Rafel Gelabert presenta DUNA a Mallorca

Palma, divendres, 27 de maig de 2022

La Vila de Sta Margalida, dissabte, 28 de maig de 2022

Bon vespre,

Primer de tot vull agrair en Miquel que pensàs amb mi per presentar el seu darrer llibre de poemes Duna, anit, aquí amb tots vosaltres. També ha decidit venir a presentar-lo a Mallorca, tal com va fer el 19 de juny de 2019, amb el llibre La dona del bosc. En demanar-me per presentar-lo, li vaig preguntar perquè havia pensat en mi i em digué que jo era un bon llegidor de poesia. Aquí he de confessar que no som tan llegidor de poesia com voldria ni tampoc com ell deu pensar, però no em deixa de sorprendre que hagi vist en mi aquesta sensibilitat. De totes maneres esper no decebre’l i que no li surti, com deim a Mallorca, el tir per sa culata.

En Miquel Català, com el coneixem nom realment Miquel Llàtzer. Ell va néixer a Algemesí, la Ribera Alta del País Valencià, l’any 1961. Ara és un profesor de català jubilat, encara que no ho paregui. Però ja sabeu que la poesia, com diu en Biel Mesquida, fa tornar guapos, i ell almanco no ha envellit. Si entenem la bellesa associada a la joventut, aquesta expressió sembla que s’adiu amb ell.

Ell ha participat a un bon grapat de recitals de poesia com aquest, ja he dit abans que el darrer que va organitzar a Mallorca va ser el mes de juny de l’any 2019. Gràcies als seus poemes el públic ha pogut assaborir la seva obra, com esper que anit també pogueu gaudir de la poesia d’en Miquel. La seva obra és prolífica aquests darrers anys, durant els darrers deu anys ha publicat Poemes de la nina libèl·lula, Poemes de la nina mandarina, Cavallet de mar, La llum del far, La dona del bosc, l’any 2019, i l’any passat, DUNA que vos donam a conèixer anit.

Per les xarxes podem veure les fotos que comparteix, que ell fa durant les seves passejades, ara ja jubilat, per racons d’una gran bellesa de la Ribera i del País Valencià. Aquestes imatges també són poesia, reflecteixen com estan amarades totes d’un amor que es desprèn gràcies a la seva sensibilitat, totes reflecteixen uns sentiments d’estima fora mida cap al seu entorn. A partir de les imatges que observa embolcalla, sens dubte, la poesia que escriu. Una poesia que comunica amb el seu entorn més immediat, com podria ser ara l’aigua d’una síquia de l’albufera o un albercoquer amb un bon esplet, ara que n’és el temps, d’albercocs.

L’amor a l’entorn i la natura és incessant a la seva obra, perquè ell sap com ningú interioritzar el paisatge i això es reflecteix a les seves paraules, que també fan entreveure un gran coneixement de la llengua, amb un lèxic extremadament ric. Paraules que aquí a Mallorca estan en desús, com ara fènyer, la podeu trobar entre les pàgines d’aquest llibre, quan diu:

La dona duna

feny la farina

prepara coques

i bons pastissos

També convé remarcar que al poema Espais viscuts, que trobam al Poema en cinc parts, apareixen tot un caramull de noms de carrers, els quals són ben habituals a Mallorca, això fa que l’obra ens siga encara més propera. Com ara el carrer del Cup, que trobam a s’Alqueria Blanca, carrer d’en Bosch a devora el Pes de sa Palla de Ciutat, o el carrer de les Parres que hi ha a Randa, Son Servera o Alaior. O el carrer de les Jovades que trobam a Santa Margalida.

Els qui coneixen l’obra d’en Miquel poden comprovar que en aquest llibre l’autor de cada vegada es consolida més com a poeta, i cada un d’ells assoleix una major perfecció.

Per als qui encara no heu tengut el llibre a les vostres mans, podem dir que aquest poemari es distribueix en tres parts, diferenciades, en aquests tres parts podem trobar l’angoixa del poeta davant la societat que ens ha tocat viure, tot això enriquit amb una descripció d’un paisatge d’una manera molt acurada. A través de Duna, el títol del llibre, l’autor ens evoca a paisatges d’oasis, deserts, palmeres, tot això embolcallat amb la figura femenina a qui li professa l’amor, en aquest cas la dona duna. L’amor cap a la dona es repeteix a cada un dels seus anteriors llibres, la qual fa de fil conductor a l’hora d’inspirar la seva poesia.

Dona duna vol entrar en un món on no hi hagi les misèries de la societat actual, ja que algunes vegades aquesta societat esdevé insostenible, segons l’autor. La poesia per en Miquel és l’eina per fer un clam a la humanitat a partir d’una dona del desert, amb tota una problemàtica, dissortadament, ben vigent avui en dia, com els refugiats, la manca d’aigua i altres misèries de la vida amb les quals aquesta dona ha de subsistir. Les anàlisis i les reflexions sobre la vida i la condició humana, també amaren la seva poesia. Al capdavall Duna, com tots nosaltres, és una supervivent en aquest món, on ningú no ens va dir que seria fàcil.

Quan he llegit el llibre m’ha vengut, com una rampellada, al cap una cançó, pròpia del moviment escolta, que no sé molt bé perquè l’he recordada, però que voldria compartir una part de la lletra amb tots vosaltres:

És que hi ha mil milions d’estrelles,

aquesta nit que ara fosca veus,

i en el desert un oasi t’espera,

encara que només vegis arena.

Ara, per acabar vos voldria llegir la prosa poètica titulada Petites derrotes, que podeu trobar al llibre, el qual he triat per vosaltres. Diu així:

Les petites derrotes. Les grans derrotes. La gran derrota de la vida. No t’espanta la mort infinita. La darrera. La de mai no tornaràs. Fa més por la fútil derrota diària. La desfeta imperceptible. La que prové de les contínues equivocacions de la nostra perfecta imperfecció. La de no saber si podràs aguantar la mirada a qui li has fallat. Si podràs mirar a la cara a qui estimes i has fet mal.

Tens una sola vida. I la malbarates constantment.

Només em resta donar-li l’enhorabona, a en Miquel, i esperar que en pugui escriure molts més de llibres i també triï Mallorca per venir a presentar-los.

Bona nit

Rafel Gelabert Morell