’amic Miquel, i
aquesta xifra és considerable per a l’obra d’un poeta. Sis
llibres són molts llibres, per això crec que estem d’enhorabona
per poder assistir a la consolidació de la seua carrera en el món
dels versos. Així el nostre autor no és un neòfit en l’espai
editorial valencià. Aquesta obra, d’una extensió considerable,
suposa per a mi la consagració definitiva del lletraferit
d’Algemesí, perquè l’escriptor fa una aposta molt important i
necessària en la seua poesia. I és que la poesia és altament
prescriptiva en èpoques com la que ens ha tocat viure, ajuda a
sobreviure, apuntala l’ésser humà davant d’una existència de
vegades mòrbida. Un poema és la millor medicina per a l’ànima.
Agafem-nos fort a les lletres, que elles ens faran més bons i més
lliures.
Aquest
sisé volum de poemes es troba ubicat al desert i gira al voltant
d’una dona misteriosa que és l’epicentre de l’activitat vital.
La dona, la nina libèl·lula, la nina mandarina o la dona del bosc
del penúltim treball de Miquel. I amb aquest leitmotiv Català
esdevé un genial alquimista de les paraules, un explorador
impenitent de totes les possibilitats del llenguatge, de la llengua
que tots tant estimem. Crec que no és exagerat dir que Miquel és un
Indiana Jones de la paraula, sempre a la recerca del mot exacte que
s’acoste més al que ell vol dir-nos, un home preocupat pel poder
intrínsec del verb. I és a través dels versos que el nostre
escriptor es redimeix i aconsegueix un fràgil tast d’eternitat.
Pel
que fa a l’estructura d’aquesta obra, es divideix en tres parts.
La primera, anomenada Duna,
consta de 18 textos. La segona, Llarg
camí, en
té 24. I la tercera, Pleniluni,
23.
En total, sumen 65 textos. Es tracta per tant, d’un llibre de
poemes i proses poètiques d’una extensió considerable. Miquel ens
ofereix una poesia descriptiva de contemplació dels llocs i recrea
una atmosfera potent de desig, i en això ell és un expert, ja que
domina a la perfecció la tècnica de transmetre l’estat d’ànim
del poeta a través del paisatge. Català observa, mira i somatitza
la naturalesa que hi troba al seu voltant, crea i recrea espais que
resulten versemblants als ulls atents dels lectors. Sap capir i
arribar al gaudi suprem del món natural que arreplega minuciós com
un col·leccionista als seus versos. De la mateixa manera, aquest
procés finalitza en la recerca incessant sense pausa de la bellesa,
objectiu final dels poetes i del gènere literari de la poesia. I és
que Miquel ens proposa retornar a les essències de la vida, tot
convertint-se en un espectador privilegiat que sap transmetre als
altres la gràcia de les coses senzilles que es troben a l’abast de
tothom.
Només
em resta dir-vos que llegiu Duna,
amb els seus poemes podreu submergir-vos en l’aventura d’una gran
passió al desert, us traslladareu a un món meravellós que el
nostre amic Miquel mitifica i converteix en l’escenari màgic d’una
història d’amants de tots els temps. Instal·leu-vos enmig d’un
paisatge clar i net, deixeu oberts els porus per tal de viatjar cap a
un univers d’una bellesa màxima. Trenqueu la concepció que teníeu
de la poesia i deixeu-vos arrossegar per tot un conjunt d’olors,
sabors i sensacions que mai no havíeu experimentat. Ompliu els
vostres cors de sorra del paradís de llibertat dels amants. Jo crec
que aquest volum de versos no us decebrà. Endavant, estimades i
estimats lectors!
Bona
nit i moltes gràcies.
Alzira, 5 de novembre de 2021.
Vull agrair expressament a Manel Alonso i Salvador Jàfer els seus suggeriments, el seu ajut, les seues indicacions per millorar alguns aspectes abans de la publicació de DUNA. Espere haver-me'n reeixit.
