Decés de Vicent Salvador i Liern

Ahir, dimarts 24 de gener de 2023, va faltar el professor, poeta i assagista en Vicent Salvador i Liern, a qui vaig tenir el privilegi de conéixer com a deixeble seu allà en la dècada dels huitanta del segle passat. Fou professor nostre de Comentari de textos, si mal no recorde, el darrer curs de Filologia Catalana a la Universitat de València. Recorde que feia pocs anys que acabava de publicar El gest poètic: cap a una teoria del poema, que els estudiants rosegàvem com una autèntica bíblia en el camp de la teoria o crítica literària, en el camp de la poètica. També era d'obligada lectura Una aproximació a Vicent Andrés Estellés, que va publicar amb Jaume Pérez Muntaner, també professor nostre.

Com que ja era un àvid lector de poesia, vaig arribar a les seues classes sabent que era poeta, i havia llegit el seu primer poemari Argiles, del qual conserve un exemplar de la primera edició de 1980. Després vindrien Ritual de cendra i Calabruix. El seu quart i darrer poemari encara hauria d'esperar uns quants anys.

En homenatge i a manera de comiat, ací us deixe un breu poema de Vicent, d'Argiles:

LE SOIR

ARA tinc set, vegeu,

d'una pluja de llums i cireres,

d'un vent jonquívol i prim

que emmarine la terra foscant

de les meues mans.

Que la terra et siga lleu, Vicent. Descansa en pau.